Publicitat
Publicitat

La Moncloa avisa Torrent que pot acabar als tribunals

Méndez de Vigo evita aclarir si el govern espanyol podrà aturar la votació

Roger Torrent ja és a la diana de la Moncloa. El govern espanyol no es refia del nou president del Parlament i estudiarà qualsevol moviment que faci. El portaveu de l’executiu de Mariano Rajoy, Íñigo Méndez de Vigo, va alertar ahir, primer de manera velada i després ja sense subterfugis, que Torrent haurà de “respondre davant els tribunals” si permet la investidura a distància de Carles Puigdemont. “El govern [espanyol] no jutja sobre intencions, sinó sobre actes. I serà ferm i sòlid”, va advertir en referència al discurs del ple de constitució del Parlament, que des de Madrid es va veure a priori amb bons ulls per la crida a la convivència i per no fer al·lusions al projecte independentista.

Durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, el també ministre de Cultura va assenyalar que encara no havien mantingut cap contacte institucional amb Torrent, però va recordar-li que “ha de complir la llei” i “no cometre els errors del passat”. “Cal aprendre del passat; la predecessora del senyor Torrent va haver de retre comptes davant la justícia. No és possible pretendre ser el president de tots i després només d’una part”, va avisar Méndez de Vigo.

La Moncloa continua sense revelar com s’ho farà per evitar la reelecció de Carles Puigdemont. L’única cosa que deixa clara és que té estudiats tots els mecanismes per aturar-la, però no aconsegueix garantir que no hi haurà foto de la investidura a distància. Dilluns, Mariano Rajoy ja va voler separar entre la votació de la investidura i la presa de possessió, que per a ell s’ha de fer de manera física. Mentre això no passi, el govern espanyol i el PP han avisat per terra, mar i aire que es mantindria la intervenció de la Generalitat amb l’article 155, perquè és el que estipula l’acord del Senat.

Méndez de Vigo no va voler entrar en el terreny de les “especulacions”. Però fonts de la Moncloa van assenyalar que restaven a l’espera de qualsevol decisió de la mesa, fins i tot de l’encàrrec d’activar el projector i una pantalla per poder fer una videoconferència. Ràpidament presentarien un recurs de suspensió al Constitucional per aturar el ple, però si no arribessin a temps la intenció seria fer-ho també després amb el pretext que Puigdemont no hauria trepitjat Espanya i que la investidura a distància no seria vàlida.

Per a la Moncloa, el reglament del Parlament (juntament amb l’informe dels lletrats) no deixa marge a la interpretació. “No hi ha cap possibilitat política de prendre decisions al marge de la legalitat”, va manifestar Méndez de Vigo. En la mateixa direcció es va expressar la cúpula del PP, descartant que Puigdemont torni a ser president. Qui va anar més enllà va ser el portaveu dels populars al Congrés, Rafael Hernando, que va verbalitzar per primer cop que el CNI vigilava els moviments de Puigdemont per si a l’últim moment decidia plantar-se al Parlament. “Els serveis d’intel·ligència hi són per ser intel·ligents, tot i que de vegades no ho són”, va dir en una entrevista a Antena 3 admetent, amb ironia, que el 27 d’octubre el president se’ls va escapar fins a Brussel·les via Marsella.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 25/02/2018

Consultar aquesta edició en PDF