Publicitat
Publicitat

LLEI D'ACCIÓ EXTERIOR

Margallo assenyalarà Les autonomies rebels

La nova llei farà públiques les excuses de qui no es doblegui al ministeri d'Exteriors

El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, respecta però no entén per què hi ha comunitats autònomes, com ara Catalunya, que no volen integrar les seves oficines a l'exterior a la xarxa diplomàtica de l'Estat. Aposta per forçar que els ciutadans d'aquests territoris jutgin si és o no una bona decisió.

Una de les principals novetats del projecte de llei d'acció exterior i servei exterior (Laese), que ahir va aprovar el consell de ministres i que ara inicia el seu tràmit parlamentari, és que, si les comunitats "desestimen la invitació" de sumar-se a la xarxa exterior de l'Estat, el govern central farà públiques la recomanació feta per Exteriors i la resposta d'oposició d'aquestes autonomies "perquè els votants sàpiguen per què s'ha rebutjat una opció d'aquest tipus". Aquest mecanisme només es produirà si una comunitat decideix obrir una nova oficina -ja sigui comercial, cultural o diplomàtica- a l'estranger. La futura norma estableix que, per exemple, Catalunya haurà d'informar el ministeri dels seus plans d'obertura, que l'Estat no podrà vetar -com es va apuntar fa uns mesos en cas d'incompliment dels objectius de dèficit-, però sí que li oferirà "possibilitats d'alternatives més barates", com instal·lar-se a les representacions espanyoles. El secretari d'Exteriors del Govern, Roger Albinyana, va assegurar ahir que Catalunya no tancarà cap de les seves delegacions.

En la roda de premsa posterior al consell de ministres, Margallo va insistir que el "més sensat" és que les comunitats tanquin les seves seus i les integrin a les de l'Estat, i va tornar a vincular aquest assumpte amb la política social dels territoris. "Podrien estalviar diners i fer més ambulatoris", va deixar anar.

La Laese també fixa que les autonomies hauran d'avisar Exteriors de les visites que tenen previstes a l'estranger. Fins ara, la Generalitat ja ho feia, per cortesia, però amb la futura llei serà una obligació. El pretext d'aquesta notificació és que l'Estat pugui fer "recomanacions" als representants autonòmics sobre els "objectius" de la política exterior espanyola i que tinguin a la seva disposició el "suport" del ministeri.

Després de rebre l'informe del Consell d'Estat, l'executiu ha optat per suavitzar lleugerament alguns d'aquests aspectes respecte a l'avantprojecte aprovat fa tres mesos. Per exemple, aquestes recomanacions hauran d'estar "motivades". També s'ha "precisat" que les comunitats han de supeditar-se als instruments de planificació de l'acció exterior "només en el que s'emmarca en la definició de directrius d'actuació pròpies de la política exterior de l'Estat". Es manté el principi que la Generalitat no podrà sortir de les línies mestres del ministeri.

Un altre aspecte polèmic de la llei que no ha variat és la potestat que tindrà Madrid de vetar els acords internacionals que firmin les comunitats. Margallo va explicar que l'objectiu és evitar que un territori aprofiti un conveni per assumir d'amagat "competències que són d'un tractat internacional" i que, per tant, recauen només en l'Estat.

Fi als "solistes desafinats"

El rerefons uniformitzador de la Laese tampoc ha desaparegut. El ministre va subratllar que la finalitat és que l'acció exterior "sigui única i no un sumatori d'actuacions". O dit d'una altra manera: "Una orquestra, i no solistes desafinats".

Tot i que la norma encotilla la diplomàcia catalana -impulsada arran del procés sobiranista-, Margallo va argumentar que, pels "missatges" de la Generalitat, creu que la llei "no suposarà un augment de la conflictivitat, sinó al contrari", perquè es donen a les comunitats "oportunitats que no tenien". La incògnita és si les volien.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF