Marta Hierro: “Alberto i jo pensam que aprendre català és un dret dels nouvinguts”

Alberto Jarabo és de Madrid. L’única família que té a Mallorca és la que forma amb la seva parella de sempre, Marta Hierro, i els dos fills petits. El candidat a la presidència del Govern per Podem i la periodista vingueren junts a l’illa el 2001. No hi ha ningú a Mallorca que ens pugui parlar d’Alberto Jarabo amb més coneixement de causa que Marta Hierro, companya de vida de fa dues dècades però també durant llargues èpoques companya de feina del líder de la formació a Balears.

Com és Alberto Jarabo a casa, a la feina i, ara, a la política?

Alberto no té dues versions de si mateix, només en té una, i és igual estigui on estigui. Si n’he de destacar alguna cosa, diria que és una persona alegre, intel·ligent i molt forta, tres condicions que són importants per exercir la responsabilitat política. També he de dir que és molt bon company de viatge, és un pare juganer i un home que es compromet del tot amb allò que fa. A més, és un gran realitzador, i més fluixet et diré que aquesta és una tasca a què esper que torni aviat.

Expressau aquest desig perquè la seva recent dedicació a la política us ha canviat la vida?

Ho dic sobretot perquè la seva faceta de realitzador ha quedat aparcada i ell té una sensibilitat molt especial per la seva feina. També s’ha fet més complicada la nostra vida, en el sentit que ha canviat la logística de la casa. Els nostres fills són molt petits i n’Alberto compartia amb mi la criança al 50%. I encara que ara faci un gran esforç per fer les tasques de sempre, el compromís amb Podem, ara per ara, li ocupa molt de temps. Així i tot, no és cap drama, ens arreglam prou bé.

Alberto Jarabo és nou a la política, en una formació també nova, Podem, que s’ha hagut d’anar configurant aviat, tenint en compte les expectatives generades. Notau si li produeix un poc de vertigen?

N’Alberto és molt valent, no té por d’afrontar els problemes. D’això n’hem parlat ell i jo moltes vegades i en ocasions molt diverses. Té una cosa molt bona, que és que mai no perd el temps pensant en els problemes. No és d’aquelles persones que veuen els obstacles i que s’hi obsessionen. Ell va fent i, per no capficar-se amb l’obstacle, el supera amb naturalitat. Simplement actua. Com a periodista, conec bé la tasca dels polítics i crec que aquesta actitud seva és molt positiva si arriba el cas de ser diputat.

Diríeu que és persona positiva?

Sí, és molt positiu, però a més té molta facilitat per destacar i treure les coses bones de cadascú. Tothom en té, de coses bones. Ell m’ho ha demostrat en molts de projectes, sap aprofitar el millor de cadascú per posar-ho al servei d’un projecte d’equip, d’un projecte comú.

Això pot ser útil si arriba el cas d’haver de pactar amb altres partits per formar govern.

És clar, però també sé que li serà bo per estar al Parlament. Com a periodista que he fet feina en seu parlamentària, puc dir que això l’ajudarà per a un lloc que jo trob molt depriment, un teatre improductiu amb un debat de nivell notablement baix. N’Alberto té una gran fortalesa i no es deixarà dur. Té molt clar que la desídia no és la tasca d’un polític ni quan està a l’oposició.

Quines són les grans preocupacions i les grans fites que s’ha fixat com a polític?

A ell li preocupa molt, és clar, emprendre polítiques socials importants, especialment de protecció de la infància i d’igualtat de gèneres. N’Alberto no només creu en la igualtat entre gèneres, sinó que la practica sempre. En una altra línia de coses, està fermament en contra de les polítiques de repartidora i amiguisme. Així mateix, té clar que s’han d’activar polítiques de desenvolupament del teixit productiu, per activar l’economia, les empreses i l’ocupació.

Deveu haver sentit que alguns empresaris tenen por que Podem estigui en el Govern.

Podem no és l’home del sac ni es vol menjar ningú. Alberto i jo som empresaris, venim de l’empresa, de la petita empresa. S’ha de tenir en compte que no tots són grans empreses, n’hi ha infinites més de mitjanes i de petites que s’han de fomentar.

Tots dos parlau un català molt correcte, encara que no sigui la vostra llengua.

Des que vivim a Mallorca, Alberto i jo pensam que aprendre català és un dret que tenim els nouvinguts. Se’ns ha de donar la possibilitat d’exercir aquest dret que, a més, ens obre grans possibilitats d’integració i de posicionament per a qualsevol feina i relacions.