Misc 12/08/2013

Sinceritat i pedagogia: claus d'un exministre per guanyar un plebiscit

i
Joan Rusiñol
2 min
Dick Roche celebrant el 2009 la ratificació del Tractat de Lisboa, en un segon referèndum a Irlanda.

Brussel·lesEl referèndum és "la bèstia més estranya de la jungla política". L'autor d'aquesta afirmació és un home que sap molt bé com gestionar aquesta eina democràtica, tan habitual a Europa. Dick Roche, exministre irlandès d'Afers Europeus, coneix de primera mà els beneficis i també els riscos de convocar aquest tipus de consultes i les "lliçons" que en pot treure un territori com Catalunya.

Roche té clar que "el més important en un referèndum és respectar la intel·ligència dels votants". Per experiència, sap que limitar-se a defensar el sí, sense explicar a fons els arguments que condueixen a prendre partit per aquesta opció, sovint provoca l'efecte contrari del desitjat. Els irlandesos van tombar l'any 2001 el primer tractat de Niça i, set anys més tard, el de Lisboa, i van obrir així una crisi d'abast europeu que van esmenar temps després capgirant el sentit del vot. "L'atmosfera és cabdal", avisa Roche, en una conversa amb l'ARA. Si en la derrota del 2008 els arguments decisius van ser la pèrdua de neutralitat i la possible alça dels impostos, en la segona convocatòria es va imposar la por financera: entre un referèndum i l'altre havia esclatat amb força la crisi.

Com generar confiança

L'ara vicepresident de l'Aliança de Liberals i Demòcrates Europeus -en què està enquadrada Convergència Democràtica de Catalunya- creu que els problemes econòmics actuals no afavoreixen el sobiransime, perquè els ciutadans tenen "por" i seran "bombardejats" amb discursos que provaran d'atiar les pors cap a qualsevol gran canvi. La resposta és clara: "La gent espera que els hi impliquis, que els diguis la veritat i siguis sincer. Si et mostres dèbil, no entens els temes de què parles, no anticipes les coses o no et prepares, acabes perdent. Perquè la gent ha de tenir confiança en tu".

La participació, el control de l'agenda del debat públic i l'estil són altres parets mestres d'una bona campanya en un plebiscit. "No s'ha de ser agressiu amb els portaveus de l'altra part perquè hi ha molta gent que es pot sentir identificada amb alguns dels seus arguments". Altre cop, insisteix a posar l'accent en la pedagogia, "l'honestedat i la passió" per convèncer.

Alerta amb les ingerències

Augura que, si s'acaba fent el referèndum a Catalunya, hi haurà ingerències externes, com aquells que des de Brussel·les sembren dubtes sobre el risc de sortir de la UE. El seu antídot és la mateixa prudència que van tenir les autoritats comunitàries per integrar l'Alemanya de l'Est. Roche avisa d'un altre risc: cal fixar els límits del finançament de la campanya electoral, per evitar que els diners acabin decantant la balança. I comptar, si és possible, amb la implicació de persones de prestigi que puguin fer campanya en uns temps en què els polítics, segons els sondejos, estan desprestigiats.

stats