Si Rajoy ha arribat a la Moncloa és, en bona mesura, perquè el 2008 Francisco Camps i Javier Arenas van treballar de valent per ajudar-lo a vèncer l'aznarisme. Malgrat que acostuma a presumir de tenir un alt sentit de la lleialtat, temps després va deixar caure l'expresident valencià. Fer ara el mateix amb l'andalús tindria conseqüències imprevisibles per al seu lideratge al PP: el cas Bárcenas ha evidenciat els límits de la seva autoritat interna. Rajoy s'ha construït sobre una aliança d'interessos estratègics puntuals que comporta servituds. És per això, perquè se sap dèbil, que farà només una voladura controlada al partit i esquivarà la crisi de govern, malgrat que les enquestes demostrin que té un govern en crisi. La inacció, però, acaba tenint un cost elevat a les urnes, sobretot perquè quan un dirigent no té la fortalesa necessària per remodelar l'executiu tampoc la té per defensar amb convicció la seva acció legislativa i política. Només cal fer memòria i recordar què li va passar a José Montilla.
