...es pot produir la paradoxa que hi arribem sense haver fet un debat en profunditat entre el sí i el no (o l’abstenció). Vull dir que fins ara mateix el debat polític està tan polaritzat entre els que volen fer la consulta i els que volen evitar-la que ha tapat del tot el debat entre els que votarien que sí i els que votarien que no. Els del sí hem hagut de dedicar les nostres energies a argumentar a favor del dret a ser consultats i, més enllà, del dret a decidir el propi futur. El nostre adversari dialèctic ha estat molt més el que ens volia impedir votar que no pas el que voldria votar no. I hem argumentat poc el sí. Però és que el gruix dels votants del no han renunciat encara més a argumentar la seva posició. Han preferit fer campanya per no votar més que no pas fer campanya per votar no. Tampoc per fer campanya a favor de l’abstenció en la consulta, sinó perquè no n’hi hagi. No és que hagin preferit no votar abans que votar no. És que han preferit no deixar votar. A ningú.
