30/03/2015

La lliçó andalusa de Podem: el 27-S pot ser un trampolí a la Moncloa

3 min
La direcció catalana de Podem, que es reuneix en una casa particular, creu que entrar a les institucions els permetrà afinar discursos que ara es perceben poc concrets.

BarcelonaAcostumats a posar notes, farcit com està el partit de professors universitaris, a Podem van experimentar diumenge passat la sensació d’afrontar el primer examen de la formació. L’electorat andalús els va concedir 15 diputats -el bipartidisme va patir una sacsejada sense esberlar-se-, un resultat que a la formació s’ha desxifrat com un primer test validat, tot i que sense aconseguir tot l’impacte desitjat. Almenys això és el que va verbalitzar la secretària d’anàlisi política i social del partit, Carolina Bescansa, que va admetre que el 24-M Podem no havia fet un pas “prou llarg” per aconseguir “el canvi”.

El Parlament andalús serà la primera cambra en què es podran sentir les propostes de la força que comanda Pablo Iglesias, que desgrana aquests dies l’acollida d’un discurs tan regenerador com planer, sempre bel·ligerant amb l’ statu quo. Els dirigents consultats per l’ARA no transmeten neguit. Entenen que la captació de vot és engrescadora per afrontar un any carregat de cites amb les urnes, per molt que les expectatives albiressin un sostre més alt, i es remeten a l’especificitat d’Andalusia.

Els analistes certifiquen la particularitat andalusa com a dificultat afegida per extrapolar resultats a altres territoris. “Aquesta especificitat dificulta poder-ne treure conclusions, perquè hi ha una desproporció entre els àmbits rurals i urbans: no és el mateix Almeria que Sevilla. Però hi ha alguna dada interessant que aporta pistes: a Cadis, l’únic lloc on ha guanyat Podem, hi va haver més participació”, apunta Joan Subirats, catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), vinculat al projecte de Barcelona en Comú. “Això és indicatiu que bona part de les possibilitats d’èxit de Podem dependran de fer sortir de l’abstenció determinats sectors socials”, exposa Subirats, que recorda que el partit esgarrapa vots de la bossa d’abstencionistes. Ferran Requejo, catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), reclama una anàlisi més detallada dels comicis andalusos abans de formular tesis, tot i que admet que Podem és una opció atractiva per als votants descontents amb els partits tradicionals. “Tenen un discurs abstracte, ambigu i simple. És un missatge més pensat per guanyar el vot descontent que per definir-se com a alternativa de govern”, argumenta Requejo. “L’ambigüitat calculada s’haurà de perfilar a mesura que avancin perquè se’ls exigirà més concreció”, afirma Subirats.

Catalunya, estació intermèdia

A la sala de màquines de Podem a Catalunya entenen que l’impacte aconseguit a Andalusia és satisfactori i expressen que l’entrada a les institucions permetrà afinar discursos que ara s’interpreten com a poc concrets. “Tenint en compte els nostres handicaps, com la no presència als debats o una capacitat financera limitada, el resultat és de notable. L’excel·lent hauria sigut una representació que ens sorprengués a nosaltres mateixos”, exposa Marc Bertomeu, secretari general de Podem a Barcelona. “Era una plaça difícil i ho sabíem”, afegeix Gemma Ubasart, cara visible de la formació a Catalunya. Els dirigents consultats admeten la rellevància de mobilitzar els abstencionistes. “Sabem que captem gent que havia desistit de la política i que a Podem hi troben un projecte que els mobilitza”, subratlla Bertomeu, que precisa que els engranatges funcionen per arribar amb l’impuls necessari a l’estació de les eleccions espanyoles, meta prioritària del partit. “El nostre objectiu són les generals, canviar l’Estat. Però sabem que sense aconseguir un bon resultat abans a Catalunya és molt difícil guanyar al Congrés”, raona el secretari general de la formació a Barcelona.

A Podem recorden que, a diferència dels comicis europeus, ara l’esquelet del partit està dissenyat -van entrar a l’Eurocambra quan eren només un moviment-. “Ens falten eines, els espais de participació han de funcionar per fer propostes de dalt a baix i encara s’ha de sumar gent al projecte, però ja som un partit”, reflexiona Bertomeu. Ubasart assenyala el flanc per on farà forat Podem després de bastir estructures. “Al conjunt de l’Estat, el bipartidisme s’enfonsa especialment per la pota del PSOE. S’està trencant tot el conjunt de la seva base social”, analitza la secretària general de la formació a Catalunya, que assegura que els socialistes han resistit a Andalusia pel “paper de partit regionalista”. I retrata un escenari de transformació: “La crisi de l’alternança de poder ja és una realitat”. Superat el primer examen al sud, Podem mira cap al Congrés.

stats