MARGINACIÓ
Societat 21/06/2013

Assistència sanitària paral·lela

Metges del Món i Creu Roja detecten que hi ha més de 1.000 prostitutes sense targeta sanitària

Maria Fuster
3 min
FEINA EN XARXA Susana Pulido, coordinadora de la Fundació Solidaritat Amaranta; Nieves de León, coordinadora de Casal Petit (Oblatas); Mònica Gelabert, responsable del programa d'atenció a la prostitució de Creu Roja; Toni Colom, de l'àrea de Benestar i Igualtat de l'Ajuntament de Palma; Susana Ortega, de l'Ib-Dona, i Paloma Martín, coordinadora de Metges del Món.

Palma.Més de 2.000 dones varen ser ateses per les organitzacions que es dediquen a l'assistència de les persones que exerceixen la prostitució, un col·lectiu que veu que la seva situació empitjora any rere any. Com que els clients tenen menys doblers, paguen poc. "Han de passar més temps exercint per poder aconseguir prou doblers per sobreviure. Són les més vulnerables", explica Nieves de León, coordinadora del Casal Petit (Oblatas). Fins i tot n'hi ha que, per desesperació, accedeixen a tenir sexe sense preservatiu. A aquesta realitat, s'hi afegeix la que afecta la població general.

Menys cobertura sanitària

"El nou decret ha fet que dones que abans eren ateses amb normalitat en quedin excloses", assegura Paloma Martín, qui coneix de primera mà la realitat de la prostitució com a tècnica d'intervenció de Metges del Món. "El problema, assenyala Paloma, és que amb pràctiques de risc haurien de tenir una revisió periòdica. N'hi ha moltes que tenen por d'anar al centre de salut o a l'hospital perquè coneixen alguna companya a qui li han volgut cobrar".

Des del setembre del 2012, el Decret sanitari 16/2012 ha fet que Creu Roja i Metges del Món hagin d'atendre més dones que es guanyen la vida amb la prostitució. La polèmica normativa que limita l'atenció a urgències a qui no té targeta sanitària afecta especialment les prostitutes. Concretament, 6 de cada 10 han quedat sense accés al sistema sanitari, ja que la meitat està en situació administrativa irregular, i el 13%, en tràmits de regularització. "No és l'objectiu de les nostres organitzacions fer una assistència sanitària paral·lela al servei de salut pública, però de vegades l'has de fer", comenta Paloma de Metges del Món. Aquesta entitat, juntament amb Creu Roja, el Casal Petit i la Fundació Solidaritat Amaranta, va atendre aproximadament 2.000 persones, la meitat de les quals només poden anar a l'hospital per via d'urgències.

Feina en xarxa

En els darrers quatre anys totes aquestes organitzacions socials, amb els serveis específics tant municipals com autonòmics, han fet feina coordinada a la XADPEP, una xarxa creada al 2009 i que es dedica a l'atenció directa a les persones que exerceixen la prostitució. Les entitats han compartit informació i han contrastat dades realment útils. També s'ha creat un circuit de derivació als diferents recursos per millorar l'atenció de les dones, tal com va explicar ahir al centre Flassaders Mònica Gelabert, responsable del programa d'atenció a la prostitució de Creu Roja.

No hi ha perfil

El perfil robot de la persona atesa no s'ajusta a la realitat. Amb les dades dels percentatges més alts de les estadístiques fetes per la XADPEP, tindríem una dona nigeriana de 25 a 34 anys, en situació regular, amb targeta sanitària i estudis secundaris, una descripció que no és vàlida. N'hi ha amb papers i sense, amb estudis primaris i secundaris en la majoria dels casos, però també un 7% que són universitàries i un 9%, analfabetes. El que sí que queda evidenciat pel recull d'informació de les associacions és que els països d'origen principals són Nigèria, Brasil, Romania i Colòmbia. S'ha d'assenyalar que el nombre de dones espanyoles ha arribat al 12%.

Dones a pisos i clubs

El 99% de les persones que han atès Casal Petit i Creu Roja eren dones. Metges del Món, un poc menys, ja que també han estat usuaris de l'organització un 3% de transsexuals i un 5% d'homes. Malgrat que pot semblar que el carrer és l'espai principal per exercir no és així. La majoria, concretament el 76%, ho fa a espais tancats, és a dir, pisos i clubs. Sols una de cada quatre ho fa en espais oberts al carrers de Palma, als polígons o a zones turístiques a l'estiu.

stats