Publicitat
Publicitat

AVORTAMENT UNA REFORMA POLÈMICA

Una norma doblement discriminadora

Suprimir els terminis és una mostra de desconfiança cap a l'autonomia de les dones

Si el govern espanyol, com afirma el ministre de Justícia, pretén amb la seva proposta de llei de l'avortament disminuir-ne el nombre i "protegir els no nascuts", ha equivocat el camí! Està reiteradament comprovat que no se suprimeix la realitat de l'avortament prohibint-lo ni endurint les condicions per a la seva pràctica legal. Només l'educació sexual i reproductiva, i l'accés real als anticonceptius disminueixen el nombre d'embarassos no desitjats i, en conseqüència, el nombre d'avortaments. Lamentablement, qui està en contra d'una llei de l'avortament segura i àmplia també està en contra del fàcil accés als anticonceptius i, també, en contra de l'educació sexual i reproductiva; això ocasiona una cadena nefasta, ja que, efectivament, una bona educació disminueix el nombre d'avortaments. Una llei restrictiva com la que proposa el govern espanyol convertirà la major part de les interrupcions voluntàries de l'embaràs en clandestines, però no les evitarà. I l'avortament clandestí és un avortament insegur. Això té conseqüències negatives molt greus en la salut de les dones i, a més, és doblement discriminador. A la ja existent entre homes i dones per raons biològiques s'hi afegeix una discriminació entre les pròpies dones: les riques, que poden accedir a un avortament segur on convingui, i les pobres, que no hi tenen accés i han d'acudir exclusivament als mitjans públics. Mai, ni en els temps més durs del franquisme, les dones amb formació i mitjans van tenir problemes, perquè Londres estava a l'abast. Només els sectors castigats -des de sempre i en tot- rebran aquest nou revés, perquè no podran evitar-lo, com fan les capes altes de la societat en aquests casos. Suprimir els terminis evidencia una profunda desconfiança davant de l'exercici de l'autonomia de les dones i únicament serveix per fer que les seves decisions hagin de ser avalades per algú altre: metge, assistent social, psicòleg... Un retorn a la tutela. A més, genera inseguretat en la interpretació dels criteris requerits i fomenta que s'aixequin obstacles i dilacions indegudes que, de fet, impedeixen a la pràctica el que la llei mateixa permet. Suprimir el supòsit de malformacions del fetus i fer-ho en nom de la defensa de les persones discapacitades és, no obstant, el més insincer i farisaic: demostra especial hipocresia respecte a les persones amb discapacitat a les quals s'està, al mateix temps, restringint pensions i ajudes, i deixant de pagar les ja existents. Esgarrifa veure com s'utilitza la discapacitat -o la salut de les dones- com a moneda en les trampes ideològiques de compromisos electorals i cortines de fum que intenten tapar la restricció de drets i llibertats, aconseguits després d'anys de lluita.

La llei actual no imposa res

Una llei de l'avortament és una qüestió de salut i no d'ideologia ni, encara menys, de religió. No som un estat confessional, no poden imposar-se creences a cop de llei. La interrupció voluntària de l'embaràs és això, voluntària. Ningú està obligat a acollir-s'hi, no violenta l'actuació de cap creient, les dones creients no estan obligades a avortar si no ho desitgen, ni ningú a practicar-lo, ja que el personal sanitari disposa de la possibilitat de l'objecció de consciència, una figura que, per cert, és una enorme mostra de generositat per als que discrepen de les lleis aprovades democràticament. No hem de caure en la trampa dels conflictes d'absoluts ni en els càndids bonismes de l'anomenada defensa de la vida -¿de la vida de l'embrió i del fetus?-. Escandalitza veure enarborar aquest pretès dret quan es vulnera tan fàcilment el dret a viure després d'haver nascut.