CAS NÓOS
Política 22/06/2013

Urdangarin es va embutxacar 2,8 milions amb la trama Nóos

Hisenda desgrana les xifres de l'escàndol i torna a salvar la infanta

Enric Borràs Abelló
2 min

Palma.Iñaki Urdangarin va recaptar 2.820.898 euros amb la trama Nóos; Diego Torres, 3.786.556. Entre tots dos varen arribar als 6.607.454 euros, un 90% dels 7.295.693 euros en beneficis que va aconseguir la teranyina societària ordida al voltant de l'Institut Nóos entre els anys 2004 i 2008.

Les xifres les desgrana la darrera tongada d'informes que l'Agència Tributària ha enviat al jutge José Castro, estudis fets amb tota mena de detall a l'hora d'inculpar Torres i Urdangarin. Els considera únics responsables dels delictes fiscals i de la trama societària, mentre que torna a obviar la dona d'Urdangarin, la infanta Cristina de Borbó, i allibera de culpa la muller de Torres, Ana María Tejeiro. De fet, l'Agència Tributària desplega tot un batalló d'arguments per deslliurar Tejeiro de qualsevol responsabilitat i considera els dos exsocis, "sense discussió", com "els únics" a qui es pot imputar els rendiments econòmics de la trama.

Gairebé sense anomenar-la, aquest pic a través de Tejeiro, Hisenda torna a salvar la filla del rei d'Espanya. Amb aquests informes a la mà, més és els altres que ha anat lliurant l'Agència Tributària, es fa gairebé impossible que el jutge José Castro torni a citar la filla del rei d'Espanya com a imputada en el cas Nóos. Els estudis s'havien de limitar a analitzar les xifres exactes d'Urdangarin i Torres en la trama societària, però van molt més enllà.

L'estratègia

Pel que fa a Urdangarin i Torres, l'Agència Tributària no s'està de detalls. Explica que l'Institut Nóos i les empreses de la trama varen creuar factures per un valor total de 8.056793 euros. Era la seva estratègia: l'Institut Nóos -que en teoria era una associació sense afany de lucre- cobrava a les administracions per organitzar esdeveniments. Per fer-los, al seu torn, contractava altres empreses que en realitat eren societats titella "sota el domini efectiu i absolut" de Torres i Urdangarin i amb treballadors fantasma. El personal que feia feina per l'ameba societària sovint no sabia ni quina companyia l'havia contractat: tot era Nóos. Torres i Urdangarin hi encabien els treballadors de la llar de ca seva o dels seus subalterns, a més de parents i coneguts, alguns dels quals només cotitzaven a la Seguretat Social però no feien res. A través d'aquestes empreses, els dos exsocis "drenaven" l'Institut que, com a associació, no podia repartir beneficis. El buidaven repartint-se els doblers per via de les societats titella. Teòricament se'ls havien de repartir a mitges, però Hisenda deixa clar que Torres va ser més viu i va embutxacar-se un 25% més de doblers que no Urdangarin. "Amb tota probabilitat, la discrepància d'Urdangarin sobre aquesta manera de determinar els beneficis de cada projecte va ser el desencadenant de la ruptura entre els socis", aventura un dels informes de l'Agència Tributària.

Hisenda encara interpreta més enllà i diu que "l'autoria intel·lectual" dels projectes era "principalment" de Torres, mentre que el gendre del rei d'Espanya tenia un perfil més "institucional i comercial". L'un pensava i s'embutxacava més doblers, diuen els funcionaris que han escrit els informes, i l'altre feia de cara pública i venia els congressos milionaris i altres propostes faraòniques d'utilitat dubtosa.

stats