Mas i Junqueras culpen Madrid de les estretors socials a Catalunya

BarcelonaUna de les batalles argumentals de la campanya de les eleccions municipals del 24 de maig girarà al voltant de qui ha sigut el principal responsable de les retallades pressupostàries en l’últim lustre. Ahir, Artur Mas i Oriol Junqueras van aprofitar la sessió de control de l’últim ple abans que arrenqui la campanya per penjar-li la llufa a l’Estat, a qui responsabilitzen de l’asfíxia financera de les comunitats autònomes. Anaven carregats d’una munició inesperada: l’informe del BBVA fet públic aquesta setmana, que situa Catalunya a la cua en despesa per habitant en sanitat i educació i que trinxa l’actual sistema de finançament autonòmic, que ha fet que el 2014 hagin disminuït les transferències netes de l’Estat a les comunitats tot i haver-se produït una recuperació dels ingressos públics.

Junqueras va fer-se ressò del document i va titllar de “paradoxal” que Catalunya sigui de les que destina menys recursos per càpita a sanitat i educació malgrat pagar “més impostos que ningú”. El president d’ERC va anticipar-se a qualsevol retret pel suport del seu partit als pressupostos de la Generalitat i va subratllar que els comptes d’enguany “destinen el percentatge més alt de la història” en l’àmbit social, “més del 70% de la despesa” total. “Hi ha un problema gravíssim de finançament, que deriva de l’incompliment sistemàtic, per part dels governs espanyols de tota mena i color, dels pactes fiscals”, va denunciar. Aquesta és una raó més, va dir, per considerar el 27-S com unes “eleccions per la independència”.

A diferència de l’anterior sessió de control, de la setmana passada, en què Mas i Junqueras van polemitzar pel model sanitari, aquest cop van carregar les tintes en la mateixa direcció. Mas va enganxar-se immediatament a les reflexions de Junqueras per l’informe del BBVA en què s’apunta que les retallades a Espanya “s’han fet principalment a càrrec de les comunitats autònomes i de les corporacions locals”. “Ho diu una gent que em sembla que no tenen la seu a Catalunya ni són catalanistes”, va posar en relleu.

Iceta alerta del deute del Govern

Fent-se seu l’informe bancari, Mas va admetre que el pressupost per a sanitat, ensenyament i serveis socials “s’ha hagut de tocar de manera molt severa”, però va atribuir-ne tota la responsabilitat a l’Estat. Quan el primer secretari del PSC va queixar-se de “l’enorme deute” acumulat per la Generalitat amb els ajuntaments, Mas va al·legar que això seria “fàcil de resoldre” si Catalunya recaptés els seus propis impostos. Va reconèixer que el Govern depèn de les transferències de l’Estat, que ara arriben “amb comptagotes”.

De la seva banda, l’ecosocialista Joan Herrera li va retreure que hagi arribat a condicionar la convocatòria del 27-S al suport d’ERC a les seves polítiques i a unes aliances municipals en clau sobiranista, mentre que Quim Arrufat, de la CUP, va recriminar a Mas que, en lloc de convocar les plebiscitàries pel març per no donar cap marge de maniobra a l’Estat, les deixés per al setembre. Mas va insistir a assenyalar que el 24-M està en joc que hi hagi més o menys ajuntaments alineats amb el procés català.