Publicitat
Publicitat

CRISI INSTITUCIONAL

La monarquia cotitza a la baixa

El descrèdit dels últims anys de Joan Carles I dificulta la recuperació de la confiança amb Felip VI

France 3, la televisió pública francesa, emetia fa pocs dies un documental biogràfic sobre el rei Joan Carles I. Més de 20 hores de gravació que Miguel Courtois i Laurence Debray havien fet al monarca retirat, transformades en una hora i mitja dedicada a la seva figura. Un veritable exalçament del mite joancarlista. La mateixa Debray ha arribat a dir al Paris Match que a finals dels vuitanta mentre Mitterrand governava “des de dalt”, la monarquia espanyola era un model més democràtic, amb un cap d’estat que es passejava en moto per Madrid i donava una imatge simpàtica de la “nova Espanya”. Tota una declaració d’amor d’importació republicana en un moment delicat per a la monarquia espanyola. El documental, que TVE no preveu emetre malgrat que n’és productora, no presenta cap exclusiva, tret de la confessió del monarca sobre l’“encàrrec” de Franco de preservar la unitat d’Espanya, però permet recordar el mite de la restauració monàrquica amb cares conegudes de l’esquerra: Rubalcaba, Guerra o el mateix Vargas Llosa.

Joan Carles I va forjar la seva llegenda gràcies al nomenament d’Adolfo Suárez, ex secretari general del Movimiento, com a pilot de la Transició. Ara és Felip VI qui s’enfronta al buit de poder a l’executiu, des d’un context ben diferent, encotillat per la màxima del parlamentarisme modern: regna, però no governa (tampoc ho feia el seu pare).

El rei, més enllà del joancarlisme

L’Espanya democràtica no s’havia enfrontat mai a una aritmètica enverinada com l’actual. Monarquies parlamentàries com Holanda, Bèlgica i el Regne Unit, amb experiència en la matèria, han apartat progressivament el monarca de la formació de govern per evitar-li el desgast a l’hora de triar primer ministre que ara pot experimentar Felip VI. Ara bé, el descrèdit de la casa reial ve de lluny i té més a veure amb trifulgues diverses i amb els casos de corrupció en què s’ha vist implicada, especialment de la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin.

De fet, les dades del CIS són molt reveladores de com ha evolucionat la confiança en la monarquia. Si bé la figura del cap d’estat gaudia de molt bona salut als anys 80 i 90, a partir del 2000 la seva imatge es deteriora, fins a desplomar-se en els darrers anys de regnat de Joan Carles I, marcats per la crisi, la corrupció, el procés català i els escàndols per les seves activitats de lleure, com la caça d’elefants.

Fent cas de les dades, Joan Carles va abdicar tard, molt tard. El novembre del 2010 encara tenia un aprovat just en confiança (5,36), però en menys de tres anys perdria gairebé 2 punts, fins a arribar al mínim històric l’abril del 2013, amb un 3,68. Lluny del 7,46 del 1994, durant el darrer mandat de Felipe González. Així, l’abdicació del juny del 2014 va tenir un efecte moderadament positiu per mirar de restaurar el prestigi tacat de la institució: l’abril del 2015 la confiança en el monarca havia remuntat fins a un discret 4,34.

L’esquerra i Catalunya

Sigui com sigui, la confiança en la monarquia passa per un mal moment, i s’agreuja si ens fixem en la ideologia dels enquestats. El CIS de l’abril del 2015 indica que la confiança que desperta en les persones d’esquerres és només d’un 1,9, entre els centristes és d’un 3 i és un aprovat just (5,28) entre els autoconsiderats de dretes. A Catalunya, la diferència amb la resta de l’Estat s’eixampla coincidint amb el procés de l’Estatut, el 2003. El 2008 el diferencial és d’1,5 punts i des d’aleshores no ha deixat de créixer.

Tot i la baixíssima confiança en la institució, el CIS de l’abril del 2015 preguntava específicament sobre FelipVI: el 57,4% dels espanyols valoraven positivament la tasca del nou rei, un percentatge que a Catalunya arribava al 41,7%. El paper en la formació de govern a la Moncloa o eventuals gestos per afavorir el diàleg amb Madrid poden ajudar a remuntar la tímida evolució a l’alça. Tot condicionat, això sí, a l’evolució del cas Nóos i a l’afer dels missatges de complicitat de Felip VI i Letícia a l’empresari Javier López Madrid, implicat en el cas de les targetes black de Caja Madrid.

La guerra entre les parts fa ajornar el judici del cas Nóos

El caos i la incertesa s’han instal·lat definitivament en el judici del cas Nóos. El tribunal va suspendre ahir la sessió gairebé quatre hores davant les protestes de l’advocat de Diego Torres, Manuel González Peeters, que defensa que un dels testimonis clau, Miguel Tejeiro -exsecretari de Nóos i exassessor fiscal d’Urdangarin i Torres-, està obligat a guardar el secret professional perquè és advocat. El conflicte ja va provocar dijous un ajornament de la declaració, i ahir va fer col·lapsar el judici del tot. Finalment, Tejeiro continuarà declarant dimarts després de confirmar que té l’obligació de declarar sobre qüestions patrimonials dels seus exclients, per bé que la defensa insistia que no ho havia de fer sobre qüestions que afectin el seu honor, intimitat o confidencialitat. Els endarreriments acumulats van fer suspendre ahir la declaració de l’exvicepresident Rodrigo Rato.

La veu del poble
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF