A la televisió del segle XXI, els debats polítics de les cadenes privades han de tenir uns ingredients bàsics. La reflexió, l’anàlisi, els arguments i l’intercanvi de punts de vista fets amb educació han donat pas al blanc o negre (mai grisos), al mal humor, al crit, a la discussió abrandada, al menyspreu dels que pensen diferent, al discurs simple i demagògic, i al rebuig permanent dels arguments de l’altra trinxera (sí, perquè els debats són dues trinxeres des de les quals es disparen estirabots). En aquest circ de la dona barbuda i la cabra amb cinc potes hi ha gent de tota mena. Uns hi van perquè es pensen que podran vèncer la inèrcia i fer un debat sensat. Altres perquè és la manera de ser famós i, a partir d’aquí, guanyar-te millor la vida (o, simplement, guanyar-te-la). Altres perquè són una quota i exercir-la els dóna la possibilitat de reforçar la seva posició entre els seus. Altres senzillament per narcisisme. I alguns hi van a divertir-se i a tocar els nassos als freaks que els envolten (i a sobre cobren).
Alfonso Rojo és un ciutadà que ha entès molt bé la seva funció en aquesta mena d’espectacle i broda (i borda) el seu paper. La seva última proesa és de dissabte. Al ring de La Sexta Noche va dir-li a Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: “ Estás muy gordita para el hambre que se pasa ”. El presentador del programa va exigir-li que demanés excuses, ell no va voler i va acabar expulsat del plató, i l’incident ha estat un dels temes del cap de setmana. Conseqüència? La setmana vinent, el tal Rojo podrà demanar augment de sou. I el tindrà.
