Les tres vies de Rajoy per torpedinar el 9-N

BarcelonaSeran amb tota probabilitat les vuit setmanes políticament més tenses dels últims anys. Des que el Parlament aprovi divendres la llei de consultes fins que s’esdevingui -o no- la votació programada per al 9 de novembre, el govern d’Artur Mas i l’executiu de Mariano Rajoy lliuraran un pols jurídic per intentar fer prevaler els seus criteris. El president de la Generalitat apel·larà a la cobertura legal que proporciona precisament la llei de consultes, que invoca la competència exclusiva que l’Estatut reconeix a la Generalitat en aquesta matèria. El cap de l’executiu espanyol, però, ja té a punt la bateria de mesures per dinamitar aquesta legalitat catalana amb què es pretén emparar el 9-N.

Inici de les hostilitats als tribunals

El calendari del xoc jurídic entre governs s’encetarà a finals d’aquesta setmana. Una setmana d’alt voltatge que arrencarà amb el discurs d’Artur Mas en la primera jornada del debat de política general al Parlament. Dimarts Mas intercanviarà cops amb l’oposició i l’endemà es votaran les propostes de resolució, en què les forces del dret a decidir voldran refermar per escrit el seu compromís amb el 9-N. Divendres, l’endemà que els escocesos s’hagin pronunciat en referèndum sobre si volen ser independents, la cambra catalana celebrarà un ple extraordinari per aprovar -amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP i també el PSC- l’instrument legal per convocar el 9-N.

Abans que Mas pugui signar el decret de convocatòria, caldrà que la llei surti publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), la qual cosa podria passar divendres mateix a la tarda -si es publica en versió digital una nova edició del butlletí institucional- o en els quatre dies immediatament posteriors. Per diumenge vinent, Unió té convocat un consell nacional per proclamar Josep Maria Pelegrí com a nou president d’aquest òrgan de direcció, però fonts democristianes assenyalen que, si llavors Mas ja s’ha afanyat a emetre el decret de convocatòria, podria aprofitar-se la cita per posicionar el partit davant la segona pregunta de la consulta, sobre la independència.

Un cop es publiqui la llei i Mas estampi la seva rúbrica sobre el decret en què es concretaran els detalls del 9-N, Rajoy ja pot posar en marxa el seu pla per dinamitar-ho tot a través d’un o més recursos. Si vol donar-los màxima celeritat, pot convocar immediatament un consell de ministres extraordinari per aprovar-los. Altrament, pot esperar a la reunió ordinària del seu govern el divendres següent. Segons fonts jurídiques consultades per l’ARA, són tres les vies a què pot recórrer per forçar la prohibició de la consulta.

Un sol recurs, contra la llei de consultes

Una de les hipòtesis amb què treballa la Generalitat és que el govern espanyol presenti un sol recurs, contra la llei de consultes, adreçat al Tribunal Constitucional (TC). En aquest cas, podria al·legar que el decret signat per Mas deriva del marc que estableix la llei. I, per tant, si quedés suspesa s’entendria que també el decret decauria.

Fonts nacionalistes admeten que la composició “polititzada” d’un TC amb una majoria de magistrats nomenats a proposta del PP i el PSOE fa preveure un desenllaç poc favorable als interessos de la Generalitat. No obstant, per a Rajoy, l’escenari de presentar un sol recurs tindria un risc: tant bon punt el TC admeti a tràmit el recurs, la llei quedarà automàticament suspesa de manera cautelar -abans que això es produeixi poden passar uns quants dies, fins que el ple del TC es reuneixi i emeti una interlocutòria-, però el Govern sol·licitarà a continuació que s’aixequi la suspensió, perquè es pugui aplicar la llei fins que es dicti sentència, probablement al cap d’uns anys. Tot i ser una possibilitat remota, si el TC atengués la petició, la llei tornaria a estar en vigor i el decret no estaria recorregut.

Dos recursos perquè resolgui el Constitucional

Un segon pla que podria posar en pràctica l’aparell de l’Estat consisteix en un doble recurs, contra la llei de consultes i contra el decret, tots dos dirigits al TC. Seria una manera de torpedinar directament també la convocatòria del 9-N, i no només la llei en què s’aixopluga. Les fonts consultades, però, adverteixen que els decrets són disposicions reglamentàries, no pas lleis, i, per tant, teòricament el recurs s’hauria de dirimir en una altra instància judicial, concretament a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Madrid hauria de justificar per què adreça el recurs a un TC que, políticament, pot inspirar-li més confiança. Hauria d’argumentar -i convèncer el TC- que es tracta d’un acte vinculat a una llei. Tot i el risc hipotètic que l’alt tribunal no l’admeti a tràmit perquè reconegui que no és competent per emetre sentència sobre el decret, diverses fonts jurídiques coincideixen a assenyalar que aquest doble recurs al TC és l’estratègia que possiblement triarà Mariano Rajoy per fer descarrilar la consulta.

Una escletxa per fer entrar en joc el TSJC

La tercera possibilitat passa perquè el govern central porti la llei de consultes al TC i, en paral·lel, recorri el decret a la sala contenciosa administrativa del TSJC. En aquest cas, a Rajoy se li podria complicar el calendari. Un cop el TSJC rebés el recurs, la suspensió del decret no seria automàtica sinó que primer es cridaria les parts a presentar-hi al·legacions. I en aquest cas la Generalitat podria esgotar terminis, per allargar tant com fos possible els tràmits. Podrien passar setmanes, en ple compte enrere cap al 9-N, i el Govern mentrestant continuaria els preparatius per celebrar la consulta, al·legant que el decret no està suspès cautelarment. Si finalment arribés la suspensió del TSJC, paral·lelament a una mesura similar del TC contra la llei de consultes, les escletxes legals per acudir a les urnes el 9 de novembre es veurien taponades. Arribats a aquest punt, a les forces del dret a decidir els pertocaria reunir-se i decidir el següent pas: desacatar la suspensió judicial o postergar la votació, que podria produir-se ja en unes eleccions plebiscitàries.