DEBAT POLÍTIC I SOCIAL
Misc 21/04/2014

Alemanya, el prostíbul d’Europa?

La Gran Coalició debat si la legalització de la prostitució ha fet del país un paradís per als proxenetes

Mariona Ferrer I Fornells
4 min
EL PASCHA, EL BORDELL MÉS GRAN DEL CONTINENT
 Un dels bars del Pascha Brothel, situat a Colònia. Aquest edifici de 12 plantes és el bordell més gran d’Europa i hi treballen unes 150 prostitutes, amb el suport de 90 treballadors més. Està obert les 24 hores i té un pis sencer dedicat als serveis transsexuals. A dins hi ha un hotel, diversos restaurants, un saló de bellesa, botigues i una tintoreria.

Düsseldorf / Colònia / Bochum*A tocar del centre de Colònia s’erigeix, des del 1972, una torre de dotze plantes. Juntament amb la catedral gòtica -un dels pocs edificis que van quedar dempeus després de la II Guerra Mundial- i el pont de ferro de Hohenzollern -per on circulen fins a sis trens-, s’ha convertit en un dels símbols de la ciutat. Però no per bona fama. És el Pascha Brothel, un macroprostíbul que serveix diàriament uns 1.000 clients i està obert les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Es tracta del bordell més gran d’Europa: hi treballen unes 150 prostitutes. L’entrada costa només sis euros i està vetada a les dones. A dins hi ha restaurants, botigues, un hotel, una planta dedicada només a serveis transsexuals i fins i tot una tintoreria.

Gestionar el Pascha Brothel, treballar-hi o anar-hi com a client, com passa també amb els més de 3.000 prostíbuls repartits per tot el país, és més fàcil des del 2002, quan a Alemanya es va legalitzar la prostitució. Gràcies al govern de coalició entre els socialdemòcrates de l’SPD i Die Grünen (Els Verds) es va aprovar una polèmica llei de tres paràgrafs que descatalogava la prostitució com “un exercici que atempta contra les bones costums”, de manera que quedava totalment legalitzada. Des de llavors qualsevol treballador sexual pot obtenir un contracte com a tal i exigir els seus drets. I fins i tot és més senzill obrir un prostíbul que no pas un restaurant, ja que les tensions al Bundestag en el moment d’aprovar la legislació van fer que no s’invertís en una regulació expressa.

Un destí de turisme sexual

Dotze anys després, el debat torna a estar sobre la taula. El partit de Merkel, la conservadora CDU, i l’SPD van posar aquesta llei en el paquet de temes a negociar un cop formalitzessin el govern de la Gran Coalició. De moment, el debat sobre el salari únic i la reforma energètica han ajornat la decisió. Però diversos líders de la CDU -la cancellera Angela Merkel no s’ha pronunciat sobre el tema- defensen regular més la prostitució i fins i tot prohibir-la, tal com va decidir fer Suècia el 1999, que ara criminalitza el client (França va impulsar una mesura similar l’any passat).

Al capdavant d’aquest moviment hi ha la popular feminista Alice Schwarzer, que també defensa la prohibició del vel en escoles i institucions i que ha admès haver evadit impostos. El novembre de l’any passat, coincidint amb el debat entre la CDU i l’SPD, va publicar el llibre Prostitució: un escàndol alemany, en què denuncia que Alemanya és el bordell d’Europa i que s’ha convertit en un gran destí del turisme sexual. Schwarzer defensa que la llei del 2002 protegeix els proxenetes i els traficants. “El 90% de les prostitutes són forçades a treballar en la indústria del sexe per les xarxes de tràfic de persones”, assegura en el llibre, convertit en bestseller.

Segons aquest informe, que no detalla d’on procedeixen les seves fonts, ja que no hi ha xifres oficials, des del 2002 s’ha doblat el nombre de prostitutes que hi ha a Alemanya, i ja s’ha arribat a les 400.000. D’acord amb estimacions de l’Oficina Federal Alemanya, aquesta indústria mou 14.600 milions d’euros. Segons Schwarzer, Alemanya s’ha convertit en un destí de luxe per als turistes sexuals que busquen serveis barats, legals i relativament higiènics. Fins i tot els holandesos, a part de molts francesos, troben una millor atenció a Alemanya, segons el llibre.

Josefine Paul, diputada de Die Grünen al Landtag -el Parlament regional- de Rin del Nord - Westfàlia, rebat amb duresa les informacions de Schwarzer. “N’hi ha que volen confondre legalització amb el tràfic de persones. Això últim està prohibit -diu a l’ARA-. Les dones que vénen de Bulgària i Romania saben a què vénen, el problema són les condicions que es troben”.

Tràfic de persones i explotació

És el cas de l’Alina, romanesa, que va acceptar treballar de prostituta a Alemanya per escapar de la pobresa però es va trobar tancada i explotada, segons relatava a Der Spiegel. La diputada Paul defensa que ha arribat el moment de regular la legislació i sobretot la condició de les dones, ja que després de 12 anys de llei només 44 treballadores sexuals s’han inscrit a les oficines de treball com a tals. “Per als polítics moltes vegades és més fàcil fer una nova llei que resoldre problemes molt complexos, i aquest n’és un”, afegeix.

Dorotee Schmith és gestora d’una de les associacions de prostitutes pioneres en aquest land, Madonna. Està situada a Bochum i ajuda les prostitutes de la ciutat. No vol sentir a parlar de Schwarzer. “Que si Alemanya és el bordell d’Europa? És una pregunta avorrida. No ho sabem ni ens importa -etziba-. Nosaltres ens preocupem per les condicions de les dones. La prostitució seguirà existint tant si és legal com si no”. Per això han creat la campanya #forProstitution amb l’Associació Professional de Serveis Eròtics i Sexuals per combatre el moviment de Schwarzer.

Una regulació dispersa dins dels Vint-i-vuit

No hi ha una regulació única de la prostitució a Europa i tampoc una voluntat clara de marcar uns paràmetres des de Brussel·les en un moment en què moltes de les treballadores sexuals en països de l’oest d’Europa provenen de Romania o Bulgària. Repassem la regulació de la prostitució segons la seva legalitat. Alemanya forma part d’un petit grup dins la UE. Els bordells són legals

Només a Holanda, Alemanya, Àustria, Suïssa i Grècia la prostitució és legal i alhora també els prostíbuls. Obtenir una llicència acaba sent, moltes vegades, més fàcil que obrir un bar o un restaurant perquè hi ha molt poca regulació específica sobre aquest tema.

Els bordells són il·legals

És així en la majoria de països de la UE, on la prostitució és legal però no està regulada. França va aprovar el 2013 una nova llei que incrementa les sancions als clients.

Pagar per sexe és il·legal

El 1999 Suècia va decidir fer un pas històric i il·legalitzar la prostitució. El 2008 Noruega va unir-s’hi. Pagar per sexe és il·legal en aquests països, com també a Islàndia. Els clients són criminalitzats.

La prostitució és il·legal

Croàcia i Lituània són els únics membres de la UE on la prostitució és il·legal. Romania acaba de despenalitzar-la i a Bulgària és legal però les associacions de prostitutes estan prohibides.

stats