Publicitat
Publicitat

DRET A DECIDIR

Junqueras crida a falcar Mas perquè faci la consulta

ERC creu que les plebiscitàries no tindrien prou suports

“Artur Mas no té ganes de guanyar les eleccions europees”. Amb aquesta incredulitat s’expressava ahir un dirigent d’ERC en el marc de la Festa de la República que cada any celebra el partit pels volts del 14 d’abril i que aquest cop va tenir lloc al Parc de la Ciutadella. Es referia a l’entrevista del president de la Generalitat al diari francès Le Figaro de divendres, en què va defensar que “malauradament” la consulta segurament no es podria fer i que “l’escenari més probable” serien unes plebiscitàries. Un horitzó que els republicans no comparteixen. El seu president, Oriol Junqueras, va reiterar en el míting de l’acte que no té cap interès a forçar unes eleccions anticipades per disputar la presidència a Mas, però també va exigir “ajudar” el Govern a no desviar-se del camí cap al 9-N.

A la cúpula d’ERC li sorprenen els girs de l’executiu en relació a la consulta. Just fa un mes va dir al Parlament que trauria les urnes al carrer, mentre que aquesta setmana ha pronosticat que finalment caldria optar per les plebiscitàries. Un dirigent d’ERC lamenta que els contactes internacionals i ambaixadors amb qui tracten els confessen que “no es poden oposar a la consulta, però tenen molt clar que no donaran suport a una declaració unilateral d’independència”, motiu pel qual ERC veu irrenunciable blindar el full de ruta cap a la consulta, encara que sigui amb l’Estat en contra. “Tenim l’obligació d’intentar ajudar els que comparteixen el camí perquè hi continuïn, que no tinguin temptacions de sortir-ne perquè els amenacen o perquè es venen”, va afirmar Junqueras sense citar ningú, però referint-se al Govern.

De fet, el líder d’ERC va alertar també contra els “interessats a posar-ho difícil”. Va apuntar cap als polítics espanyols que “amenaçaran” o “faran veure” que compren els dirigents catalans, però va dirigir-se també als polítics que ara donen suport al procés i que “tenen tanta pressa per vendre’s que es venen fins i tot abans que ningú els vulgui comprar”. Tampoc no va dir noms, però tothom va entendre que es referia als dirigents d’Unió que confien a trobar terceres vies.

Suport al Govern a canvi del 9 - N

Per això, Junqueras va renovar el seu suport al Govern, aparcant qualsevol possibilitat de deixar-lo caure per forçar unes eleccions, però va condicionar-lo al fet que, “des dels seus àmbits de responsabilitat, facin tot el possible per fer realitat el que ha expressat el poble de Catalunya en les eleccions i en mobilitzacions massives”. De fet, els republicans estan convençuts que el govern espanyol no s’atrevirà a retirar les urnes si Mas compleix i les treu al carrer el 9-N. “Tenen un límit”, afirmava un membre de l’executiva d’ERC, en referència al missatge que podrien transmetre a la Unió Europea (UE).

En aquest sentit, els republicans s’han proposat, en la línia del discurs de Junqueras, donar “més incentius per convocar i fer la consulta” a CiU que els que podria tenir per fer-se enrere o per buscar vies alternatives. ERC preveu deixar de donar suport al Govern si es desmarca del 9-N, cosa que l’obligaria a buscar els vots del PSC, segons calculen els republicans, i això els faria perdre credibilitat sobiranista en uns eventuals comicis plebiscitaris.

Sigui com sigui, les primeres eleccions arribaran el 25 de maig i seran les europees. I el candidat republicà, Josep-Maria Terricabras, va cridar a augmentar la participació d’anteriors conteses similars, en què l’abstenció catalana sempre s’ha situat per sobre de l’estatal, per aconseguir legitimar la crida perquè Brussel·les intervingui a favor del procés. “Europa veurà que aquests catalans són interessants per a Europa i veurà que ajudar-nos és ajudar Europa”, va pronosticar el filòsof, que també va reclamar superar el programa actual de la UE, centrat en “l’austeritat pura i dura”.

Així mateix, en el marc del Dia de la República, Terricabras va reivindicar la “llibertat republicana” com a pilar d’una Catalunya independent, un model basat a “no eliminar diferències, però sí desigualtats”. De fet, un dels arguments que va esgrimir per assolir un nou estat és escapar de mesures del PP com la llei Wert i la reforma de l’avortament, entre d’altres.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF