Una legislatura de quatre anys amb el diàleg a l’epicentre

BarcelonaLa prioritat número u de l’independentisme és ara restituir el Govern amb Carles Puigdemont al capdavant, aconseguir la llibertat dels presos polítics i acabar amb l’aplicació de l’article 155. Una tasca plena de dificultats per la situació judicial del president -recau sobre ell una ordre de detenció- i perquè necessiten la complicitat del govern espanyol. Ara bé, més enllà de recuperar la “normalitat democràtica” -en paraules d’aquestes formacions-, quin és el pla de l’independentisme majoritari en aquesta legislatura? Des de JxCat i ERC es preparen per a una legislatura de quatre anys -a diferència de les dues darreres- centrada en la mà estesa a Madrid per forçar una negociació fins ara impossible amb l’estat espanyol sobre el conflicte polític a Catalunya. Un cop s’ha constatat que fins i tot amb un 82% de participació es manté la majoria absoluta independentista, fonts de JxCat i ERC consideren que tard o d’hora Mariano Rajoy haurà d’afrontar políticament i no per la via dels tribunals la situació a Catalunya. Una esperança que, de moment, no acompanyen els fets ni les declaracions posteriors als comicis dels líders espanyols, malgrat les apel·lacions al diàleg dels independentistes. L’endemà de les eleccions, Puigdemont ja va instar Rajoy a parlar, fora de l’estat espanyol, i ahir ho va tornar a fer dirigint-se al rei d’Espanya. En una entrevista a Reuters, va dir que Felip VI té “l’oportunitat” de rectificar en el missatge de Nadal i va insistir que ha de poder tornar per ser investit president sense detencions.

El portaveu de JxCat, Eduard Pujol, acabat d’aterrar de Brussel·les de veure Pugidemont, també va instar la Moncloa i el monarca a dialogar un cop s’ha constatat la manca de suport a l’article 155 a les urnes. No van entrar, però, a parlar del retorn de Puigdemont. “Primer arribem al riu i després creuarem el pont”, va dir Pujol. Els republicans també mantenen permanentment l’oferta de diàleg amb l’Estat, malgrat que la número 2 del partit, Marta Rovira, hagi insistit que no demanaran permís per “fer República” -tirar endavant polítiques socials vetades per Madrid- tan bon punt es configuri el Govern.

La via internacional

Més enllà del desig que Espanya negociï -canviant el discurs que va portar a la unilateralitat, que apuntava que l’Estat no volia negociar-, JxCat i ERC també confien en la via internacional i de la Unió Europea. L’entorn del president creu que a fora de l’estat espanyol la lectura de les eleccions ha sigut “clara” a favor de l’independentisme, encara que Ciutadans hagi guanyat les eleccions. De fet, Puigdemont va dir que portaria el resultat de les eleccions a la Unió Europea, ja que creu que les institucions comunitàries han d’escoltar les demandes catalanes. Des d’ERC també es manté l’esperança en l’escena internacional. Els republicans s’han compromès a enviar emissaris a les principals cancelleries europees per traslladar que el 21-D, en unes eleccions “imposades per l’Estat”, van tornar a guanyar les forces sobiranistes. De fet, pel que fa a l’apel·lació al diàleg amb l’Estat, des d’ERC es dona per fet que mai noarribarà si no hi ha un mediador amb prou rellevància per forçar el govern espanyol a negociar.

El primer pas serà restituir el Govern. Els plans, oficialment, passen per fer Puigdemont president, però no es descarten altres noms, com el de Jordi Turull o el de Josep Rull, i ERC també pot dir-hi la seva si el president legítim no pot tornar. Per fer-ho, necessitaran l’abstenció de la CUP, que ha dit per activa i per passiva que només acceptarà la via unilateral. Tot i això, a Junts per Catalunya respiren tranquils. Consideren que les noves majories que han donat fins a 66 diputats a la llista del president i a ERC fan més fàcil la legislatura, sense dependre excessivament de la CUP. Tenen més diputats que els tres partits del 155 i només necessiten una abstenció dels anticapitalistes per tirar endavant el seu programa.

La nova correlació de forces també els permet innovar en els pactes, tal com admeten fonts d’ERC i el PDECat. Tot i que els comuns han descartat donar suport a JxCat, els de Marta Pascal veuen marge per teixir aliances amb les formacions que estan a favor del dret a decidir. I és que un dels reptes de l’independentisme en aquesta legislatura és ampliar la base que dona suport a la República i trencar amb els blocs. De fet, el primer objectiu de la legislatura és compartit amb els comuns: refer el Govern anterior al 155.

Malgrat la majoria absoluta i que l’independentisme va superar els 2 milions de vots (un rècord històric amb una participació sense precedents), els favorables al sí a l’estat independent no han assolit el 50% dels vots, cosa que dificulta qualsevol intent d’implementar la República proclamada el 27 d’octubre. Així ho reconeixen fonts d’ERC, que no veuen factible seguir amb aquests plans. Ahir la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, va assegurar a Twitter que no es pot ratificar la declaració d’independència amb menys del 50% dels vots però sí restablir el Govern.

ERC ja va admetre en campanya electoral que la intensitat del mandat dependria de la força de les urnes, i va apuntar a la necessitat de superar la meitat dels vots. Des del partit estan convençuts que caldrà seguir treballant per incrementar el suport a la independència i que només arribarà de les classes populars que encara no estan convençudes que la seva vida millorarà en cas d’independència. Des de JxCat fixen com a prioritat treballar l’àrea metropolitana, en què Ciutadans s’ha imposat com a primera força i on la llista del president ha quedat per darrere d’ERC.

Abans de tot això, però, cal que ERC i JxCat s’asseguin a negociar per formar el Govern. Des de la llista del president volen restituir l’executiu tal com estava, tot i que ja hi ha consellers, com Meritxell Borràs, que es volen retirar de la política. Elsa Artadi va assegurar ahir a RAC1 que han començat els contactes telefònics amb els altres grups independentistes i que “hi ha molt bona voluntat” per veure’s i parlar. De fet, ha dit que amb ERC ja s’està començant a concretar quan es trobaran i quines persones participaran en les reunions. Ahir, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va visitar el vicepresident, Oriol Junqueras, a la presó d’Estremera per abordar el nou escenari sorgit de les eleccions. “Està molt satisfet pel resultat de les eleccions. Agraeix l’esforç que heu fet i espera que puguem construir uns consensos amplis perquè el país avanci a favor de tothom”, va tuitejar.

A part de teixir un Govern amb els possibles implicats repartits entre la presó i Brussel·les, JxCat té una altra tasca: concretar en quina mesura el PDECat participarà en les converses i com es repartiran els papers en un grup farcit d’independents. Ahir, tornaven de Brussel·les les primeres espases de JxCat convertides en el nucli dur del president: Elsa Artadi, Eduard Pujol, Francesc Dalmases, Aurora Madaula i Albert Batet. Amb ells, el PDECat i ERC, Puigdemont acabarà de definir l’estratègia que marcarà la propera fase del Procés.