Portada 14/08/2017

El pràctic, clau perquè els vaixells arribin a bon port

Ha de tenir un ampli coneixement de les instal·lacions portuàries, la normativa local i internacional, el medi ambient i la meteorologia

5 min

Guiar i assessorar perquè les embarcacions entrin i surtin del port de manera segura. Aquesta és la principal funció del pràctic, un ofici amb una llarga història. “Es té constància que existeixen des d’abans del segle XV, eren sempre persones locals que tenien un coneixement del port”, conta José A. Pérez, cap d’operacions dels pràctics del port de Palma.

El pràctic és l’encarregat de fer complir la normativa tant internacional com local i, a més a més, ha de tenir un ampli coneixement de les instal·lacions portuàries. “Hem de saber moltes coses d’un espectre molt ampli, tant de medi ambient com de meteorologia; i, evidentment, en l’aspecte físic hem saber qualsevol distància entre norais, entre defenses, els calats, les altures dels fingers, qualsevol cosa del port”, sentencia.

Tot aquest coneixement és el que els permet guiar els capitans en la maniobra d’entrada i sortida, que aquesta no causi desperfectes en el medi ambient, en el vaixell o a les propietats de l’Autoritat Portuària. “Hem de ser molt independents, la nostra independència és la que fa que el port sigui segur i eficient”, reconeix Pérez.

Alta qualificació

Dos anys d’experiència com a capità

A mesura que les instal·lacions portuàries es varen anar fent més complexes, l’ofici de pràctic, com tants altres, es va professionalitzar.

Actualment, per ser pràctic, es necessita tenir la carrera universitària de Nàutica i Transports (abans, llicenciatura de Marina Civil). Després d’un any de pràctiques a bord com a alumne, comença la carrera professional a bord fins a arribar a capità. “Quan ets capità, per poder arribar ser pràctic has de ser dos anys capità al comandament, que vol dir que no només en tens els títol, sinó que fas de capità del teu vaixell”, puntualitza. Passats aquests dos anys, ja es pot optar a una plaça pública de pràctic, en la qual s’han de superar diversos exàmens i un període de pràctiques.

José A. Pérez té 39 anys i en fa sis que és pràctic. Reconeix que traslladar la feina de terra a la mar requereix no només la part formativa, sinó que “t’has de posar en la pell del capità, i això no s’aprèn a l’escola, sinó amb l’experiència”.

Els darrers anys, el canvi més gran en l’ofici s’ha produït, segons Pérez, en l’aspecte tecnològic. “Cada vegada els vaixells són més tecnològics, hi ha més automatització, i això ens obliga a fer jornades tècniques cada any i cursos cada quatre anys”, subratlla.

Organització

Disposen de tres embarcacions i nou tripulants

La Corporació de pràctics del port de Palma és l’empresa encarregada de dur a terme aquest servei. Disposen de sis pràctics, tres embarcacions i nou tripulants, que fan torns de dotze hores. “La nostra feina es desenvolupa en qualsevol moment del dia i de l’any, i en qualsevol condició; és molt vocacional”, assegura.

El dia abans, Autoritat Portuària els facilita la informació de tots els vaixells que han d’arribar durant el dia i es reparteixen la feina. “Sempre hi pot haver imprevistos, com els grans iots, als quals també pujam”, precisa.

Aproximació

El pas d’una embarcació a l’altra és el moment més crític

Una hora abans que el vaixell arribi a port, el capità es posa en contacte amb els pràctics i ells es preparen i surten a la mar fins al punt d’embarcament previst, que se situa a una milla i mitja del port. L’aproximació és un dels moments més delicats i que més concentració requereix tant per part del patró com del pràctic, que ha de pujar a l’embarcació. “El que sí que demanam al capità és que, segons les condicions meteorològiques, canviïn el rumb perquè puguem pujar bé”, explica.

Per pujar, utilitzen unes escales verticals que col·loca el mateix vaixell i poden arribar a fer fins a nou metres d’alt. “És el moment de precaució més important. S’ha de pensar que és una llanxa que es mou, amb un vaixell que es mou i amb la mar que també es mou, per tant, sincronisme n’hi ha poc i has de cercar el moment exacte per agafar-te a l’escala i pujar”, indica. “Et puja l’adrenalina. Has de coordinar la teva pujada amb el que fa l’escala; això no t’ho poden explicar a terra i és el que pot dur més digustos d’aquesta professió”, confessa.

Intercanvi d’informació

El pràctic transmet els riscos del port al capità de l’embarcació

Una vegada el pràtic és dins el vaixell, té lloc l’intercanvi d’informació amb el capità. “Som els encarregats de transmetre tots els riscos que tenim dins el port al capità que entra, i el capità m’ha d’explicar a mi com és la maniobra del vaixell, quins mitjans té, i entre tots planificam quina seria la millor maniobra”, indica. Un cop fet l’intercanvi, es fa el repartiment de rols perquè quedi clar què ha de dir cadascú i en quin moment, i llavors es fa la maniobra final, que és l’execució de tot el que s’ha planificat.

“Els feim de guia i els deim que, si volen fer una determinada maniobra, han de tenir en compte els corrents, el trànsit d’embarcacions menors, si fa vent... Les coses, des de gairebé 50 metres d’alçada, es veuen molt diferents que des d’una llanxa”, assevera.

“Avui, per exemple, és un dia especial. No és freqüent que hi hagi rissaga i es nota que hi ha molt de corrent a l’entrada. La nostra feina és avisar el capità d’aquesta situació”, puntualitza.

Cada vaixell té les seves particularitats determinades a l’hora de fer l’atracament. Els creuers, explica Pérez, són vaixells que tenen una part que sobresurt que pot ferir algun dels fingers del port. Pel que fa als petroliers, transporten una mercaderia molt delicada, sobretot per al medi ambient. “Si patíssim algun tipus d’incident, seria una de les qüestions a tenir més en compte”, assegura el professional.

Condicionants

La tasca del pràctic depèn també dels mitjans de cada vaixell

Abans d’estar a Palma, José A. Pérez va estar al port de Vigo i a Ciutadella. Assegura que els tres ports no tenen res a veure i la seva tasca depèn molt dels mitjans del vaixell. “Aquí arriben creuers amb la darrera tecnologia, però tens la pressió que el vaixell ha d’arribar a una hora concreta. Cada port té la seva particularitat”,conclou Pérez.

Els únics de l’Estat a tenir la certificació ISPO

Els pràctics del port de Palma són els únics de l’Estat que tenen la certificació ISPO (International Standard for Maritime Pilots Organizations). Actualment només la tenen 19 ports de tot el món. “És una certificació de qualitat i seguretat del nostre servei”, explica el cap d’operacions dels pràctics, José A. Pérez. Tots els seus procediments són transparents i estan en “millora contínua” a partir de la informació que obtenen dels vaixells. “Duim dos anys d’implementació i estam molt contents”, afirma.

stats