Publicitat
Publicitat

DRET A DECIDIR

Madrid dóna Mas per amortitzat com a interlocutor

Ja hi ha contactes discrets per teixir una contraoferta al sobiranisme

Artur Mas controla el procés? Aquesta és la pregunta que, amb insistència, es fan a Madrid, sobretot després del debat de dimarts sobre la consulta al Congrés. La seva resposta és que ja no. Des d’aquesta setmana la reivindicació catalana ha pres consistència real de problema espanyol i, per això, han començat els contactes, amb més o menys visibilitat pública, per intentar teixir una oferta que desactivi, com a mínim, una part de l’independentisme català o serveixi per dividir CiU. La premissa amb què treballen a la Moncloa i al PP és que el president de la Generalitat ja no és un interlocutor vàlid per resoldre el problema de fons. Estan convençuts que, per convicció o inèrcia, ha lligat el seu destí a la consulta i ha emprès un camí de difícil retorn.

Després de la recent sessió parlamentària, a Madrid també s’ha instal·lat la percepció que el procés entra en una nova fase, la de la unilateralitat. Els populars, molt irritats amb Mas per no haver defensat en persona el traspàs de la competència per celebrar la consulta, no hi confien. “Li hem obert moltes portes i ell les ha tancat totes”, afirmen en privat. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va arribar a dir divendres que l’hora i el lloc per dialogar havia estat fixat: dimarts, 8 d’abril, a les 4 de la tarda a la carrera de San Jerónimo. Però que el president no hi havia volgut anar.

Arribats en aquest punt, al PP només els valdria una rectificació, una mena d’acte de contrició, que tenen coll avall que no es produirà. Una altra cosa és que es mantingui la comunicació institucional normal entre dos caps de govern. És a dir, hi pot haver alguna reunió entre el president de l’executiu català i l’espanyol però difícilment per abordar possibles sortides a la situació actual. Rajoy creu que Mas i el seu cercle de confiança només busquen l’enfrontament, enduts per l’onada que lidera l’Assemblea Nacional Catalana. Els dirigents populars consideren que hi ha una part important del sobiranisme a qui no podran seduir amb cap iniciativa dins els marges de la Constitució -i aquí hi inclouen el nucli dur del Govern- però que hi ha una altra part de la ciutadania que si bé és favorable al dret a decidir està oberta a escoltar propostes des de la capital espanyola i a renunciar a la consulta si cal. “No tothom és independentista”, diuen a la direcció conservadora. La dreta espanyola buscarà eixamplar les eventuals escletxes a les files de CiU.

Contactes a l’ombra

Tot i el no sorollós que van rebre els representants del Parlament a la cambra baixa, el cert és que el diàleg ha començat. Hi ha contactes fora dels focus de les càmeres, confirmen a l’ARA fonts nacionalistes, i hi ha trobades pensades per ser vistes. El líder d’Unió, Josep A. Duran i Lleida, ha intentat aquesta setmana recuperar un espai propi i fer de frontissa entre els dos governs per evitar que es dinamitin tots els ponts. Al Congrés, dimecres va conversar amb Sáenz de Santamaría -amb qui dies enrere s’havia reunit la vicepresidenta Joana Ortega- i dijous es va veure, davant dels ulls de tothom, amb el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. En aquest paisatge posterior a la batalla parlamentària cal sumar-hi una nova reunió del fòrum Pont Aeri, que reuneix empresaris i polítics de Barcelona i Madrid. Aquest cop el convidat a la trobada va ser el ministre d’Indústria, José Manuel Soria. Un dels missatges centrals dels assistents, segons fonts coneixedores, va ser la crida a CiU i al PP perquè busquin una solució ràpida al litigi que hi ha plantejat. Duran i Rubalcaba també han coincidit que el temps juga en contra de la tercera via. L’estiu serà intens per trobar un acord abans de la Diada.

