Publicitat
Publicitat

L’ANC prepara una tardor de mobilització de cara a la consulta

La Diada integra els ajuntaments en el procés i crida a crear una gran V humana a Barcelona

Malgrat una setmana de pressió mediàtica i mitges filtracions -no anaven desencaminades, però no la van encertar del tot-, el secretariat nacional de l’ANC va aconseguir mantenir fins a l’últim minut l’expectativa al voltant de la mobilització de l’Onze de Setembre d’aquest any. Si la manifestació del milió i mig de la Diada del 2012 va convertir-se en un clam massiu de la majoria social sobiranista i el 2013 la Via Catalana demostrava la determinació amb el projecte i la capacitat organitzativa per empènyer-lo, l’ANC ja engreixa a hores d’ara la maquinària per fer de la Diada del 2014 l’avantsala del 9 de novembre i de la victòria del sí-sí. Avantsala i tret de sortida a una tardor de mobilització “democràtica, pacífica, cívica i festiva” per, segons va assegurar la presidenta de l’entitat independentista, Carme Forcadell, llançar un missatge inequívoc: “Les urnes són inqüestionables, i el dret a vot és irrenunciable!”

Per això, durant la cloenda de la segona assemblea general ordinària de l’ANC, ahir a la Tarraco Arena de Tarragona, el secretariat nacional va anunciar un Onze de Setembre -el del Tricentenari- de mobilització matinal per omplir cadascuna de les places majors dels 947 municipis catalans i una gran concentració a la tarda per configurar una gran V humana partint de la confluència de la Diagonal i la Gran Via de Barcelona per deixar clara la voluntat de “victòria” davant d’aquest gran repte polític. Per què una V? “És la V de via, de voluntat, de votar, de victòria ”, deia Ferran Civit, integrant de la cúpula de l’entitat.

Amb la mobilització matinal en els municipis catalans, l’ANC, amb l’Associació de Municipis per la Independència, vol implicar els ajuntaments en el pols social per evitar que hi hagi renúncies d’última hora. La mobilització, però, ja haurà fet el preescalfament durant l’estiu, en què es preveuen accions locals per cridar l’atenció internacional. I, del 12 de setembre al 9 de novembre, activitats diàries per tot el país per mantenir el vigor de l’Onze de Setembre i dificultar al màxim el veto a la consulta.

Ovació per a Forcadell i Súmate

Les més de 5.000 persones que ahir van omplir l’antiga plaça de toros de Tarragona -ara un espai recuperat per als castellers- van ovacionar dretes Carme Forcadell en una mostra de suport implícit després que sectors de l’espanyolisme l’hagin posat en el punt de mira amb amenaces d’il·legalització incloses. “No hi ha punt de retorn, perquè els catalans no tenim on tornar. L’Estat no ens respecta ni ens accepta com a catalans, ens ha barrat el pas com a persones i com a poble, i hem de fer el nostre camí”, va etzibar Forcadell, que va advertir l’Estat que “contra la voluntat pacífica i democràtica d’un poble no té res a fer”.

Pacífic, cívic i democràtic van ser adjectius que van repetir amb insistència els dirigents de l’ANC perquè no quedi cap dubte, en paraules del vicepresident Jaume Marfany, que “l’única arma que acceptem i volem és l’expressió democràtica de la majoria”. Per això, Forcadell va demanar als més de 50.000 adherits a l’ANC -el doble que fa un any- que no caiguin en “provocacions”, cuidar la cohesió social del país i mantenir la unitat de la societat civil i les institucions en el camí cap a l’estat català. “Hem d’assumir cadascun de nosaltres la responsabilitat que la història ens ha atorgat”, va afirmar, solemne, la líder de l’ANC, que va cridar a “honorar” els avantpassats que van lluitar per l’anhel d’autogovern construint un nou país basat en la llibertat nacional i la justícia social per a les generacions futures.

Més enllà de Forcadell, també es va endur una llarga ovació dels assistents drets l’associació Súmate, formada per catalans castellanoparlants partidaris de la independència. El president de l’entitat, Eduardo Reyes, era un dels més de 5.000 participants en l’assemblea general, juntament amb dirigents polítics com Josep Rull (CDC), Marta Rovira (ERC), Ernest Maragall (NECAt) i Fèlix Alonso (EUiA), entre d’altres.

