‘Aferrats a la terra’ constitueix un autèntic homenatge al poble de Santa Maria

Santa Maria Del CamíMateu Morro ha volgut explicar com era Santa Maria abans de la Guerra Civil, però “sense límits temporals estrictes, ni cap endarrere ni cap endavant”. I és per això que, a Aferrats a la terra. Història d’una societat pagesa (Santa Maria del Camí, 1890-1936) (Lleonard Muntaner, Editor), el lector hi trobarà una visió panoràmica i polièdrica de la Santa Maria, tradicional i en procés de canvi a la vegada, d’abans de l’economia turística.

Aferrats a la terra és el fruit d’una llarga i metòdica tasca de buidatge documental dels arxius del municipi, de consulta de publicacions impreses, de recollida de centenars d’entrevistes orals, i com explica l’historiador ‘partforanista’ Antoni Mas, “d’una interpretació i anàlisi profundes, que Mateu Morro ha bastit amb el bagatge intel·lectual que li proporcionen una sòlida formació com a historiador i la consulta adient de la bibliografia especialitzada”.

Aquest llibre es va començar a gestar fa més de trenta anys. Durant tots aquests anys, Morro s’ha dedicat intensament a altres quefers cívics, polítics i professionals i ha trobat temps per escriure sobre temàtiques molt diferents. Fora botiflers, fora galls! La Guerra de Successió a les Illes Balears (2015) i L’agricultura mallorquina del segle XX (1891-1960) (2017) són dos títols que es caracteritzen sobretot pel seu amor cap a la terra, en sentit etnocultural, és a dir, entesa com a sinònim de país.

“ Aferrats a la terra constitueix un autèntic homenatge al poble de Santa Maria” -com diu Mas- que ha adreçat sobretot a la seva gent. És també un llibre absolutament acadèmic i, a més a més, metodològicament innovador, almenys en el context de la història rural mallorquina contemporània.

Els protagonistes

El llibre es nodreix de fonts orals, dels relats, de les opinions, de les descripcions de la terra que fan les santamarieres i els santamariers. L’historiador ha entrevistat 80 persones. La primera entrevista la va fer el 1981 a la seva padrina, Antònia Canals, que havia nascut el 1899. Li dedica el llibre.

També ha afegit una dotzena d’entrevistes publicades a Coanegra, a partir del 1982, com Mateu Ramis, Martí Canyelles Sans o Bernat Calafat. “Voldria haver conservat una mica dels sabers i les experiències dels que ens precediren, contribuint a la lluita contra la desmemòria i l’oblit. Com deia John Berger, ‘el que s’oposa a l’etern no és l’efímer, el que s’oposa a l’etern és l’oblit”, apunta.

I ha aprofitat treballs anteriors que ha ampliat amb informació d’arxiu, sobretot de l’Arxiu Municipal, amb les recerques d’investigadors com ara Andreu Bestard i Josep Capó i amb els escrits publicats a Coanegra o a les jornades d’estudis locals. Alguns dels documents que recull la publicació són excepcionals, com la relació dels propietaris de vinya del 1883, feta per distribuir les despeses de la lluita contra la fil·loxera, o el document del 1918 que relaciona els pagesos amb les superfícies de conreu dedicades a cereals i llegums.

“Són documents cabdals, a partir dels quals he intentat aclarir qui eren aquells pagesos, d’on sortien, quines terres duien, quin era el seu malnom. En una paraula, he intentat que deixassin de ser un nom perquè passassin a ser una part de la nostra història”, assenyala l’autor.

La societat pagesa

A la publicació, Morro posa de manifest la importància que té la terra en una societat pagesa. “Una de les tesis del treball és que el pagès propietari és un important element de canvi modernitzador a Santa Maria al llarg de la primera part del segle XX -assenyala. La terra va ser el tresor que va permetre el creixement econòmic sobre el qual s’introduïren les innovacions i les millores en les condicions de vida. A final del segle XIX i principi del segle XX hi va haver un veritable ‘trenc d’alba’ que donà pas a un món nou. Amb Aferrats a la terra he resseguit aquest moment de canvi a través d’aquelles dones i homes que a força d’un treball incessant posaren els fonaments del temps contemporani”.

És un treball que remarca els canvis i les continuïtats del segle XX i posa en relleu la importància de l’activitat pagesa, mostrant-ne el dinamisme. Però, a més d’un estudi històric, és un punt de ‘memòria històrica’: memòria de les persones, dels noms i dels malnoms; memòria de les maneres pensar, de ser i de viure; memòria de les maneres de fer feina i memòria d’uns temps que no poden ser oblidats.

En les planes del llibre, qui va ser un dels fundadors del PSM hi deixa la seva admiració cap a persones com Gabriel Ordines Ballet, que tenia una vaca, una sola vaca, però va ser capaç d’acabar comprant una finca de moltes quarterades; cap a Tomàs Pisà Juan de Son Torrelleta, que anava a exsecallar a Valldemossa a peu, però després va ser amo d’una gran possessió i comprà una finca grossa; cap a Sebastià Pastot Mayol de Can Vinagre que, a partir de molt poc, va arribar a dur més de 30 quarterades; cap a Joan Torrens Parets de Son Ganxo, que va rebre d’herència un sol quartó i va constituir una explotació agrària d’unes 12 de quarterades, o cap a l’amo Joan Batle Julià, que sols dormia dues hores, sempre pensava, i que a l’entorn dels anys 30 va posar en marxa un negoci forestal i constituí importants empreses de transport i turístiques. A son pare li havia tocat en herència sols mitja quarterada.

I també la seva fascinació cap a ‘dones valentes’ com Maria Nadal Fiol de Ca sa Coanegrina o Magdalena Garau Cantallops de Son Seguí, que, en mancar el pare o l’home, esdevingueren elles gestores eficaces de possessions i finques, produint gra i ametles i elaborant vi i oli. O, en un altre sentit, cap a gent com Josep Salom Mafó o Aina Serra de Son Punta, que en els temps difícils de la postguerra varen ser capaços d’ajudar, amb greu risc personal, persones com Honorat i Jaume Tries.

Aquests són els protagonistes del llibre, “la gent que m’he trobat pellucant i espigolant per aquests sementers del passat santamarier”. I el que ara Mateu Morro posa a les mans dels santamariers.