Jaume Matas somiava a omplir titulars de premsa i passar a la posteritat. I, realment, no es pot queixar. Pocs personatges han aconseguit unir tant de rebuig ciutadà per encarnar els principals mals de la política que tant han destruït la confiança en les institucions públiques. Megalomania, endeutament per projectes capritxosos, nul·la visió de país ni de desenvolupament econòmic, i lamentable agenollament als poders econòmics, que han marcat durant anys quines obres públiques "ens convenia fer". D'aquells dirigents sense la més mínima capacitat i que s'atrevien a dir-se "bons gestors", avui en pagam tots les conseqüències amb uns pressupostos que han de dedicar una quarta part a tornar als bancs el Palma Arena o el palau de congressos, que ni ens feien falta ni ens podem permetre. Els jutges, una vegada més, posen ordre.
