Publicitat
Publicitat

DEU ANYS DE METRO

Una riuada de crítiques

Les inundacions, tres mesos després de la inauguració, van marcar la imatge pública de la línia

Jaume Matas amb prou feines va tenir temps d’inaugurar, l’abril del 2007, el que va definir com a ‘projecte estrella’ d’una legislatura que encara, avui dia, s’investiga judicialment. Les obres del metro no estan sota sospita, però sí que qüestionen el lema amb què va concórrer a les eleccions que s’havien de realitzar un mes després de l’obertura de la línia a la UIB: ‘Funciona’.

Només tres mesos després de l’obertura, en ple agost, un aiguat va inundar diverses estacions i va obligar a paralitzar el servei. Les imatges es van repetir a finals de setembre fins que, finalment, el Govern va anunciar el tancament de la línia per reparar les deficiències. Les imatges d’estacions negades, portes que s’obrien i d’on només brollava aigua, dels serveis d’emergència rescatant un passatger que havia quedat tancat a les vies van ser vistes per tots els mitjans estatals. Neixia, així, la llegenda negra que la infraestructura encara no s’ha pogut llevar de sobre.

El metro va estar tancat deu mesos. Va reobrir les portes el juliol del 2008, més d’un any després d’una inauguració que el segon Pacte de Progrés va assegurar que s’havia precipitat perquè Matas havia ordenat que les obres finalitzassin abans de les eleccions. “Posar en marxa el metro en aquelles condicions va ser temerari”, assegura l’exdirector general de Mobilitat Toni Verger, a qui va tocar carregar amb la gestió de les obres.

“L’aigua es filtrava a través de les parets dins les estacions. No hi havia cambres bufes”, diu referint-se a uns espais buits que es creen entre la paret del terreny i la paret de l’estació i que se solen construir perquè l’aigua s’hi pugui filtrar i evacuar. “Vam haver de cridar uns enginyers -prossegueix- i se’n feien creus, al·lucinaven de les mancances en qüestions bàsiques que no s’havien tingut en compte o estaven mal implementades”. “Era una atrocitat, la posada en marxa d’aquella infraestructura”, conclou.

Les presses i les conseqüències

Verger critica que “els gestors que l’havien construït bravejaven que era el metro que s’havia construït de manera més ràpida del món”. “D’això, se’n van derivar -assegura- una sèrie de deficiències que eren tremendes... un volum de deficiències que sortia de qualsevol paràmetre del que pot ser normal en una obra d’aquestes característiques”. Les enumera de memòria, tot i els anys que ja han passat: “Això s’ha de dir molt clar: aquest metro es va posar en marxa sense senyalització d’emergències en els túnels, sense que els ventiladors en el túnel presentassin un adequat estat de funcionament. Els ventiladors no absorbien. Si hi hagués hagut un incendi, els ventiladors no haurien estat en condicions d’extreure’n el fum. No hi havia senyalització bàsica d’evacuació en el túnel, faltaven baranes, faltaven elements imprescindibles de seguretat. Això es va posar en marxa així, amb aquestes condicions”, lamenta.

L’exdirector general assegura que el problema amb els sistemes de pluvials “no és que no fossin adequats, és que semblava que era un tema que s’havia obviat durant l’obra”. “El sistema d’evacuació de pluvials del polígon ja era deficient històricament i la construcció del metro encara el va empitjorar”, hi afegeix. En aquest sentit, recorda que les pluges que van col·lapsar la infraestructura “no van arribar a 15 l/m2 i van provocar una inundació generalitzada amb una riuada a tota la via de diversos centrímetres d’alçària”.

L’exconsellera d’Obres Públiques Mabel Cabrer nega aquestes acusacions de temeritat i d’haver obviat aspectes clau de l’obra. “És vera que existí allò i és molt lamentable, però no va ser un bunyol”, afirma. “El metro està ben fet i és una obra ben dissenyada. Vam tenir el problema de les inundacions i em va saber greu perquè la vam fer amb molt d’afecte, amb molt d’esforç i preocupació, amb molta coordinació amb l’Ajuntament. Ho vam passar malament, era una obra molt complexa”, hi afegeix.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF