La sang del màrtir

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsL’emoció per l’afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera, ben lluny de minvar, creix i s’estén a mesura que passen el dies. Creix i s’estén a Catalunya. Creix i s’estén a tot Espanya. Creix i s’estén a l’estranger. Com és possible, es pegunta la gent, que hagi estat sacrificat un home de cor i d’ideal que tenia les mans netes de sang i la consciència neta de delictes? Com és possible que hagi estat afusellat pel fet de voler traslladar-se a Euscadi amb el caràcter de representant de la Generalitat de Catalunya prop del Govern basc? [...] Tothom s’adona que l’afusellament de Carrasco ha estat un acte de venjança d’una crueltat refinada. [...] Alguns comentaris estrangers mostren una profunda estranyesa en comprovar que la fervent fe religiosa de Carrasco no li hagi valgut, a darrera hora, ni la gràcia de l’indult per part d’uns homes que es vanen de llur religiositat i de llur catolicisme. “Un catòlic com Franco -diuen els comentaris al·ludits- ha pogut deixar afusellar un altre catòlic que no havia comès cap crim?” Nosaltres creiem que Carrasco ha estat afusellat perquè ell era cristià i catòlic, i perquè els franquistes s’ho diuen i no ho són. [...] Els falsos cristians no poden sofrir que hi hagin cristians autèntics que, amb llur noble conducta, siguin una acusació vivent contra els fariseus del temple i la caserna. Un catòlic que, en les hores de dolor i d’esperança, s’acosta al poble, és més odiat pels catòlics fingits que no ho són els menys creients i els lliurepensadors. I l’afusellen amb més rancúnia que si es tractés d’un esquerrista vermell o d’un furibund anarquista. [...] Hi havia com una predestinació en els ulls de Carrasco i Formiguera. El rengle gloriós dels màrtirs de la llibertat de Catalunya s’ha allargat amb el seu nom, que ve a ajustar-se als noms dels segles passats. Tots els catalans, i tots els homes d’esperit recte, servaran la recordança perenne del màrtir que ha donat la seva sang per la llibertat i per Catalunya.