El rei va nu
Ja hem vist què pot donar de si el canvi de titular de la corona. Els analistes polítics són capaços de fer brou cent vegades amb el mateix os. Així, han repassat cada paraula del discurs del rei Felip, les han comptades, les han interpretades, n’han extret conclusions i n’han aventurat hipòtesis de treball.
Ja em perdonareu, però no crec que el que digui el rei tengui gaire interès. No governa. La corona no pot fer res perquè la riquesa i la pobresa escurcin distàncies, no ha fet res per frenar la corrupció, no té ni vot al Congrés dels Diputats ni al nostre Parlament. No es tracta de qüestionar el sentit de la monarquia –pobre de mi–, sinó de reconèixer el seu paper merament ornamental –kitsch a parer de molts, servidor entre els quals. La figura del monarca espanyol és com l’arbre de Nadal, que tantes famílies tenen al quarto traster durant tot l’any i el treuen en dates tan entranyables per recordar que són entranyables. S’hi pengen regals i s’hi enfilen quatre llumets comprats al xinès d’aquí davant.
Que el rei lamenti el sofriment que la crisi causa a tantes persones no crec que contribueixi a alleujar-lo. El que ha dit sobre Catalunya no ha agradat gens als catalans descontents amb el tracte que reben de l’Estat, de manera que encara hauria agreujat la situació. La seva condemna de la corrupció, deumeuet!, només és mitja veritat, que és pitjor que una mentida. Però, en qualsevol cas, el pes real de les seves paraules és zero coma zero.
No seria hora d’acabar amb aquesta pantomima? El rei va nu, simplement es tracta de donar crèdit a allò que veuen els nostres ulls. Si els entesos convencen la majoria que convé mantenir aquesta figura, què hi farem? Però per què l’hem d’escoltar, per què hem de suposar que els seus discursos expressen opinions més respectables i dignes de ser tingudes en compte que les de qualsevol altre ciutadà? Sobre les tres grans qüestions del seu discurs/arbre de Nadal, la seva opinió no entra, ni de molt, en les cent que tenen més interès –al meu parer. Sentir-lo és una pèrdua de temps, per més bona voluntat que ell i la senyora Letícia hi esmercin.
I, quant a la seva vàlua com a element decoratiu, que se’l quedin aquells a qui els agradi, clar que sí, però que no te’l fiquin a ca teva aprofitant un descuit.
