El millor sobre: Escòcia decideix

17-10-2012

"Una Escòcia independent serà millor"

Shirley-Anne Somerville (Kirkcaldy, 1974) és una de les cares visibles de la campanya del sí. Aquesta exdiputada del Partit Nacional Escocès (SNP) és la número dos de la plataforma Yes Scotland.

Quin és el principal argument de la campanya del sí a la independència?

Només amb la independència aconseguirem que Escòcia sigui un país millor. Es tracta de triar entre més del mateix de sempre, l'actual statu quo , o independència i un tornar a començar, un nou futur per a Escòcia.

El mal panorama econòmic a Europa i els Estats Units no juga a favor seu...

No juga a favor de ningú. En l'actual context econòmic, a Escòcia ens passa com al vostre país, hi ha decisions que prenen els governs centrals -bàsicament on passaran la tisora-, en què el poble escocès no hi pot dir res. Ara toca pensar si això és el que volem per al futur. Si d'aquí 20 anys volem una Escòcia que encara sigui part del Regne Unit, sense poder intervenir en les decisions que es prenen, o si volem una Escòcia independent en què s'invertirà tenint en compte les prioritats dels escocesos.

Com pensen capgirar les enquestes, que no els són favorables?

Ara mateix ni el sí ni el no tenen majoria en els sondejos: la majoria és dels indecisos. Ningú, doncs, té la feina feta i cal convèncer els que dubten. Fa poc, alguns dels principals empresaris escocesos que volien més poders per al Parlament d'Edimburg han dit que volen la independència. Si al referèndum no hi ha l'opció de tenir més poders, no volen que Escòcia es quedi com està ara.

Com veu el debat a Catalunya?

És fascinant veure un altre país immers en el mateix debat, tot i que hi ha diferències evidents entre nosaltres. La més important -l'acord entre els governs britànic i escocès- obre una situació molt diferent del que passa a Catalunya. Els pobles català i escocès comparteixen una visió, una mirada cap endavant i veuen que les decisions es prenen millor prop de casa, reflectint les opinions pròpies.

Què recomanaria al govern espanyol?

En qualsevol democràcia és important veure què vol la gent. Si la gent vol seguir un camí, doncs obrir-lo. Això depèn molt de la cultura política de cada país. Però crec que un govern que no escolta els clams de la seva gent va per un camí perillós.

22-3-2013

"Societat civil i lideratge"

Al febrer vaig ser a la Universitat de Saint Andrews per participar en un congrés en el qual s'estudiava la situació política d'Escòcia i Catalunya. Em va sorprendre la convicció dels ponents escocesos, que donaven per fet un sí a la independència, mentre analitzaven els passos a realitzar l'endemà del referèndum. El seu optimisme contrastava amb la meva exposició de les dificultats a les quals s'enfronta Catalunya per celebrar un referèndum legal per decidir el futur polític del nostre país. I és que, a Escòcia, a hores d'ara, els partidaris del sí representen una xifra clarament inferior a la del no, just al contrari que a Catalunya, que té el més difícil i desitjat per tot moviment social: el suport ferm de la societat civil. I aquest és precisament el factor que manca, en aquests moments, als escocesos. Siguem conscients de les dificultats del procés, però no oblidem que existeixen raons sòlides per a l'optimisme. L'anunci de la data del referèndum escocès sens dubte donarà moral als que donen suport al sí. També atiarà el debat sobre les conseqüències de la independència tant a Escòcia com a Catalunya.

17-10-2012

"Ens beneficiem molt de ser al Regne Unit"

Patricia Ferguson (Glasgow, 1958) és la portaveu del Partit Laborista Escocès per als afers constitucionals. Diputada pel seu partit al Parlament d'Edimburg, aquesta exministra escocesa quan els laboristes eren al poder (2001-2007) fa campanya pel no a la independència amb tories i liberaldemòcrates.

¿Quin és el principal argument de la campanya del no?

El Regne Unit és l'acord polític més exitós que hi ha hagut a Europa els últims 300 anys. Tenim tants llaços en termes de famílies, d'objectius que compartim, de coses que fem plegats que no volem trencar amb tot això. No veig cap benefici en la independència.

La campanya del sí manté que Escòcia se'n sortirà millor sola…

No ho crec. Nosaltres ens beneficiem molt de pertànyer al Regne Unit i pensem que sortir-ne no tindria cap sentit.

¿Ara mateix a les enquestes el no és majoritari, ho serà d'aquí dos anys?