Llarg aplaudiment també per al vicepresident de l’AMI, l’alcalde republicà de Montblanc, Josep Andreu, que va evocar el 14 d’abril del 1931: “Si ens impedeixen votar per la força, que sàpiguen que en les pròximes eleccions municipals, si el resultat electoral és favorable a les forces que volem una nació lliure, als alcaldes i regidors no els tremolaran ni les cames ni el pols per tornar a fer el que va fer el poble de Catalunya: proclamar la República des de tots els ajuntaments”.

La segona assemblea general ordinària de l’ANC va avalar per unanimitat l’actualització del full de ruta cap a l’estat independent. El text situa la consulta del 9-N com la “prioritat absoluta” de l’ANC, però no renuncia a unes eventuals eleccions plebiscitàries si l’Estat aconsegueix impedir la votació. Això explica que fossin desestimades les esmenes que quedaven vives a la ponència, la majoria de les quals encaminades a eliminar del full de ruta qualsevol escenari que, com unes plebiscitàries, deixi en segon pla, a criteri dels que van presentar les esmenes, el lideratge de l’ANC en favor dels partits, el Govern i el Parlament.

El full de ruta preveu la possibilitat “plausible” de proclamar de manera unilateral la independència el 23 d’abril del 2015 en cas que l’Estat se’n surti en l’intent d’impedir la votació del 9-N. Explicita que, després d’una eventual declaració d’independència -un escenari “no desitjat” per l’ANC-, les “autoritats” del país haurien d’assumir el control de les principals infraestructures i de les fronteres. L’explicitació que haurien de ser les “autoritats” les que fessin el pas desactiva les veus que, des d’entorns espanyolistes, han qüestionat la legalitat del text i el titllaven de cop d’estat encobert.

L’ANC també va donar llum verda a la convocatòria d’eleccions al secretariat nacional el 10 de maig. Les convulsions internes a dins de l’entitat sembla que han quedat lluny.

L’ANC proposa quatre mesos i escaig d’actes enfocats a reclamar que es faci la consulta

11-S

Matí

Concentracions als 947 municipis de Catalunya

La plaça major o principal de cada poble serà l’escenari per començar la jornada de la Diada. S’hi llegiran manifestos i es faran altres activitats. Així, la primera fase de l’Onze de Setembre serà descentralitzada i arribarà a cada racó del territori del Principat.

Tarda

Pas pel Parlament i gran V humana a Barcelona

Després dels 947 actes del matí, de cada municipi en sortiran comitives cap a Barcelona per a l’acte centralitzat: una V humana amb vèrtex a la plaça de les Glòries, la confluència de la Diagonal amb Gran Via. Abans, les comitives passaran pel Parlament per lliurar el manifest llegit.

Vespre

A la recerca del ‘trending topic’ mundial

La Diada del 2014 també es vol global i virtual. Per això l’ANC proposa dedicar el vespre a una acció massiva a Twitter per aconseguir un trending topic mundial. Està clar que ha de ser a les 20.14 hores. L’etiqueta queda pendent de decidir.

Ò mnium

Concert a l’aire lliure “innovador i gratuït”

La presidenta d’Òmnium Cultural va anunciar ahir, en l’assemblea de l’ANC, que contribuirà als actes de la Diada amb un “espectacle a l’aire lliure, gratuït i innovador”. Serà al vespre, i Casals va assegurar que serà compatible amb l’acció a les xarxes pel trending topic mundial.

Sant Joan

A finals de juny començaran els mosaics

Amb l’estiu -la data encara no s’ha concretat- arribarà la primera fase de la mobilització, la que ha de preparar la Diada. Cada cap de setmana en un escenari emblemàtic de Catalunya es formarà un mosaic amb un missatge adreçat a un líder mundial que podria incidir en el reconeixement d’una Catalunya independent.

D e l’11-S al 9-N

Un acte cada dia per debatre el país que es vol

Després de l’Onze de Setembre començarà el compte enrere cap a la data de la consulta prevista, el 9 de novembre. Per acompanyar el procés i empènyer perquè no s’aturi, l’ANC prepara un acte cada dia “a l’àgora pública”, per debatre i analitzar quin model de país es voldria per a un futur nou estat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF