Les votacions innecessàries de vegades ofereixen resultats incòmodes. És el que té fer-se assembleari. La número dos de MÉS, Fina Santiago, fou dissabte la més votada en l'assemblea constituent de MÉS com a nova formació política. Santiago superà el líder, Biel Barceló, per un estret marge. Va obtenir 326 vots (el 96,7%), mentre que el nou coordinador general de MÉS quedà en 319 sufragis (el 94,7%). La votació no serví de res, només per mostrar afinitats i evidenciar suports. O per al contrari. La llista de la permanent era tancada i, com que només se'n presentava una, tots els integrants sortiren.
La dada seria insignificant si no fos perquè MÉS es proposa fer primàries obertes als simpatitzants (l'assemblea de dissabte també ho era) i perquè Biel Barceló no sembla que estigui per retirar-se. Haurà de funcionar la cuina si no tenen ganes de sorpreses. Seria gros que el PSM hagués fet tot el que ha fet perquè acabàs liderant la cosa algú que no és del PSM. De totes maneres, això és la democràcia participativa.
337 persones participaren en la votació de la permanent de MÉS, on ningú no s'hi jugava res. S'ha de donar la xifra perquè la nova formació no la va donar el dia de l'assemblea. La votació no serví de res per triar la permanent, però sí que fou decisiva per elegir l'executiva. Es triaven 15 membres en una llista oberta on els assistents havien d'elegir vuit candidats: quatre homes i quatre dones. El sistema de votació per quotes (d'homes i dones) provocà que els set més votats de la direcció fossin dones. El vuitè fou Antoni Alorda i el novè Mateu Morro. La meitat dels assistents a l'assemblea (el 49,3%) votaren l'històric dirigent del PSM. Feia nou anys que havia abandonat la primera línia, però dins el PSM no l'obliden. Potser és un toc d'atenció als dirigents posteriors.
Els europeus de conveniència en realitat no són europeus. El partit de l'ordre i de la justícia, el de la seguretat jurídica, secunda protestes contra una sentència europea. Ja en veurem, de coses... Per justificar retallades: Europa. Per defensar que una Catalunya independent no va enlloc: Europa. Ara, per redactar sentències que atempten contra els drets humans: Espanya. Tenim una dreta que no és europea. Sort que ahir no se'ls acudí parlar de la majoria silenciosa.
Capficos robats , com diria un amic, podria ser per molts el titular de diumenge. Per primer pic no hem tingut la sensació que el canvi d'hora donava pas a l'hivern. Més prest o més tard, tot arribarà. Si hem de creure els meteoròlegs, l'hivern arribarà demà. Ja en parlarem. Haurem deixat enrere l'octubre més càlid.
Avui arriba el pressupost . El Govern exhaureix terminis. Havia d'esperar Madrid. Tot plegat mostra el que som. El principal partit, a les Illes i a l'Estat, fa un pressupost que deixa Balears a la coa. Després s'indigna -se suposa que amb ell mateix- i mostra com un mèrit un pegat que no concreta ni doblers ni temps per reparar tres depuradores i fer-ne una de nova. Roïssos del banquet. Diran que és millor que res, però continua estant massa a prop del res. Tenen la sort del tanmateix.