Com va avançar aquest diari, la Moncloa confirma que, malgrat l’oposició al 9-N, l’oferta alternativa s’està coent, tot i que molt probablement no es visualitzarà fins després de les eleccions europees del 25 de maig. El president del govern espanyol no va voler donar cap pista al debat perquè, segons afirma el seu entorn, el clima hauria fet que fos refusat. “Fins i tot Unió deia que la consulta era irrenunciable”, fan notar. El control dels temps és una variable important i la Moncloa vol assegurar-se que, quan el diàleg tingui contingut, hi hagi un terreny adobat per rebre les propostes, tant a Catalunya com entre els barons del PP. L’executiu espanyol sap que necessita temps per fer pedagogia també entre els seus, a fi que acatin el que es pogués oferir per provar de desbloquejar la situació actual.

El dret a decidir, fora del guió

Fonts de CiU estan convençudes que Rajoy posarà propostes sobre la taula, tot i que ara vénen setmanes de duresa discursiva pensant en els comicis. Si es limita al finançament, però, els nacionalistes ja avisen que no n’hi haurà prou. És per això que aquests dies Duran ha insistit en la possibilitat d’una disposició addicional a la Constitució que blindi la singularitat catalana. El titular d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, el ministre que més temps ha dedicat a la qüestió catalana, ha dit en diverses ocasions que hi hauria marge per buscar un nou encaix territorial de Catalunya sense necessitat d’obrir, de bat a bat, la Constitució. Ell s’ha mostrat partidari en ocasions de buscar un acord en infraestructures, llengua i finançament i de fixar les competències de cadascú. En tot això, però, ni rastre del dret a decidir i de la possibilitat d’un eventual estat català. No entra en cap pla governamental ni en cap contraoferta que es pugui fer.

De moment, els moviments que hi ha es limiten als diners. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, convocarà el Consell de Política Fiscal i Financera per després de Setmana Santa. La idea de l’executiu espanyol és començar a definir un model que pugui seduir Catalunya. Com? A través d’un nou repartiment dels impostos que augmenti la recaptació i definint amb precisió quan costen els serveis a cada territori de l’Estat. S’evidenciaria, per exemple, que viure al Principat és més car que en altres zones i, per tant, aquí es necessiten més diners.

Això, tal com expliquen fonts coneixedores del sistema que s’està preparant, permetria un repartiment més transparent dels recursos i donaria arguments a l’executiu espanyol per no pagar extres a comunitats pobres amb els diners de la solidaritat. De fet, a la cúpula del PP han acabat per assumir les parets mestres de la proposta de finançament que va reclamar la presidenta del partit a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho. És a dir, respectar el principi de l’ordinalitat (que les comunitats no perdin posicions en recursos per càpita un cop distribuïda la solidaritat) i que els ajuts a la autonomies siguin finalistes, com passa a la UE.

Madrid es mou, lentament, i esquivant Mas i el dret a decidir.

La dreta, satisfeta del debat sobre la consulta del 9-N al Congrés

En un debat com el de dimarts, en què el resultat estava escrit abans de començar, els focus estaven posats en la manera com es desenvoluparia. I el PP en va sortir satisfet per tres motius. El primer, perquè Mariano Rajoy va poder fer arribar el seu discurs sense intermediaris als catalans que estaven seguint la sessió en directe. La secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, va assegurar ahir, a Toledo, que havia quedat clar que el president del govern espanyol governava per a tots els ciutadans, l’haguessin votat o no. Els conservadors es presenten com els garants de la legalitat espanyola davant la pretensió, majoritària a Catalunya, del dret a decidir. El segon motiu de satisfacció per a la dreta és el discurs que va fer el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. La seva defensa aferrissada de la sobirania espanyola va deixar molt bona sensació a les files del PP. I el tercer motiu és l’aritmètica. Els populars esgrimeixen que més diputats catalans van votar no (els 25 de PSC i PP) que no pas (els 22 de CiU, ERC i ICV-EUiA).