El virrei de Rajoy a Euskadi, protagonista a les festes majors
Urquijo empaita pregoners i 'txupiners' que relaciona amb ETA
VitòriaCarlos Urquijo (Laudio, 1964) és l'estrella de l'estiu basc. Totes les polèmiques estivals tenen com a nexe d'unió la figura del delegat del govern espanyol a Euskadi. Conegut de fa anys per ser un flagell de nacionalistes, i singularment de l'esquerra abertzale, ara també s'ha convertit en perseguidor de pregoners i txupiners (els encarregats de tirar el coet que inauguren les festes majors). Va començar amb el pregoner del seu poble, l'exalcalde i avui pres pel cas Egin Pablo Gorostiaga, i ha continuat amb Jone Artola, la txupinera de la Semana Grande de Bilbao, que s'ha celebrat aquests dies. El delicte d'Artola és ser germana d'un pres d'ETA i ser membre de l'associació de familiars de presos Etxerat.
El zel d'Urquijo, apel·lant a la salvaguarda de l'honor de les víctimes del terrorisme, ha tensionat l'ambient i ha acabat impedint que Gorostiaga i Artola fessin la seva tasca. Però no ha trencat l'ambient festiu ni ha evitat el protagonisme d'aquestes dues persones. Un protagonisme, en qualsevol cas, més petit que el seu.
Urquijo ha trobat a la delegació del govern un trampolí polític per recuperar el que les últimes direccions del PP basc, la d'Antonio Basagoiti primer i la d'Arantza Quiroga ara li han tret. Al desembre ja va remetre a l'Audiència Nacional la decisió de l'Ajuntament de Sant Sebastià de donar la Medalla del Mèrit Ciutadà a José Luis Álvarez Enparantza, Txillardegi . Urquijo va fixar-se més en el fet que va ser fundador d'ETA l'any 1958 que no en la seva trajectòria com a pensador i escriptor.
Pròxim a les posicions més dures i recalcitrants de la dreta espanyola al País Basc i fidel seguidor de Jaime Mayor Oreja i María San Gil, aquest polític de Laudio -que comparteix confraria amb la filla de Pablo Gorostiaga i amb l'exlehendakari Juan José Ibarretxe- ha ressorgit com l'au fènix. Quan el seu partit pensava que, ja sense ETA, el delegat s'havia d'encarregar de destacar les bondats d'Espanya davant dels bascos, s'ha topat amb el fet que Urquijo evoca més la imatge dels antics governadors civils. Fins a tal punt que el PNB i EH Bildu ja han anunciat iniciatives per acabar amb la "figura imposada" del delegat del govern.
Pel president del PNB, Andoni Ortuzar, Urquijo no està sol: "Ell és pura estratègia del PP per generar polèmiques artificials i treure cap", després que a les eleccions de l'octubre obtingués el pitjor resultat electoral dels últims vint anys.
El PNB ho ha aprofitat per assenyalar que Urquijo -a qui ha denominat "piròman en potència"- i el PP han fet amb aquestes actuacions el joc a l'esquerra abertzale, a la qual acusa de "polititzar les festes durant anys i panys". I alhora el PP culpa els nacionalistes de "permetre que Batasuna s'apoderi de les festes", en al·lusió a la presència, encara que sense el vestit de txupinera oficial, d'Artola al balcó del teatre bilbaí Arriaga. Després de la decisió judicial que impedia que la txupinera exercís de tal, el PNB va acatar la decisió i va evitar de compartir qualsevol espai amb ella.
Renovant Balza i Ares
Alguns esperaven que les tensions en les festes d'estiu desapareixerien després que ETA cessés l'activitat armada, però no ha estat així. Urquijo ha continuat a la caça de fotos dels presos, com abans ja ho va fer el conseller de l'Interior socialista, Rofolfo Ares, i abans que ell el nacionalista Txabi Balza. Urquijo ha aportat, però, la novetat de pregoners i txupiners .
En tot cas, res a veure amb els enfrontaments de les antigues guerres de banderes. Tot i que el txupin (coet) que ha encès el delegat del govern ha estat aprofitat per altres persones, com la presidenta de l'AVT, Ángeles Pedraza, que ha avisat que si segueix "la impunitat" de fets com el nomenament d'Artola hi acabarà havent "un enfrontament total" entre les víctimes i els defensors d'ETA, "no només moral, sinó físic".
