REGULACIÓ

Una desena de lleis pendents per al darrer any de legislatura

En destaquen la regulació del tot inclòs, la llei d’educació i la normativa sobre el canvi climàtic

Queda un any per a les eleccions però l’Executiu autonòmic no baixa el ritme legislatiu. De moment, hi ha una desena de lleis que esperen passar el seu primer tràmit en el Consell de Govern i no són lleis qualsevols, els Acords pel Canvi encara han de passar per un impuls a l’educació o una llei de residus que, tot i les reiterades negatives de la presidenta del Govern, Francina Armengol, podria implicar l’augment dels impostos verds. Aquests són alguns dels deures de final de curs:

Tot inclòs

L’exconseller Biel Barceló demanava paciència quan l’oposició l’apressava per regular el lloguer turístic. Explicava el també vicepresident del Govern que hi havia molts de canvis a fer i per això es retardaven. No debades, finalment els canvis s’han hagut de separar en dues tongades. Una fou el projecte de llei de modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, relativa a la comercialització d’estades turístiques en habitatges que en el seu moment va rebre 370 al·legacions. L’altra està prevista per a aquest darrer any i, entre altres coses, vol plantar cara al tot inclòs de manera estricta i pionera, com cap altre govern autonòmic ha fet fins ara.

En aquesta segona revisió hi ha una modificació més pausada de la normativa, centrada a solucionar els problemes diaris que s’han detectat amb l’aprovació de la llei. Pel que fa al tot inclòs es regularà, però no es prohibirà perquè aniria contra les directrius europees. El director general de Turisme, Antoni Sansó, avançà a aquest diari que la llei preveu fer un registre de l’oferta del tot inclòs i diferenciar els tipus d’establiments. A més, establirà una qualitat mínima per als productes.

Primera llei d’educació

Abans que acabi el 2018, el conseller d’Educació, Martí March, s’ha compromès que el Govern presenti al Parlament la que seria la primera llei autonòmica d’educació. Dins la normativa, es farà ‘micropolítica’ i hi haurà mesures que volen millorar el sistema educatiu. Parteix de les conclusions de la comissió parlamentària d’Educació, que ha treballat durant un any amb el document d’Illes per un Pacte entregat al Consell Escolar. A més, el conseller March assegura que es basaran en els models de Catalunya i Andalusia.

Dos dels punts més rellevants que es posaran sobre la taula són la formació contínua del professorat, per una banda, i l’ús de les tres llengües (català, castellà i anglès) a les escoles. La seva pròpia versió del TIL de Bauzá que, tot i la desvirtuació de la paraula, significa Tractament Integrat de Llengües.

Llei agrària

La llei agrària va sortir a la informació pública a final de l’any passat, després que la Conselleria de Medi Ambient asseguràs haver-se reunit amb entitats ecologistes, associacions empresarials, organitzacions agràries i administracions, entre d’altres. Sorgeix per modificar els entrebancs de la llei existent una vegada s’ha posat en pràctica.

L’avantprojecte se centra en la seguretat alimentària i, de fet, prioritza la producció d’aliments per sobre d’altres activitats agràries. Preveu la redacció d’un pla forestal, un pla per a la igualtat entre homes i dones en el món agrari, i mesures per a l’adaptació al canvi climàtic, però es dedica també a corregir molts aspectes urbanístics de la normativa amb la finalitat, diuen, d’establir una major seguretat jurídica.

Residus i sòl contaminant

Balears serà pionera també a tenir una llei d’aquestes característiques. La llei de residus és un punt més dels Acords pel Canvi i posa un marc normatiu en matèria de residus ja que, fins ara, tot s’ha aplicat d’acord amb la normativa estatal.

Sorgeix de la necessitat de dur a terme accions contundents per reduir residus, augmentar la preparació per a la reutilització, el reciclatge i l’economia circular i, a més, vol recuperar el retard en matèria de residus de la Comunitat pel que fa als objectius europeus.

Són coneguts els objectius que es marca la llei, com que el 2025 un 3% de la preparació per a la reutilització dels residus municipals sigui d’origen domèstic i el 2013 s’arribi al 5%. A més, serà obligatori que tots els municipis donin el servei de deixalleria als ciutadans,prevegin la recepció de residus destinats a la preparació per a la reutilització i rebin els residus perillosos.

