Mentre a Espanya la justícia censura portades d''El Jueves', a París uns jihadistes maten a trets dotze persones de la revista satírica 'Charlie Hebdo'. Un autèntic cop d'estat a la llibertat d'expressió. I mentre Occident lamenta l'atac a la seva valuosa democràcia, calla sobre la vulneració d'un altre dels seus drets fonamentals, la llibertat d'informació, en aquest cas perpetrada per ella mateixa. El paradigma n'és Estats Units, la primera democràcia de l'era moderna en forma de república federal –el 1688 la Gran Bretanya, arran de l'anomenada 'Revolució Gloriosa', ja tenia una democràcia que contemplava, però, la figura d'un rei.
Una de les persones que va influir en la Declaració d'Independència dels Estats Units va ser l'intel·lectual Thomas Paine. El 1776 el seu pamflet 'Sentit comú', convertit en un autèntic 'best-seller', va atiar els ànims de la guerra de la independència, que s'allargaria fins al 1783. Paine és autor de la frase "Allà on el coneixement és un deure, la ignorància és un crim". No sabem si avui reconeixeria el seu país, el de l'estàtua de la llibertat.
El 1971 un analista del Pentàgon, Daniel Elsberg, va fotocopiar i filtrar a la premsa milers de documents secrets sobre la guerra del Vietnam. Els coneguts com "els papers del Pentàgon" demostraven que quatre presidents consecutius havien mentit als seus ciutadans. L'analista, que seria qualificat per Henry Kissinger com "l'home més perillós dels Estats Units", va creure convenient donar a conèixer la veritat, per molt que aquesta li costàs el seu lloc de feina i llargs anys de batalles judicials contra el Govern dels EUA. Avui Elsberg és presentat com l'antecessor de Julian Assange, el responsable de Wikileaks, des d'on a partir del 2007 començà a difondre comprometedors informes de la diplomàcia nord-americana en les seves operacions a l'Iraq i Afganistan. Aquest periodista australià ja porta dos anys aïllat a l'ambaixada d'Equador al Regne Unit per eludir la seva extradició a Suècia, que el reclama amb el pretext de ser l'autor d'uns presumptes delictes sexuals. Una de les seves “gargamelles profundes” va ser el soldat estatunidenc Bradley Manning, destinat a Bagdad. Després de tres anys de patir dures tortures psicològiques, ara Manning compleix una pena de 35 anys de presó.
Hi ha una pel·lícula que ajuda a entendre aquesta contradictòria democràcia americana. És 'Alguns homes bons' ('A Few Good Men', 1992), dirigida per Rob Reiner. El tinent Kafte (Tom Cruise) és un ambiciós jove advocat que intenta esbrinar la misteriosa mort d'un soldat a la base naval nord-americana de Guantánamo, a Cuba. El tinent sospita que els dos marins implicats en el crim van aplicar el 'Codi Vermell' (normativa d'honor secreta) per ordre del seu superior (Jack Nicholson). El dia del judici es produeix l'escena memorable. Davant les insistents preguntes de l'advocat, un immens Nicholson explota i li etziba: "Tu no pots encaixar la veritat! Fill, vivim en un món que té murs, i aquests murs han de ser protegits per homes amb armes. I qui ho ha de fer? Tu? Jo assumesc una responsabilitat més gran que la que tu pots imaginar [...] Tens el luxe de no saber el que jo sé, que la mort de Santiago, encara que tràgica, va salvar vides. I la meva existència, encara que grotesca i incomprensible per tu, salva vides. Tu no vols la veritat perquè en el teu interior em vols en aquest mur, em necessites en aquest mur [...]. No tenc ni el temps ni les ganes de donar explicacions a un home que s'aixeca i se'n va a dormir sota la manta de llibertat que jo li garantesc, i que després qüestiona la manera en què jo el protegesc". Nicholson reivindicava així una de les famoses frases de Thomas Jefferson, un dels pares de la Declaració d'Independència dels Estats Units de 1776: "L’arbre de la llibertat s'ha de regar de tant en tant amb la sang de patriotes i tirans".
