La pèrdua de vots, darrere de la crisi Bauzá-Rodríguez

PalmaNo són ni els programes ni les propostes ni les promeses el que marca l’inici de campanya. Són l’enquesta del CIS i la intenció de Bauzá de jubilar Rodríguez. Totes dues estan relacionades. La pèrdua de vots del PP que pronostiquen els sondejos -també el del CIS- i que assumeixen els populars explica la decisió del president i candidat autonòmic del PP de prescindir del cap local a Palma.

Amb la insòlita crisi interna provocada per Bauzá en plena precampanya, l’únic que ha aconseguit el president és que es parli dels problemes interns del PP a pocs dies d’unes eleccions, amb el risc afegit de desactivar un dels sectors més actius del partit, els ‘rodriguistes’ a Palma. Bauzá interpreta que els ‘rodriguistes’ no quedaran a ca seva quan també estan en joc els seus càrrecs. Entén que electoralment té més repercussió l’escena on apareix ell fent fora Rodríguez que no el paper de la maquinària ‘rodriguista’ a l’hora d’activar vots per al PP. Cerca aturar el transvasament de vots populars cap a Ciutadans que apunten els sondejos.

La de Bauzá no va ser una travelada. El president voldria que Rodríguez se n’anàs ara mateix. Bàsicament per tres motius. Primer, perquè interpreta que així podria recuperar vots de desencantats del PP pels suposats casos de corrupció i per la crisi amb Mateu Isern a força de carregar el mort sobre el president de Palma. En un context electoral negatiu, intenta traslladar una imatge determinada a un sector de l’electorat. Si no, hauria actuat abans. La seva maniobra està vinculada a l’auge de Ciutadans, que fa bandera de la regeneració política.

Segon: la concepció de la política que té el president passa pels torcebraços. Bauzá ha fet de les demostracions de força -internes i externes- el seu leitmotiv. Sap que Rodríguez deixarà la política l’any vinent, però no li basta, vol que es vegi que no és Rodríguez qui se’n va, sinó ell qui el fa partir. Vol que es visualitzi qui comanda, perquè entén que la presència del president de Palma li resta autoritat. Torna a actuar mogut per un context electoral de pèrdua de suports.

I tercer: el popular actua ara perquè no vol que Rodríguez hi sigui l’endemà de les eleccions si les coses no van bé. Malgrat que li ha estat lleial, no se’n fia. Rodríguez controla Palma, el comitè amb més afiliats, i és un dels pocs dirigents del partit amb poder territorial, vida pròpia i capacitat per articular-li una alternativa en cas que vinguessin mal dades per a ells en aquestes eleccions.

Les enquestes no pesen tant en la reculada com la resposta de Rodríguez. El president del partit a Palma evita l’enfrontament, però deixa clar internament que no amolla mentre llança en públic missatges d’unitat per superar els mals presagis electorals. Bauzá menysté que el cop d’efecte que cerca se li gira en contra immediatament quan no es passa de les paraules als fets. La continuïtat de Rodríguez és la debilitat de Bauzá. L’intent de rebaixar el to d’allò que va dir, l’esforç per treure ferro a la crisi i les postisses escenes de reconciliació en un ambient que es podia tallar amb un ganivet encara situen el candidat en una situació pitjor que abans d’obrir la crisi. Cercava reforçar-se i allò que s’ha vist després només són mostres de debilitat que perjudiquen la seva imatge. Era l’única sortida que li quedava després de veure que el dirigent popular de Palma no es movia: rebaixar l’enfrontament i aparentar unitat. La crisi es tanca en fals.

Les enquestes

En el volàtil context actual, les enquestes no serveixen tant per predir resultats com per marcar tendències o, fins i tot, per condicionar el vot. La del CIS està mal plantejada i això la pot fer fal·lible, però apunta situacions creïbles, com una caiguda del PP -costa de creure que sigui tanta-, un cert manteniment del PSIB i l’entrada dels dos nous partits emergents, Podem i Ciutadans, al Parlament -també amb una impactant força que podria estar inflada-. Les tendències que mostra aquest sondeig, que s’ha conegut amb posterioritat a la crisi interna oberta per Bauzá, ja s’apuntaven en altres estudis demoscòpics publicats anteriorment.

Els populars, per molt que de portes enfora plantegin dubtes sobre el sondeig del CIS, sobretot a força de destacar que hi ha un 40% de la població indecisa, en realitat accepten la tendència a la baixa que plantegen aquesta enquesta i altres. Mentre que els socialistes en fan una lectura favorable perquè el CIS els dóna opcions de govern i perquè podrien liderar aquest hipotètic govern de canvi, el PP podria fer-ne també una lectura favorable i no la fa. Podria observar que, amb els pitjors resultats de la seva història, no s’allunya gaire del Govern -està a un diputat si pactàs amb Ciutadans-, segons una enquesta que deixa entreveure l’existència de vot ocult del PP i que ara fa quatre anys els va atorgar manco diputats que els finalment aconseguits.

També es podrien consolar amb la situació dels socialistes, que malgrat la desfeta del PP, perden suports fins al punt que a Mallorca -l’enquesta no discrimina per illes- es podrien veure superats com a segona força per Ciutadans o Podem. El PSIB cerca, amb la lectura que fa, aferrar-se a l’únic èxit possible, governar, i generar al mateix temps una sensació sobre l’electorat que el canvi és possible i que el seu és vot útil. Intenta condicionar el vot.

El PP, en canvi, es resigna i l’únic missatge que llança mostra certa desesperació: intentar convèncer els indecisos. Segueix la dinàmica iniciada en precampanya, amb vídeos, wathsapps i sopars per intentar minimitzar les fugues. No opta per oferir una imatge que pugui convèncer l’electorat que la reedició del Govern és possible. Ja ha descartat fa temps l’opció de repetir la majoria absoluta. I, de fet, les crítiques contra Ciutadans s’iniciaren i s’acabaren el mateix dia que Génova envià un argumenteri als seus dirigents qualificant la formació d’Albert Rivera de partit d’esquerres. El PP ha assumit que les seves opcions passen per ells. Els sondejos han convertit ara Ciutadans en vot útil per als desencantats del PP.

Les enquestes juguen, determinen estratègies dels partits i dels candidats i poden condicionar el vot. I si amb els mals resultats que pronostiquen al PP algú comença a pensar internament que una hecatombe de la formació podria servir per precipitar el relleu de Bauzá com a president del partit?