"Volem votar": el clam de la Via Catalana

Barcelona."La Via Catalana ha de dibuixar la Catalunya del futur. I aquí hi cap tothom". Ferran Civit, integrant del secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), definia així en conversa amb l'ARA el caràcter "inclusiu" que vol imprimir l'organització a la Via Catalana per a la Diada. Parlava de moviments socials que vulguin explicitar, més enllà del compromís amb el procés d'emancipació nacional, la seva reivindicació sectorial en el marc de la cadena humana de l'Onze de Setembre. Una Via Catalana que vol el groc com a color distintiu però que pretén esdevenir també l'expressió d'un país policromat: des del verd de la plataforma antidesnonaments fins al blau de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

Malgrat les crides d'Unió i més subtilment d'ICV perquè el lema pivoti sobre el dret a decidir, l'ANC té clar que el nom no canviarà: Via Catalana cap a la Independència. Ara bé, el crit de la Via serà "Volem votar", explica a l'ARA Carme Forcadell, presidenta de l'ANC. I així quedarà explicitat en el manifest en què ja treballen l'ANC i Òmnium Cultural. Forcadell introdueix així un element de matís que fa més difícil que se'n puguin despenjar les forces polítiques o sindicals que han expressat incomoditat amb el nom de la cadena. "El primer objectiu és votar. Podem fer aquesta part del camí plegats", insisteix Forcadell. La cúpula de l'ANC té clar que, si per a la Diada del 2012 es proposava fer aflorar la majoria social sobiranista per forçar la majoria política a assumir el canvi de cicle, aques any vol convertir la Via Catalana, segons Civit, en un "missatge al món: exercirem l'autodeterminació".

La petició formal d'Unió per canviar el nom de la Via Catalana ha generat, segons les fonts consultades, més debat extern que en el si d'una ANC centrada a assolir un nivell d'inscripcions equilibrat territorialment, que garanteixi la continuïtat de la cadena al llarg de 400 quilòmetres. És un repte essencialment polític, però també logístic.

Campanya de mobilització

Malgrat el bon ritme d'inscripció -no queden places lliures de Malgrat de Mar a Vilafranca del Penedès, amb alguns trams sense omplir al terç nord i més clapes al sud-, l'ANC intensificarà aquesta segona meitat d'agost la campanya per garantir l'èxit als 86 pobles que travessarà la cadena. La campanya, centrada en les xarxes socials, llançarà el missatge: "Si l'11-S vas al tram de la Via Catalana que passa per davant de casa teva podràs dir que hi vas ser. Si vas a un tram que encara està buit, podràs dir que ho vas fer possible". Personalitats com l'expresident Jordi Pujol seran en un d'aquests trams complicats d'omplir, al Perelló (Terres de l'Ebre). L'ANC demanarà a la gent amb més mobilitat que ja hagi reservat a prop de casa que s'esborri i s'apunti novament en trams més despoblats.

Es tracta d'una mobilització social mastodòntica amb un alt grau de dificultat logística. L'organització preveu activar fins a 1.500 autocars. Alguna assemblea territorial ha intentat, infructuosament, llogar un tren a Renfe -la delegació del govern espanyol a Catalunya va portar als tribunals els ajuntaments de Girona i Figueres pel lloguer de trens per a la Diada del 2012- i l'organització estudia si seria viable arrendar un ferri per desplaçar participants al llarg del recorregut. També hi ha damunt la taula l'opció d'habilitar una mena de servei llançadora per desplaçar participants d'última hora cap a trams menys ocupats.

Inspirada en la Via Bàltica del 1989, la Via Catalana mobilitzarà fins a 30.000 voluntaris, 5.000 centrats en la logística del dia i en seguretat, coordinats amb els Mossos d'Esquadra, policies locals i altres cossos d'emergència civil. La policia catalana ha traslladat a l'organització que no permetrà cap manifestació que no hagi estat autoritzada o que pugui ser considerada provocativa o amb perill de crear tensió entre participants, com la contraconvocatòria espanyolista que pretenia encerclar la Sagrada Família, inclosa en el recorregut de la cadena humana. Fonts de l'ANC s'han desvinculat de les concentracions que transcendeixin el traçat oficial de la Via, com la de Procés Constituent per encerclar l'edifici de La Caixa i la que es proposa rodejar l'Hospital Trueta en contra de les retallades.

Via Catalana cap a la Independència: primera parada, exercici de l'autodeterminació.