EL DIA QUE va dimitir Gallardón, el mateix matí que el Tribunal de Justícia de Balears va anul·lar el TIL, vaig escriure que a la consellera d’Educació no li quedaven més de dos informatius. Han estat dos dies, el temps que el Govern va tenir per donar ordres que Joana Maria Camps no tornàs a parlar en públic, el temps que es va fer sortir la també fidel Núria Riera per fer el paperot de dir que el TIL es continuava aplicant perquè la justícia només hi havia vist un defecte de forma, i el temps just perquè Camps decidís no continuar al càrrec i que el president Bauzá sortís a dir que és ell qui l’ha cessada. Bé, ja tenim nova consellera, la mateixa que va fer que per als funcionaris de Balears saber català ja no fos un requisit sinó un mèrit. Ja tenim consellera d’Educació, perquè ja sabem que la cultura del Govern la du Antoni Vera i l’Institut d’Estudis Baleàrics. Ja tenim Núria Riera que, només prendre possessió del nou càrrec, ja ha dit que el TIL es continuarà aplicant. Repetia el cantet de José Ramón Bauzá, que com a president vol demostrar-se com a insubmís davant una decisió judicial que no li agrada. Qualsevol que hagi escoltat la compareixença del president balear pot haver pensat que hi ha qualcú més que Camps a qui li haurien de dir que no parli. Aquest “volen vostès que els seus fills no sàpiguen anglès per raons ideològiques i que vinguin nins de qualsevol lloc d’Espanya (o de França, Anglaterra, Itàlia, Alemanya, Holanda o Luxemburg) a ocupar un lloc de feina?” és un discurs de molta alçada i de gran responsabilitat. Sigui com sigui, és imperdonable el que fa el Govern amb l’educació. Posin seny, si poden.
