Societat 09/04/2014

Benjamí Villoslada: “Els bits són la matèria primera més revolucionària després del foc”

“Toter” No només es defineix com a bitòleg, sinó també com a “toter”. Benjamí Villoslada (Palma, 1964) cofundador del portal Menéame, té la mirada posada en tot, sobretot en tot allò que per a la majoria són tecnologies noves i per a ell ja representen el passat

Cristina Ros
4 min

El 1982 ja desenvolupava programes informàtics per a empreses. El 1995 el trobam en la posada en marxa de l’ISP MegaWeb, i tot seguit es va dedicar a difondre la importància d’internet. Ara bé, el 1999 va marcar un abans i un després en la vida professional de Benjamí Villoslada (Palma, 1964). Havia tornat a Mallorca, i de llavors ençà només desenvoluparia projectes amb programari lliure, del qual és un dels grans activistes. Així, el 2005 va crear amb Ricardo Galli Menéame, un portal que, avui, té una mitjana d’entre 3 i 3,5 milions d’usuaris únics al mes, 40 milions de pàgines vistes mensualment i uns 350.000 visitants diaris. A més, Benjamí Villoslada dirigeix un programa a Ona Mediterrània i col·labora ocasionalment amb l’ARA Balears. Ell diu que fa de tot, que és un “toter”. De professió, es considera bitòleg.

Per als que som profans en la matèria, ens pot dir què és un bitòleg?

És una persona que treballa amb bits. No m’agradava definir-me com a informàtic, perquè informàtica ve d’informació automàtica, mentre que la bitologia va molt més enllà. Amb els bits podem fer cultura i moltes altres coses que no tenen res a veure amb la informació: compartir il·lusions, comunicar-nos, expressar emocions, fer música... Estic convençut, i no em cans de repetir-ho, que els bits són la matèria primera més revolucionària després del foc.

Uf, això és molt. Com ho explica?

Hi ha un paral·lelisme evident entre el foc i els bits. Si jo et pas foc, tots dos tendrem foc. Si et don un llibre, el tindràs tu i jo em quedaré sense. En canvi, si el que et pas són bits també els tindrem tots dos. En tot cas, els bits ens han canviat la vida, tant com el foc.

Encara que no necessiti gaire presentació, voldria sentir com defineix Menéame.

És un servei necessari, perquè en un món abundant d’informació com és internet, necessitam una tria . De fet, sempre s’han necessitat eines per triar allò que val la pena. Menéameva néixer seguint el model de Digg, tot i les diferències, i és un espai on la tria d’històries i d’informacions, i la importància que tenen, no la donen experts, sinó qualsevol persona amb el seu vot. Respon a un principi democràtic.

El govern de Rajoy no ho està posant fàcil als agregadors de notícies.

Em sembla una conya això que ens diguin agregadors. Nosaltres feim servir el dret a cita que estava previst. Ara se’l carreguen per pressió de la totpoderosa AEDE (Asociación de Editores de Diarios Españoles), que no saben d’on treure doblers. Ho fan per Google, i nosaltres en sofrim els danys col·laterals. Si et carregues el dret de cita, és a dir, una part essencial de les nostres converses i, per tant, del nostre coneixement, t’estàs carregant tot debat enriquidor. Els nostres usuaris estan tan ofesos (se’ls va dir “paràsits”) que fan boicot a les capçaleres de l’AEDE i no les voten. No hi podem donar suport, però ho comprenem.

¿Creu que la premsa entenem el que passa amb les autopistes de la comunicació?

No ho enteneu. Miri, la premsa fa anys que no para de recordar que ha d’arribar un nou model, que encara no se sap quin és, però que arribarà. Els mitjans de comunicació s’estan disparant als peus des de fa temps i cada vegada de manera més exagerada. Potser no en tenien prou amb un calibre del 9 o del 24, que ara agafen canons per disparar-se.

I què creu que hauríem de fer?

Els mitjans de comunicació s’han d’escoltar la gent. Internet és un món de converses i les han de promoure i obrir-s’hi. Qui es vulgui quedar a la seva torre de marfil i no fer gaire cas de les aportacions de la gent, té poc futur.

Es diu que per culpa d’aquestes converses es divorcien milions de parelles al món.

Ara resulta que una persona culpa internet o al WhatsApp perquè la seva parella s’hi relaciona, en comptes de pensar que si ho fa és perquè s’avorreix solemnement amb ell o ella.

¿A alguna cosa s’ha de donar la culpar, no?

I sobretot si és més o manco nova. El Quixot és una novel·la de persones que embogien perquè llegien les noves novel·les de cavalleries. Més enrere Plató ja explica que quan el déu Thot presenta la invenció de l’escriptura, el rei la rebutja perquè diu que els joves deixaran de fer memòria i que, a més, si tothom pot escriure, els estúpids semblaran savis. Actualment es rebutja la lectura, només si es fa en un determinat suport, quan el format electrònic per als llibres és infinitament millor.

Desapareixerà el paper?

El barat i dolent sí, però hi haurà lloc per a les bones edicions. Amb els frigorífics desaparegueren les barres de gel i sorgiren els glaçons, amb molts avantatges, i per això els compram. Els editors trobaran el seu glaçó.

¿Els nins neixen tecnològicament ensenyats?

Els nins neixen sense educar, però no tenen la càrrega del passat que nosaltres tenim. Quan ens alliberam del passat, som més àgils. El passat frena contínuament el nostre futur. Hem de ser rebels, desobedients. I hem de fer foc nou. Tenim moltíssimes eines per fer-ho.

stats