REGULACIÓ
Política 19/01/2018

Menorca dibuixa el model turístic del futur

El Consell aposta per eliminar el lloguer turístic d’interior i en sòl rústic i en deixa la comercialització en mans de les urbanitzacions i sis excepcions

Ivan Martín
4 min
Cala Llonga, a Maó, és una de les zones no aptes per al lloguer turístic.

MaóLa proposta de zonificació del lloguer turístic per part de l’equip de govern del Consell Insular de Menorca no acaba de convèncer del tot. Després de diverses reunions entre Consell i ajuntaments, va ser impossible arribar a un consens d’illa. Segons la presidenta de la màxima institució, Susana Mora, això va ser així a causa de la “intransigència dels consistoris governats pel Partit Popular: Alaior i es Castell”. En canvi, els ajuntaments assenyalats ho neguen i recorden que, simplement, “exposam amb arguments les característiques pròpies de cada municipi”. En qualsevol cas, el pròxim ple de febrer serà clau per aprovar una proposta que ha generat múltiples reaccions en els àmbits polític, econòmic i social.

Així, el Consell Insular tan sols permetrà el lloguer turístic a les urbanitzacions que ja des de la seva creació s’orientaven a aquest objectiu. A les esmentades localitzacions, totes les tipologies d’habitatges seran aptes per al lloguer turístic. Això sí, en el cas dels habitatges plurifamiliars, caldrà el vistiplau de les comunitats de veïns. És el primer punt de la proposta del Consell. El panorama canvia radicalment en els nuclis urbans tradicionals i a les urbanitzacions no turístiques, ja que el lloguer turístic en qualsevol tipologia d’habitatge queda prohibit. Aquest darrer apartat va generar controvèrsia i per aquest motiu el Consell decidí especificar sis excepcions. En concret, aquestes casuístiques es donen a Fornells, es Murtar, es Grau, sa Mesquida, Sant Esteve i Cales Coves. Finalment, també es prohibeix el lloguer turístic en sòl rústic.

No només el PP hi està en desacord

La presidenta del Consell va insistir, el dia de la presentació de la proposta, a deixar clar que el consens entre els vuit consistoris s’havia trencat per l’oposició dels governats pel Partit Popular. Alaior i es Castell s’han posicionat des d’un primer moment en contra del plantejament de la institució, però amb arguments vàlids. Sense anar més lluny, el batle del Castell recorda que “el nostre poble viu principalment del turisme i no tenim urbanitzacions destinades a aquesta finalitat. Els diversos negocis que configuren l’oferta complementària en sortiran perjudicats. Reclamam el mateix tracte que han rebut altres municipis i no diferenciar pobles en funció del color polític que hi governi”. Aquesta manifestació de Camps feia referència a la distinció de Fornells com a excepció dins el domini del Mercadal.

En la mateixa línia trobam la batlessa d’Alaior. Coia Sugrañes, que també exerceix el càrrec de presidenta del PP Menorca, adverteix que “prohibir el lloguer en els nuclis tradicionals ocasionarà conseqüències econòmiques greus per a molts negocis, a més de restar a moltes famílies uns ingressos que fins ara servien per cobrir despeses com el pagament dels estudis acadèmics a fills o sufragar residències per a majors”. Per cert, Sugrañes també ha anunciat que “si el PP aconsegueix l’any 2019 la presidència del Consell, ho derogarem, perquè entenem que és un error històric i una passa enrere sense precedents”.

I no solament són els consistoris del PP aquells que no combreguen amb la proposta del Consell. L’exbatle socialista del Migjorn, Pere Moll, diu que “no hi estam d’acord. Vaig proposar poder llogar les cases unifamiliars aïllades i mitjaneres del nucli urbà. Davant la negativa de la presidenta, per voler arribar a un acord entre tots els municipis, vaig acceptar només llogar les unifamiliars aïllades. Sincerament, crec que és una molt mala notícia per a Menorca”.

Altres municipis, com Sant Lluís i Ciutadella, s’hi posicionen a favor, malgrat les discrepàncies internes que ha provocat la proposta. El Pi, Proposta per les Illes, que forma part del govern a Sant Lluís, rebutja el projecte de zonificació, mentre que a Ciutadella un dels partits que configuren el pacte se’n desmarca internament. Per la seva banda, Ferreries i es Mercadal s’hi situarien a favor. Això sí, el batle del Mercadal, Francesc Ametller, és un dels més crítics amb l’acció de govern de Susana Mora. L’excepcionalitat de Fornells deu haver estat clau per tranquil·litzar els ànims. Finalment, l’Ajuntament de Maó hi dona suport perquè xifra en 40.000 les places turístiques no regularitzades, amb la pressió del territori que això representa. D’altra banda, recorda que el lloguer convencional ha sofert un augment que impossibilita a moltes famílies accedir a un habitatge digne. En definitiva, veuen necessari regular el lloguer turístic, especialment al centre de la ciutat.

PIME: “Una passa enrere”

La patronal de la petita i mitjana empresa creu que els propietaris menorquins augmentaran la incertesa davant la possibilitat de llogar. La secretària general de PIME, Maria Garcia, diu que “no només es limita la possibilitat dels propietaris de poder legalitzar el seu habitatge, allò que provoca és reduir el nombre d’immobles que poden estar en el mercat. Hi ha figures que amb la llei del 2012 estaven permeses, com els habitatges unifamiliars, els adossats en els nuclis de població i les finques en rústic. És una passa enrere”.

Garcia considera que el principal problema radica en “les expectatives, que en un primer moment semblaven molt elevades. Una vegada el Govern balear anuncià la regulació per estabilitzar el lloguer turístic, molts propietaris varen actualitzar la seva situació per incorporar-se al món turístic amb totes les conseqüències. Al final, aquesta llei aconsegueix l’efecte contrari i complica la tramitació en comparació a la de 2012”.

La secretària general de PIME Menorca també puntualitza que “la llei prohibeix la comercialització turística d’habitatges habituals, però no el lloguer. Tots aquells que no tinguin una finalitat turística s’hauran de sotmetre a la Llei d’Arrendaments Urbans, previ compliment d’una sèrie de requisits”. En les reunions mantingudes, la responsable de la patronal traslladà a la presidenta del Consell les exigències del sector i assegura que la temporada del 2018 està perduda, perquè “posar una sèrie d’habitatges en el mercat necessita un procés de comercialització que no es produirà, ja que no hi ha marge per fer-ho, si tenim en compte que l’aprovació definitiva de la zonificació arribarà entre maig i abril”. I més enllà de tota discrepància, a PIME tenen clar que “no es pot estar sempre a expenses de decisions polítiques que dificulten la trajectòria empresarial”, conclou Maria Garcia.

stats