LES RELACIONS SOCIALISTES

Els 'barons' del PSOE enterren el nou protocol de relacions amb el PSC


El protocol que havia de marcar les relacions parlamentàries entre el PSOE i el PSC va passar ahir a millor vida abans de néixer. La possibilitat que s'establís per escrit que els diputats catalans podien votar diferent al Congrés -per coherència amb el que es defensa al Parlament- va encendre els ànims dels barons del PSOE fins al punt d'enterrar el marc de relacions pactat entre les dues direccions socialistes. L'alternativa va ser enginyar un nou òrgan bilateral de diàleg per evitar -si es pot- futures discrepàncies públiques.

Com ja és costum sempre que estan en joc interessos catalans, el PSC va arribar al comitè federal donant per descomptada l'oposició ferma de la federació extremenya al preacord que els permetia tenir més presència al Congrés i la possibilitat d'emetre un vot diferenciat del PSOE en temes puntuals. El protocol, a més, és un mandat de l'últim congrés del PSC. De fet, el cap de files extremeny, Guillermo Fernández Vara, no va tenir cap mania a advertir que si s'admetia que el PSC fes un vot diferenciat seria "acceptar que el PSOE no existeix a Catalunya". Però el PSC començava la reunió del comitè federal amb l'esperança de salvar la resta d'obstacles. Fins i tot, els catalans es vantaven de tenir-ho tot ben lligat amb el totpoderós, José Antonio Griñán, però a ningú se li va acudir que l'emergent Susana Díaz (que si no hi ha sorpreses controlarà les regnes del PSOE andalús) podia arribar al conclave pregonant que "en cap cas" admetria un vot diferenciat dels socis catalans.

La direcció del PSOE, en especial la número dos, Elena Valenciano, que havia estat negociant amb tots fins a les tres de la matinada, veia que per molt que intentés calmar els ànims dels seus membres més díscols estava perdent la partida i que el màxim òrgan entre congressos no ratificaria el protocol negociat amb el PSC. Van posar tota la maquinària en marxa per evitar que el debat sobre les relacions bilaterals seguís desgastant-los tot l'estiu i van recuperar un document alternatiu que ja tenien embastat, per si de cas, que preveu la creació d'un "comitè permanent de coordinació política entre el PSOE i el PSC". Era la solució d'emergència després que els barons haguessin tombat el protocol.

El document dicta que el comitè estarà format pel primer secretari del PSC, el líder del PSOE, un membre de cada executiva i un diputat de cada partit. Afegeix que serà "l'òrgan que vetllarà pel compliment del conjunt dels acords establerts entre els dos partits" i "elaborarà un document general d'actuació i articulació parlamentària que resolgui les discrepàncies que puguin sorgir".

Malgrat que es va voler presentar com una obertura de mires, com un acord que anava més enllà del protocol avortat, la realitat és que no té més pretensions que ser un punt de trobada per al diàleg per evitar discrepàncies públiques entre les dues executives. Dotar d'estructura les relacions bilaterals. Però res més.

El que passarà quan hi hagi una votació compromesa pel PSC no està definit ni ho estarà. El règim disciplinari no es toca. L'única diferència que hi pot haver -tot i que ningú ho pot garantir- és que la confrontació d'idees no es farà a través dels mitjans, perquè a l'hora de la veritat, com reconeixien fonts del PSC, els diputats catalans votaran diferent cada cop que ho trobin necessari. Tal com van fer amb el dret a decidir en el debat de política general que va obrir el meló de crear un nou marc de relacions.

El PSC torna a Catalunya sense un acord que ha negociat durant més d'un any, però intenta evitar la imatge de fracàs. El secretari d'acció política, Antoni Balmón, va assegurar que no hi havia hagut "ni cessions ni concessions".

Això sí, portes endins el missatge de Navarro va virar a mesura que passaven les hores. En la seva primera intervenció no va dir res sobre el protocol; es va limitar a demanar als seus socis que expliquin a Espanya que "el PSC no és un partit independentista". A la tarda, però, en el moment de votar l'alternativa al protocol no es va poder estar d'explicar als boicotejadors que el PSC no està "per fer males passades al PSOE, sinó per defensar el socialisme en una situació molt complicada a Catalunya". En aquest punt, Navarro va ser clar i va advertir que "Catalunya s'encamina cap a la independència", d'aquí l'aposta per tancar un acord federal el cap de setmana passat a Granada que serveixi per frenar el sobiranisme.

Un paper complicat

Per molt que ahir intentés dissimular el fracàs de no haver assolit un dels grans objectius de l'últim congrés del PSC, Navarro farà esforços avui davant del consell nacional del partit per presentar-ho com una conquesta més. Tot apunta que posarà l'accent en la declaració de Granada -que no satisfà els dirigents crítics- perquè sap que la proposta serà àmpliament aprovada per les principals federacions. Però encara que intenti deixar-ho en segon terme, precisament són els dirigents crítics els que més han reivindicat la necessitat de prendre decisions al marge del PSOE i de tenir un perfil propi a Madrid i, per tant, no s'oblidaran de recordar a Navarro que ahir Ferraz va donar un sonor cop de porta a les seves aspiracions.

Independentment del futur comitè de coordinació, ahir sí que es va fer un petit pas que pot ser més productiu: el PSOE va comunicar al PSC que aixecava el veto a la direcció del grup parlamentari imposat com a part del càstig per la indisciplina a la ja mítica votació del dret a decidir. Ferraz no amaga que no li agradaria que la plaça tornés a ser per a José Zaragoza, però el PSC ha deixat clar que la cadira catalana la trien ells. Amb tot el que va haver d'empassar-se ahir el PSC, cap socialista espanyol va dir ni piu.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF