Política 10/04/2014

Rellegir la carta magna per encabir Catalunya Duran proposa una disposició addicional

Herrero de Miñón creu que la Constitució permetria un pacte bilateral amb l’Estat

Sara González
2 min

BarcelonaNi escudar-se en feixucs preceptes legals ni enredar-se en confuses terminologies com les de federalisme o confederalisme. Segons el jurista i pare de la Constitució Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, si hi ha voluntat política, es pot trobar un encaix singular de Catalunya dins d’Espanya sense tocar ni una coma de l’essència de la Constitució negociant una reinterpretació del text que posi fi al cafè per a tothom. “Només els mals juristes creuen en la lletra de les lleis”, va deixar caure ahir en una conferència al Cercle d’Economia.

I és que pel membre del Consell d’Estat, exdiputat d’UCD i del PP, dimarts al Congrés, durant el debat sobre la consulta, es van evidenciar “passos en fals que són inútils i perjudicials”. Herrero de Miñón va assegurar que no hi ha cap mena de dubte que “Catalunya és una nació”, i va lamentar el “dèficit de reconeixement” de la seva singularitat, fet que considera que ha estat l’embrió de l’actual conflicte territorial, agreujat per “l’error històric” de la sentència del TC sobre l’Estatut.

Una mutació sotmesa a votació

Fet aquest diagnòstic, el jurista va alertar que la solució no passa ni per habilitar cap “curs legal” per dividir l’Estat ni per una reforma de la Constitució com la que proposa el PSOE, perquè seria massa “difícil” i “complicada” i tindria massa marge de caure en l’“error” de reeditar el cafè per a tothom. El que cal, segons Herrero de Miñón, és una “mutació constitucional” que, sense modificar formalment la carta magna, negociï bilateralment amb Catalunya la seva singularitat. “El problema català, encara que afecti tot Espanya, ha de ser aïllat i tractat singularment. No repetim l’error de generalitzar el que serveix per identificar”, va advertir. Això s’hauria de traduir, segons ell, en un instrument de govern de Catalunya pactat amb l’estat espanyol en què es blindessin les competències territorials com es va fer amb el règim foral de Navarra el 1981, i que s’hauria de sotmetre a referèndum.

En un auditori on l’escoltaven atentament el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell; l’expresident Jordi Pujol, i l’advocat i ponent de la Constitució Miquel Roca, Herrero de Miñón va avisar que la clau per afrontar el conflicte és la voluntat real de les dues parts per superar la crisi i estar disposats a establir un diàleg del qual no surtin “ni vencedors ni vençuts”.

El mateix Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón va dir que una de les vies per reconèixer la singularitat catalana és a través d’una disposició addicional. Justament aquest camí és el que ahir va assenyalar el líder d’Unió, Josep A. Duran i Lleida, que va dir que no és partidari d’una reforma de la Constitució com la que vol el PSOE. Amb tot, va insistir que no s’ha d’abandonar la via del diàleg a la qual va fer referència Artur Mas en conèixer el no del Congrés a la consulta. Segons Duran, s’ha de seguir intentant negociar amb el govern espanyol i incloure en les converses el PSOE. “L’immobilisme de Rajoy no encaixa amb un estadista de primera”, va lamentar Duran.

stats