Anys de llista d’espera per poder ser qui ets

PalmaNéixer dins d’un cos equivocat no és mai una situació fàcil, però el continent, el país i la ciutat d’origen marquen la veritable diferència entre aquelles persones transsexuals que poden passar per un procés de transició cap a la reassignació de sexe i aquelles que, en canvi, han d’amagar de per vida la seva identitat de gènere.

A les Balears, el mes de maig va aprovar-se una llei per combatre la LGTBI-fòbia i per garantir els drets i les llibertats de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals. La norma, que imposa sancions de fins a 90.000 euros a qui discrimini aquestes persones per la seva orientació sexual o per la seva identitat de gènere, compromet el Govern balear a, per exemple, posar en marxa mesures d’inserció laboral, garantir la participació de transsexuals en competicions esportives i referir-s’hi utilitzant el nom de gènere amb el qual s’identifiquen.

A més, preveu l’elaboració d’un nou protocol d’atenció integral per a persones transsexuals en l’àmbit sanitari que, sense ser diagnosticades de disfòria de gènere (un concepte que desapareix), els ha de permetre accedir a tractament hormonal, a l’atenció psicològica i a totes les intervencions quirúrgiques necessàries per fer una reassignació de sexe.

Segons la Conselleria de Salut, el document estarà llest abans de dos mesos i, a més de suprimir l’obligatorietat de diagnosticar allò que fins ara s’entenia com un trastorn mental, elimina “totes les paraules que patologitzen les persones transsexuals”. Ho explica Oriol Lafau, coordinador autonòmic de Salut Mental de les Illes Balears, qui espera que pròximament “s’aconsegueixin cirurgians capacitats que puguin fer les operacions aquí”.

Lafau explica que, tot i que amb el protocol ja no serà obligatori passar per la unitat de Salut Mental dels hospitals, “és recomanable que ho facin” perquè “sempre és útil veure un professional per aclarir idees”. Aquest psiquiatre afirma que, a més, la seva feina “pot servir d’acompanyament durant el procés de transició si, per exemple, una persona cau en una depressió durant el procés de transició” cap a la reassignació de sexe.

Deixar d’entendre la transsexualitat com una malaltia és, de fet, una de les grans reivindicacions del moviment en defensa del col·lectiu LGTBI, ja que l’Organització Mundial de la Salut i el DSM-5 (el manual de diagnosi de transtorns mentals de referència) la qualifiquen encara com a tal.

Mentre s’enllesteix el protocol, ja són unes quantes les queixes per part de transsexuals sobre la desinformació del sistema sanitari balear, el poc coneixement sobre el trànsit que tenen els professionals que els tracten, el desemparament en què es troben a l’hora d’iniciar un procés de transició i la falta de recursos públics per atendre les seves demandes.

Actualment, els transsexuals poden viatjar, a partir d’un conveni, a Màlaga per operar-se, ja que cap hospital de les Illes realitza vaginoplàsties, faloplàsties i metaidoplàsties. No obstant això, “fa uns mesos que s’ha endarrerit l’avanç de les llistes d’espera”, explica Lafau. Això ha provocat que “algunes persones que fa anys que es troben en llista d’espera, hagin quedat penjades”, explica Jan Gómez, president de Ben Amics, qui, de fet, afirma haver rebut missatges que informaven que el conveni està anul·lat.

A la sanitat privada, una operació de reassignació de sexe a una dona transsexual pot costar entre 18.000 i 25.000, només tenint en compte els genitals. Pel que fa als pits, les clíniques privades són les úniques on aquestes dones poden sotmetre’s a una operació de mamoplàstia; en el cas de les mastectomies (és a dir, l’extirpació de la mama) en homes transsexuals, la sanitat pública sí que realitza intervencions. “Les operacions de mamoplàstia no es fan des de la sanitat pública perquè consideren que és un greuge comparatiu respecte de la resta de dones”, diu Gómez: “Ho veuen com un caprici estètic, quan és una qüestió de drets”.

En qualsevol cas, abans de passar per un quiròfan una persona transsexuals s’enfronta a un procés llarg i dolorós. Fins que no s’aprovi el protocol d’actuació en l’àmbit sanitari, el metge de capçalera ha de derivar els transsexuals als serveis psiquiàtrics de Son Espases, Son Llàtzer i l’Hospital d’Inca perquè se’ls diagnostiqui disfòria de gènere.

D’altra banda, a l’àrea de psiquiatria aquestes persones passen per tests concebuts per comprovar que el que diu aquesta persona que sent és cert, una qüestió també denunciada des del moviment LGTBI: “En una operació de cirurgia estètica no fan tantes preguntes. El que fan és fiscalitzar el cos de les persones transsexuals utilitzant com a excusa que és una operació irreversible. La gent pensa que això és despertar-se un matí i anar a l’hospital a demanar que et posin les mames”, critica Gómez.