Puigdemont repta Rajoy a dialogar fora de l’Estat
El líder del PP rebutja reunir-se amb el president català fins que no torni per ser investit pel Parlament
Barcelona / MadridL’escenari ha canviat, però els protagonistes no. Gairebé dos mesos més tard i després d’unes eleccions convocades a cop de 155, Carles Puigdemont i Mariano Rajoy tornen a veure’s les cares. Ahir el president de la Generalitat va comparèixer a Brussel·les revestit de cap de l’executiu in pectore -la majoria absoluta independentista i el resultat de Junts per Catalunya el situen a les portes de la presidència- i en el seu primer missatge va adreçar-se directament al president espanyol per reclamar-li una reunió “sense condicions”. Una trobada que, va concretar, s’hauria de produir fora d’Espanya “per raons òbvies”, i que Rajoy no va trigar gens a refredar. En una compareixença des de la Moncloa, el líder del PP va avisar Puigdemont que abans de reunir-se cal que torni a l’Estat -on hi ha una ordre de detenció contra ell- per sotmetre’s al debat d’investidura i ser nomenat.
Conscient de la situació processal de Puigdemont, Rajoy li va parar un parany: no li va negar la qualificació d’interlocutor vàlid, com sí que va fer en el tram final de l’anterior legislatura, abans de l’1-O, però va dir que només ho seria un cop reconfirmada la seva autoritat pel Parlament. Tot i modular el to i mostrar-se més conciliador que en ocasions anteriors, doncs, Rajoy desafiava així el president català a tornar a l’Estat -arriscant-se a ser detingut- i aconseguir la majoria al Parlament abans d’asseure’s a parlar. Puigdemont va evitar respondre ahir si amb els resultats del 21-D tornarà a Catalunya, però Junts per Catalunya estudia encara fórmules per a una possible presa de possessió a distància.
El cap de l’executiu espanyol, gran perdedor de les eleccions de dijous, evitava amb la jugada donar per fet que l’independentisme serà capaç de formar govern, fins a tal punt que va afirmar, en primera instància i a preguntes de si estava disposat a reunir-se amb el líder de JxCat, que “amb qui hauria d’asseure’s és amb qui ha guanyat les eleccions, que és la senyora Arrimadas”. Després va matisar, i va ser quan va parar-li el parany a Puigdemont: “Jo hauré de parlar amb aquella persona que exerceixi la presidència de la Generalitat, per a la qual cosa ha de prendre possessió de l’escó i sotmetre’s a un debat”. Queda descartada, doncs, una reunió prèvia a aquest debat en un país europeu, o una reunió amb ell si la seva formació tria un altre candidat a la investidura.
Fonts de la Moncloa precisaven encara més. Si Puigdemont ve a Espanya, se sotmet al debat d’investidura i acaba en presó provisional, també seria un interlocutor vàlid per a la Moncloa, sempre que es comprometés a complir la llei a partir d’ara. De fet, aquesta va ser la línia vermella que va marcar amb més insistència Rajoy. El nou Govern de la Generalitat -encara que sigui independentista- es lliurarà de noves mesures repressives, com una reedició del 155, si s’ajusta al marc legal actual. En aquest punt va ser on el president espanyol va suavitzar les formes. L’advertència es mantenia, però Rajoy introduïa conceptes fins ara desconeguts en el seu vocabulari, com el de “reconciliació”, que és, segons ell, “necessària”, però sempre “de la mà de la llei i del respecte als drets de tothom, de les majories i les minories”. Les eleccions, va dir, són una “oportunitat” d’obrir una nova etapa que faci innecessari haver de pensar en escenaris de mesures coercitives. “No em faci posar en el pitjor dels escenaris possibles”, responia a una pregunta sobre si hi hauria un nou 155.
El diàleg que oferia Rajoy no era “sense condicions”, com el que li reclamava Puigdemont, sinó “realista” i basat “en la cooperació”, i en la “pluralitat” i no en la “unilateralitat”. Tampoc, segons es desprenia de les seves paraules, en la bilateralitat, com demanen les forces independentistes. El president conservador no està disposat a moure’s dels seus plantejaments bàsics, i manté que no pot negociar sobre la sobirania nacional. Però ahir no va voler incidir en les línies vermelles i, conscient que el moment és llegit amb atenció des de l’exterior, es va centrar en els missatges en positiu, i va dir que veu a tocar un “nou començament”. De moment, la comunitat internacional segueix fent costat al govern espanyol. Ahir el portaveu comunitari, Alexander Winterstein, va afrimar que la posició de les institucions comunitàries no canviarà malgrat el resultat de les eleccions. “La nostra posició sobre la qüestió catalana és ben coneguda i l’hem reiterat amb regularitat, en tots els nivells. I no canviarà”, va subratllar.
Dubtes sobre la investidura
Puigdemont manté, però, la mà estesa. “Ens hem guanyat el dret a ser escoltats”, va subratllar ahir en al·lusió a la Moncloa i la UE, i va retreure a Rajoy que “ho hagi intentat tot menys el diàleg”. Per això va reclamar “poder parlar de qualsevol cosa” amb el president espanyol. En aquesta línia, va demanar “un gest de bona voluntat” cap a Catalunya, com la retirada dels agents de policia que es van desplegar abans de l’1-O i “dels homes de negre que prenen decisions de manera il·legítima en nom d’un govern ocupat”.
