05/03/2016

El sobiranisme homenatja MacSwiney, màrtir irlandès

2 min
Un acte a Barcelona va recordar ahir MacSwiney.

HistoriadorL’octubre del 1920 nombrosos catalans van aplegar-se a la plaça Catalunya de Barcelona per honorar la memòria de Terence MacSwiney, l’alcalde de Cork (Irlanda) mort després de 74 dies de vaga de fam. I ahir l’independentisme català li va retre un nou homenatge amb una ofrena floral al monument de l’expresident de la Generalitat Francesc Macià.

Hi van participar Liz Castro com a representant de l’Assemblea Nacional de Catalunya, Toni Strubell per la Comissió de la Dignitat, el nét del màrtir, Cathal Brugha MacSwiney, la colla Poble que Canta i els músics irlandesos Uíllean Pipes. I és que, segons Dave Hannigan, autor de MacSwiney, la vaga de fam que va sacsejar un imperi (2010), va ser a Catalunya on les manifestacions de suport i de dol pel gest del nacionalista irlandès van tenir més ressò.

Un referent per a Gandhi i Macià

L’agost del 1920, cinc mesos després de substituir l’anterior alcalde, assassinat per membres emmascarats de la policia, MacSwiney, poeta, articulista i membre del partit independentista Sinn Féin, va ser arrestat. Les autoritats britàniques van acusar-lo de posseir documentació sediciosa. Va ser jutjat per un tribunal militar, sense defensa possible, i sentenciat a dos anys de reclusió a la presó londinenca de Brixton. Immediatament va iniciar una vaga de fam com a protesta. A mesura que passaven els dies, el ressò del seu gest va créixer. Es va demanar el seu alliberament sobretot des d’altres dominis britànics. MacSwiney, però, va morir el 25 d’octubre. Quan el fèretre va arribar a Cork, va tenir un funeral multitudinari. La seva vaga de fam va tenir un profund impacte en nacionalistes com Gandhi, Ho Chi Minh o el mateix Macià, imbuït, en començar la dècada dels anys vint, del conflicte irlandès.

A Barcelona van tenir lloc diverses mostres de dol. Josep Carner li va dedicar una poesia, Antoni Rovira i Virgili va glossar la seva figura i el poeta Ventura Gassol va adaptar en honor a l’alcalde la cançó tradicional catalana La presó de Lleida.

Una nina de porcellana

Però els homenatges no van acabar aquí. Figueres i Vilafranca del Penedès van adreçar-se al govern britànic per mostrar el seu suport a MacSwiney, i Londres va demanar al govern espanyol que reprovés la imprudència d’aquests municipis. Fins i tot el grup feminal de la Unió Catalanista, bressol del separatisme català, va enviar a la filla de dos anys del màrtir una nina de porcellana amb tres vestits que encara es conserva al museu de Cork.Abans d’arribar a l’alcaldia, MacSwiney va estar involucrat en l’Alçament de Pasqua irlandès, que aquest abril celebrarà el seu centenari. Aprofitant l’avinentesa, els organitzadors de l’homenatge van donar ahir el particular tret de sortida a la commemoració a Catalunya de la insurrecció que va dur l’illa maragda a la independència.

stats