Per què ens agrada tant fotografiar el que mengem?

"Amb el menjar no s'hi juga". Quantes vegades ens ho deuen haver dit? Centenars, però sembla que no n'aprenem. L'última moda a internet és compartir amb el món imatges libidinoses del que mengem, ja sigui la paella dels diumenges o un sopar de gala a El Celler de Can Roca. El tema no és on ni què mengem, sinó com d'atractiu podem fer veure que és el plat que estem a punt d'endrapar. Per això aquest fenomen s'anomena food porn , o el que ve a ser el mateix, menjar pornogràfic.

Els filtres que idealitzen

Pastissets que regalimen crema i xocolata, costelles de xai brillants i sucoses, plats d'espaguetis amb formatge esponjós... Internet va ple de fotografies que deixen la cultura del tàper a l'esgraó més baix de les opcions alimentàries. Cap de les imatges catalogades com a food porn , però, són 100% reals i, com a mínim, estan passades pels filtres d'Instagram, una aplicació que dignifica les imatges amb marcs, efectes vintage , tons retros propis de les antigues càmeres Polaroid i Lomo i molta, molta llum i color.

Però, per què ho fem? Els objectius són diversos: fer dentetes al personal, posicionar-nos com a grans manetes -amb els fogons i amb la càmera- i donar a entendre que som uns gurmets, que ens agrada menjar bé. Però això no és tot.

Inspiracional o frustrant?

La creadora del terme food porn , Rosalind Coward, columnista durant molts anys de The Guardian i The Observer i ara professora de la Universitat de Roehampton (Anglaterra), creu que preocupar-se perquè el que hem cuinat tingui una presentació ideal és "un acte de servitud". Ho explica al seu llibre Female desire (Harper Collins, 1984), on va aparèixer per primera vegada el terme food porn . Coward argumenta també que aquesta mena d'imatges "sempre reprimeixen el procés natural d'elaboració d'un plat perquè tenen una il·luminació preciosa i sovint estan retocades".

Però no tothom està en contra del food porn . Una de les webs més seguides de pornografia alimentària , l' americana Foodporndaily.com, penja cada dia una nova foto d'un plat que us farà salivar -de fet el seu lema és "Clica-hi, babeja, repeteix"- i, si teniu sort, anirà acompanyada de la recepta. "Per l'experiència no creiem que sigui crucial tenir la recepta. Deixeu que aquestes fotos us inspirin com a cuiners. Utilitzeu els vostres coneixements bàsics de cuina, les referències a altres webs i confieu en el vostre instint. Però, sobretot, gaudiu!", recomanen els administradors de la pàgina.

N'hi ha, d'altra banda, que ni tan sols s'amaguen quan el seu resultat no s'assembla ni remotament al de la preciosa foto de la recepta que han trobat per internet. És més, pengen la seva versió lliure a internet per ser la riota dels internautes, com a oposició absoluta al food porn . Les webs Pinstrosity.blogspot.com i Craftfail.com tenen un munt d'exemples d'aquests experiments culinaris absolutament fallits, i tots són tan tristos, desastrosos i grotescs que us faran riure i tornar a creure que el vostre tàper no està tan malament.

Art fet amb aliments

Diu que li agrada "pintar però no amb un pinzell". La jove artista malàisia Hong Yi, més coneguda com a Red, té més de 92.000 seguidors a Instagram (@redhongyi) gràcies a les seves pintures fetes amb menjar, com un paisatge creat amb només un cogombre, El crit de Munch fet amb salses i verdures, un mussol fet amb ceba morada, un tigre d'arròs i uns dinosaures fets amb espinacs o tàrtar de vedella, segons si eren carnívors o herbívors.

El que fa s'anomena food art perquè la seva matèria primera són els aliments, no les pintures, i tot i que no s'ha inventat res (els pares japonesos fa anys que dibuixen caretes de Hello Kitty als bentos dels seus fills) ha aconseguit fusionar com ningú art i menjar.

Botó 'anti food porn'

Però si ja estàs fart que els teus contactes a les xarxes socials et bombardegin cada dia amb tot el que mengen, aquesta extensió per a Google Chrome us sonarà a música celestial: Unfoodpic.me substitueix totes les imatges de menjar de la teva pàgina d'actualitzacions de Facebook i Twitter pel que vulguis: animalets graciosos, estrelles de cinema, imatges promocionals de grups de música... el que li demanis.

Només cal instal·lar-se l'aplicació mare, Unwhatever.me, i configurar què vols veure en lloc del "saborós sushi acabat de fer, nyam-nyam!" i el "vermutet amb oliva i escopinyes, oh yeah !" de cada dia i feina feta. Adéu per sempre al food porn de tercera regional dels teus amics i coneguts. L'extensió Unwhatever.me, per cert, té diverses versions, segons quina mena de fotos vols deixar de veure per sempre més: Unbaby.me, Unspoiler.me, Unadvertise.me, Unpolitic.me, Ungod.me, Unpetpic.me, Unwedding.me i Unvacation.me. Censura a petició.