El suport a la independència no ha augmentat gaire en els percentatges que mostren les enquestes els últims trenta anys, i no crec que això canviï substancialment els pròxims dos anys.

¿El poble escocès se sent còmode dins del Regne Unit, es respecta la seva identitat?

Jo sóc escocesa i estic orgullosa de ser-ho. Crec que la majoria d'escocesos ho senten així, estan molt orgullosos de la seva identitat i la seva història, però també se senten una part important del Regne Unit i d'Europa.

¿Madrid hauria de seguir el camí de Londres i deixar celebrar un referèndum com a Catalunya?

És molt difícil recomanar a un altre país el que hauria de fer. Crec que s'ha d'escoltar la veu del poble. Els escocesos van votar clarament l'SNP, que tenia com a punt principal del seu programa electoral celebrar un referèndum d'independència, i això és el que permet el govern britànic. Si la situació fos la mateixa a Catalunya, diria a Espanya que actués d'aquesta manera.

¿No tancaria la porta a més autonomia per a Escòcia?

Al contrari, nosaltres sempre hem fet campanya a favor de donar més competències al Parlament escocès. I quan hem tingut majoria al Parlament d'Edimburg hem lluitat per aconseguir-ho. El procés de dotar de més poder Escòcia no es pot aturar de cap manera.

27-1-2013

El discurs de la por cala a Escòcia

Fora de la UE, sense diners per pagar les factures -tot i els ingressos pel petroli del mar del Nord-, amb les pensions en quarantena i una suspensió massiva de contractes. Aquesta és la imatge apocalíptica d'una Escòcia independent que dibuixen els successius informes que s'han anat fent públics al país els últims mesos des del pacte entre els governs d'Edimburg i Londres per fer un referèndum d'independència el 2014.

L'estratègia de la por sembla haver donat fruits, i el suport a la independència, just quan el Parlament escocès acaba de rebre les competències per fer la consulta, està al nivell més baix dels últims anys. Un complet estudi del Centre Escocès per a la Recerca Social conclou que els escocesos són cada cop "menys optimistes" sobre les perspectives de ser un estat independent i estan dia rere dia "més preocupats" per les conseqüències que pot tenir trencar els actuals llaços amb el Regne Unit.

El suport explícit a la independència escocesa ha caigut 9 punts des de la recuperació de l'autonomia el 1997 i se situa en el 23%, mentre que els partidaris de mantenir la relació amb Londres tal com està, mantenint o augmentant el nivell d'autonomia, són el 61%. "El 2012 -explica a l'ARA l'autor de l'informe, el professor de la Universitat de Strathclyde John Curtice- ha sigut un any perdut per a la campanya del sí, ja que en plena eufòria del debat independentista no s'entén que no hagi augmentat el suport". "Però això pot revertir en qualsevol moment -conclou-, ja que el lideratge d'Alex Salmond és molt sòlid".

Des de la campanya del sí s'aferren a la dada d'aquest mateix informe que indica que sumats junts els que volen la independència (35%) i els que volen més autonomia (32%) s'arriba al 67% de partidaris de canviar l'actual statu quo . "Tenim prou marge per convèncer abans del 2014, ja que l'estudi mostra que el 63% d'escocesos creuen que el govern d'Edimburg hauria de tenir més influència sobre com es gestiona Escòcia", explica Stephen Noon, un dels ideòlegs de la campanya proindependentista Yes Scotland.

"És difícil de determinar la influència de l'estratègia de la por -explica el professor Curtice- sobre les baixes expectatives de la independència, ja que l'estudi conclou que el 34% creuen que l'economia aniria pitjor i el 34% creuen que aniria millor. El que queda clar és que el dossier econòmic serà la clau per convèncer els uns i els altres".

L'alarma de la patronal

La gran patronal escocesa, CBI, va disparar les alarmes a principis d'any quan va reclamar al govern escocès que aclareixi com més aviat millor qüestions bàsiques del futur estat -fiscalitat, política monetària, ocupació- per acabar amb la incertesa que provoca la perspectiva d'una escissió entre l'empresariat. "Massa preguntes no tenen resposta", va alertar Iain McMillan, director d'aquesta organització.

"L'estratègia de la por a Escòcia no té res a veure amb la que s'experimenta a Catalunya -explica la catedràtica de política a la Queen Mary University de Londres Montserrat Guibernau-. Ja ens agradaria fer un debat com l'escocès! Allà no es prohibeix res, cadascú explica obertament què creu que podria passar i en treu les conseqüències".