ELECCIONS
Política 18/04/2015

“L’esquerra sempre gaudeix de guanyar eleccions abans d’hora”

Miquel Payeras analitza, amb Gonzalo Adán, com vota Balears

Q. Torres
3 min
Miquel Payeras i Gonzalo Adán han presentat aquesta setmana el llibre ‘El complejo comportamiento del voto en Baleares’.

Palma“L’esquerra sempre gaudeix de guanyar les eleccions abans d’hora i després perd”. Qui ho diu és el periodista i historiador Miquel Payeras, autor, juntament amb el psicòleg social Gonzalo Adán, del llibre El complejo comportamiento del voto en Baleares, una anàlisi del comportament electoral en els diferents comicis que s’han fet a les Illes fins a l’actualitat. El volum, que s’ha presentat aquesta setmana, posa sobre la taula elements que poden servir per entendre què pot passar en els propers comicis del 24 de maig.

Payeras explica que, des de 1983, es coincideix des del progressisme a vaticinar que el PP s’enfonsarà en cada elecció i la realitat és que això no passa mai. De fet, només en tres eleccions ha guanyat un partit d’esquerres a Balears. Va ser en les generals del 1982 i en les de 1986, quan es va imposar el PSOE de Felipe González, i en les del 2008, quan guanyà el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero. I això, malgrat que totes les enquestes coincideixen a apuntar que l’electorat majoritari de Balears és d’esquerres. Per què guanya la dreta? Perquè els ciutadans d’esquerres són més abstencionistes, respon el coautor del llibre.

L’èxit del PP a Balears s’ha d’atribuir, segons Payeras, a l’expresident d’aquest partit Gabriel Cañellas. “L’obsessió de Cañellas era desplaçar el PSOE de les 10 localitats amb més població de Balears i ho acabà aconseguint. Aquest és el gran èxit del PP”: la distància que ha pres al PSOE, comenta. No tot és mèrit dels populars. El periodista recorda un esdeveniment que considera “simbòlic”. Es va produir l’any 1987. Pep Moll, aleshores secretari general del PSIB, ofereix la presidència del Govern a Xisco Quetglas, llavors del CDS. “A partir d’aquí comença a prendre distància el PP respecte del PSOE” i es comença a dibuixar la teoria de pactes, que es concretarà, a Mallorca, amb el Pacte de Progrés de 1995 al Consell i, a Balears, amb el del 1999 al Govern. “Són pactes també personals, per la bona connexió existent entre dirigents del PSOE i UM”, i són, explica Payeras, “pactes de llenties” cap a la resta: “o les prens o les deixes”, per això s’ofenien tant el PSM i EU, diu.

El Pacte ‘bastard’

Però aquests no són els primers pactes que es produeixen a Balears. Hi ha un pacte anterior que s’exposa en el llibre i que data de 1983. Jeroni Albertí (UM) obté vuit diputats en les primeres autonòmiques i es planteja ser president en minoria. Diu que no pactarà amb ningú. Però dos dies després es posen en marxa allò que el socialista Fèlix Pons va qualificar de “forces extraparlamentàries” i Albertí és “cridat a capítol”. Al despatx de Carlos March, recorda Payeras, s’acaba firmant el pacte entre Cañellas (AP) i Albertí, que converteix el popular en el primer president del Govern i que deixa Pons a l’oposició. “Albertí no era lliure econòmicament”, assegura el periodista. “Aquell pacte era tan bastard que es guarda a la caixa forta de la Banca March”, diu. “No sé si aquest és un pecat original, però si hagués passat a qualsevol regió, hauria provocat polèmica. Aquí, com tot el que molesta, se silencia”.

El llibre, que no defuig esdeveniments històrics que han pogut marcar l’evolució dels partits a l’Arxipèlag, també recorda una operació frustrada, l’any 1983, per oferir el PSM a l’empresari i exministre eivissenc Abel Matutes i, a canvi d’ajut econòmic, convertir el partit en una mena de “pinça” alternativa a UM. L’operació, diu el periodista, la va avortar automàticament Sebastià Serra quan la va conèixer.

L’episodi és un dels molts que s’expliquen en el llibre que acaba de sortir al mercat aquesta setmana i que signen Payeras i Adán.

stats