L'error que ni Montoro no sap explicar
El ministre treu ferro a l'equivocació de l'Agència Tributària amb la infanta
Palma.El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no sap com "tècnicament" va poder passar que, de les dades de diversos registradors de la propietat i notaris de tres comunitats diferents, l'Agència Tributària arribàs a atribuir a la infanta Cristina de Borbó la venda de fins a tretze propietats per un valor de fins a 1,4 milions d'euros, tot i que no havien estat mai seves. "Hi ha errors, se'n cometen, i desgraciadament n'hi ha de més importants que d'altres, però en processos administratius n'hi ha moltíssims, com vostès saben", es va justificar ahir al Congrés.
Segons Montoro, la cadena d'equivocacions són "errors purament administratius derivats d'una numeració de DNI i que en aquest desgraciat cas es produeixen per l'acumulació [d'informació] en aquest procés"; es referia al cas Nóos. Ahir mateix el jutge José Castro va notificar a les parts personades al procés contra l'home de la infanta, Iñaki Urdangarin, i el seu exsoci, Diego Torres, les dades dels registradors sobre les tretze propietats en què la filla del rei no surt per enlloc, tampoc cap nombre de DNI que s'assembli al seu.
Montoro va reconèixer que no tenia "les condicions" per saber què havia passat, però va afegir que ja havia encarregat a l'Agència Tributària "que faci les investigacions internes necessàries perquè aquests errors no tornin a passar". "Esperin -va demanar-, la investigació determinarà l'origen de l'error".
Tot i això, el ministre d'Hisenda va voler donar seguretat afirmant que l'error "no perjudica la qualitat del procés judicial" ni té conseqüències per al cas. També va afegir que es faria el que calgués perquè res semblant no tornàs a passar "i tinguem la seguretat com a contribuents", encara que es va embullar un poc, perquè tot seguit va afegir: "Però ja sabem que la seguretat com a contribuents té errors".
El ministre també va insistir a donar suport a la versió de l'Agència Tributària, segons la qual l'error l'haurien comès "tercers". "No es toquen les dades carregades a l'Agència Tributària", va dir. "Si hi ha un error en l'origen, no es pot modificar". No es pot oblidar que els registradors i els notaris neguen que la infanta hagi constat mai com a propietària de cap de les finques i que cap dels DNI dels venedors no és com el de la filla del rei d'Espanya.
Montoro va admetre que era una equivocació "lamentable" i va començar la intervenció demanant disculpes a la Casa Reial espanyola, però també va dir que "no té sentit" fer servir aquesta equivocació "en clau política". Això no va evitar que continuassin les crítiques de l'oposició
Des que es va saber que l'Agència Tributària atribuïa a la infanta la venda de les tretze propietats entre els anys 2005 i 2006 -els de més activitat de l'Institut Nóos- fins ahir van passar sis dies. És el temps que ha trigat el ministre a comparèixer per donar-ne explicacions, sense aclarir res. Això sí, ahir va demanar que "no es vegin fantasmes volant" arran de l'equivocació.
Els dubtes sobre l'actitud de l'Agència Tributària amb la implicació de la infanta Cristina en el cas Nóos, però, vénen d'abans. L'Audiència de Palma ja va criticar que Hisenda evitàs d'una manera que "no es comprèn" parlar de la possibilitat que Cristina de Borbó fos cooperadora del seu marit en delictes fiscals.
El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, tampoc no en va voler fer sang. Ahir mateix, des de Melilla, va declarar que allò important era que es reconegués l'error i que no es repetís. "Un pic fet això -va afegir- deixarem tancat aquest capítol amb independència de la possible investigació de les causes o conseqüències que hagin envoltat aquest desgraciat incident". Això sí, no serà la Fiscalia qui ho investigui, perquè si ha quedat descartat que la infanta estigués implicada en les vendes ja no tenen res a veure amb el cas Nóos i la Fiscalia "no hi té res a fer".
El jutge José Castro també va notificar ahir a les parts la informació que havia rebut sobre un compte corrent en un banc suís a nom d'Arctic Partners, una societat d'Álex Sánchez Mollinger, col·laborador d'Urdangarin en alguns negocis. Els fiscals rastrejaven el compte de la societat de Mollinger per comprovar si havia rebut una part dels 375.000 euros que el propietari d'Agval, Eugeni Calabuig, va pagar a Robert Cockx -testaferro professional confés- per una feina de cerca d'inversions que en teoria va fer Urdangarin. El 2012 el compte de Mollinger tenia actius patrimonials per valor de 560.095 euros, segons consta en la documentació.