Voluntaris i bon govern

L’actual Llei del voluntariat data del 1998. Era un clam del sector una nova normativa que actualitzàs i desenvolupàs organismes com el Fòrum Balear de Voluntariat, que ha de servir d’òrgan de consulta, promoció i coordinació. La consellera de Cultura i Participació, Fanny Tur, va adquirir el compromís de fer-la realitat.

L’avantprojecte, que ja s’ha donat a conèixer dins el sector, recull la regulació del voluntariat per a totes les edats, fins i tot entre els menors de més de 14 anys, i un itinerari per a la seva formació. A més, desenvolupa les noves tecnologies per tal de fer possible l’assistència voluntària no presencial i estableix un cens d’entitats de voluntariat per disposar en tot moment d’una radiografia del sector i poder impulsar polítiques de suport més eficaces.

Es troba pendent del dictamen del Consell Consultiu però serà una realitat enguany. La llei que regula el govern vol donar seguretat jurídica als diferents canvis normatius que han incidit en la seva regulació, ja sigui la reforma de l’Estatut d’Autonomia del 2007, o la Llei del bon govern aprovada el 2011, que hi quedarà incorporada. En definitiva, es vol adaptar la normativa autonòmica a les noves disposicions de caràcter bàsic i s’omplirà el buit legal que hi ha quan el govern està en funcions durant una transició de legislatures.

Llei de canvi climàtic

La llei de canvi climàtic i transició energètica és una de les normes més ambicioses d’aquest executiu. Entre altres mesures, preveu que el 100% dels cotxes de lloguer hauran de ser elèctrics el 2030. La llei no pretén només regular els cotxes de lloguer, sinó tota la flota: a partir del 2025 no es podran comprar vehicles de dièsel a Balears i a partir del 2035 es prohibirà la compra de cotxes de benzina. D’aquesta manera, el Govern vol que els ciutadans vagin renovant els seus vehicles i apostant pels cotxes elèctrics, per als quals també es faran més punts de càrrega.

A més, s’hauran d’instal·lar plaques solars als grans aparcaments, nous edificis i naus industrials de més de 1.000 metres quadrats. Altres mesures van destinades a l’estalvi i el text obligarà els ajuntaments a substituir tot l’enllumenat públic i instal·lar-ne de LED en un termini de cinc anys.

Contra les addiccions

Una altra regulació que prepara el govern és la llei d’abordatge integral de les addiccions. La conselleria de Salut treballa en el text conjuntament amb la Plataforma d’Oci de Qualitat on hi ha, entre d’altres, els empresaris d’oci nocturn i les associacions de pares i mares d’alumnes.

“Ens varen demanar que féssim una llei que no només prohibís la venda sinó també el consum d’alcohol de menors”, explica la consellera Patricia Gómez. La llei també ha de preveure algunes mesures per lluitar contra les addiccions sense substància, com ara internet o els videojocs, i també contra les addiccions a les drogues, especialment la marihuana.

Fins que s’aprovi, la regulació del consum d’alcohol depèn d’ordenances municipals i hi ha ajuntaments que el tenen molt regulat, com ara Calvià, però n’hi ha d’altres que no en tenen cap regulació.

A més d’aquestes, el Govern treballa en altres textos, com ara la llei d’atenció i dels drets de la infància i l’adolescència. Així mateix, tampoc no és descartable que en aquest últim any, en què s’intensificarà l’activitat legislativa, sorgeixin noves lleis per aprovar.

Infància

No és definitiu però sí que hi ha la intenció de modificar de nou la llei d’atenció i dels drets de la infància i l’adolescència de 2006 per fer front als nous temps, com recomana el Consell d’Europa en la seva Estratègia per als Drets dels Infants (2016-2021).

La igualtat d’oportunitats, una major participació social, una vida lliure de violència amb respecte i justícia en un entorn de protecció són les principals fites a aconseguir amb aquesta nova normativa que vol promocionar l’interès superior dels infants i els adolescents .

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF