EnòlegNo som periodista, simplement un enòleg que té l’oportunitat d’expressar i explicar el seu món a través d’un mitjà de comunicació i la sort de tenir uns quants lectors que consumeixen tranquil·lament i en serenitat els articles i d’altres que miren la foto i llegeixen en diagonal talment fast food per passar a la següent pàgina. Ho relat ja que, de tant en tant, puc explicar les rareses del nostre univers que són poc conegudes pels consumidors i pel públic en general i que solen sorprendre quan les posam damunt la taula retratant de manera fidedigna la nostra societat. Vivim en un món amb una pesada càrrega de normes i lleis que, en principi, s’han legislat per fer-nos la vida més fàcil i per tenir més seguretat, però en el món vitivinícola arrossegam normes que ens venen d’èpoques de l’imperi romà i que moltes vegades no tenen ni cap ni peus. Un exemple: si teniu un bon tros de terreny segurament hi podreu sembrar el que vulgueu, cereals, arbres fruiters, fer un hortet o fins i tot plantar quatre parets i una teulada il·legal esperant que els d’infracció urbanística no us trobin -el ciment continua ben actiu a foravila i no sembla que baixi d’intensitat. L’única cosa que no podreu plantar serà una vinya, ja que per a això necessitau drets de plantació i, en cas de tenir-ne, només podreu plantar aquelles varietats que estan autoritzades a les Illes Balears perquè es volen conservar i potenciar els ceps que s’han usat tradicionalment a casa nostra, però aquest argument cau a trossos quan, i ja n’hem parlat altres vegades, trobam autoritzades varietats foranes com el riesling, viognier, sauvignon blanc, pinot noir i no estan autoritzats raïms locals com l’argamussa, el vinater, joanillo i un llarg etcètera del qual ja vaig parlar ara fa uns dos anys. Vagi per endavant que voldria que hi hagués llibertat total de plantació, que no significa que sigui d’aquests liberals de pa en fonteta que ara estan de moda, però mentre no arriba aquest moment ens trobam en una època en què les empreses privades i l’Administració pública de Balears s’han posat a treballar de valent per aconseguir autoritzar aquelles varietats que donen bons vins i que ja apareixien documentades des de fa centenars d’anys.
Una d’aquestes és la tan estimada garnatxa, una varietat molt versàtil que viu uns moments ben dolços gràcies a la bona tasca de molts cellers que han aconseguit connectar amb els consumidors més joves. N’hi ha de blanca, negra, tintorera o peluda i, encara que no es considera autòctona de les nostres illes, podem trobar escrits i documents ben antics que parlen de la seva presència a casa nostra. Fent una ràpida revisió de papers la descobrim en el llibre de Vicente Tofiño del 1787 sobre la descripció de les Illes Balears i Pitiüses on apareix descrita “la garnacha, girons i Momona de Pollenza”; en el llibre Die Balearen de l’arxiduc Lluís Salvador apareixen descrites les castes de raïm granatxa blanca i negra tant a Mallorca com a Menorca; a l’Informe sobre el estado actual de la agricultura en la provincia de Baleares de Satorras del 1876 i 1878 apareix la “garnacha” i si anam a escrits de després de la fil·loxera, com són les dades de la Direcció General d’Agricultura, a les del 1909 apareix com a varietat cultivada a les Illes la garnatxa dins les varietats anomenades superiors o fines.
Fins fa deu anys només teníem autoritzades a casa nostra 14 varietats de raïm i no s’hi incloïa cap tipus de garnatxa, cosa que sempre m’havia estranyat, ja que per Mallorca hi ha un bon grapat de quarterades plantades dels anys 70, 80 i 90. Encuriosit del perquè no estava autoritzada, ho vaig demanar a un veterà vinater que amb una mitja rialla em recordà que Mallorca era el paradís de l’ Hakuna Matata, viu i deixa viure, planta garnatxa, i jo hi apunt callet o mantonegro i així manco feina i tots contents. A poc a poc la societat canvia, l’administració també i, encara que tinguem més paperassa, les veritats a mitges es volatilitzen i actualment la garnatxa blanca i negra estan autoritzades a les Illes Balears juntament amb 23 castes de raïm més. Encara que si miram els reglaments de les dues denominacions d’origen i de les indicacions de vi de la terra, únicament trobam autoritzada la garnatxa blanca per als vins de la terra de Formentera.
Vi recomanat: Garnatxa Calissa 2016
Celler de Capçanes (Montsant)
Un gran exemple de com les cooperatives poden ser capdavanteres en qualitat, creativitat i èxits que enorgulleixen tot un poble. Cada primer divendres del mes de maig el celler organitza un esdeveniment molt especial que aconsegueix reunir una gran quantitat d’amants del vi. És l’anomenada nit de les garnatxes en què la gent pot tastar les particularitats d’aquesta varietat cultivades a quatre sòls diferents: panal, calissa, argila i llicorella. Des de fa poc embotellen aquesta màgica nit i l’embolcallen amb un còmic ben especial. La Calissa és molt agradable, granatosa, afruitada, floral, de pas suau i fresc en boca per només 10 euros.
