Iceta, l’arquitecte del diàleg entre bambolines
Treballarà per l’entesa amb l’Estat amb contactes informals i lluny del focus
BarcelonaQuan faltaven 23 dies perquè es proclamés la República i s’apliqués el 155, Miquel Iceta va oferir el PSC com a mediador per evitar el xoc de trens. “Parlarem amb tothom, en públic i en privat, aquí, a Madrid i al conjunt de l’Estat”, va afirmar el 4 d’octubre. José Montilla i Núria Marín van ser els seus escuders en un intentde frenar la DUI que no va prosperar. “No ho he pogut aconseguir”, va admetre el líder socialista a Carles Puigdemont, que li demanava garanties de l’Estat per convocar eleccions. Fa poc més d’una setmana, amb el PSOE ja a la Moncloa i després de reunir-se per primer cop amb Quim Torra, Iceta renunciava públicament al paper de mediador. “No m’agrada la paraula”, va dir, però va afegir: “En la relació entre els dos presidents, el PSC està disposat a ajudar i facilitar el que sigui”. Ara també parlarà amb tothom per intentar que prosperi el diàleg entre la Generalitat i l’Estat, però s’esforçarà perquè els seus contactes siguin eminentment en privat.
Amb línia directa i plena sintonia amb Pedro Sánchez, el primer secretari del PSC està cridat a ser un dels principals artífexs de la distensió del conflicte amb Espanya, si bé aquest paper correspon oficialment a la també catalana Meritxell Batet, ministra de Política Territorial -i, en certa manera, a la nova delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera-. D’aquí la discreció. “No li vol treure protagonisme a Batet”, explica un càrrec del partit. I no només això: “També és una manera de descarregar-se pes polític”, s’hi suma una altra veu socialista, que afegeix que no aparèixer com a mediador també donarà “marge” a Iceta si vol distanciar-se o matisar posicions del govern espanyol. “Si estàs enmig, sempre reps. Fer un pas enrere és molt més còmode”, conclou un alt dirigent del PSC, que admet que Iceta es vol curar en salut per si el diàleg fracassa com l’octubre passat.
Interlocució amb les parts
El líder de la quarta força al Parlament, però, no tindrà un paper menor en l’entesa entre els governs català i espanyol. “Aconsellar una banda i l’altra, buscar punts d’acord i veure com es plantegen els desacords. Aquest és el paper del Miquel”, diu un càrrec a l’executiva. “Batet portarà la negociació, mentre que el Miquel s’encarregarà de les converses més informals per explorar i temptejar el terreny”, afegeix un altre. Malgrat que la ministra del PSC és qui està treballant amb la portaveu del Govern, Elsa Artadi, la primer reunió Sánchez-Torra, n’hi ha que no descarten que les parts consultin Iceta abans de la trobada. “Ell és l’única persona que té una relació fluida i capacitat d’interlocució amb tothom. És una persona clau”, argumenta un dirigent, que recorda els nombrosos contactes d’Iceta amb primeres espases de l’independentisme. El cap de files socialista té molta relació amb la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, i la número dos d’ERC, Marta Rovira, era una habitual de la seva llista de contactes fins que va marxar a l’exili. L’objectiu ara és cultivar el tracte amb els nous dirigents republicans i acostar-se a JxCat, amb qui la relació en els últims mesos no ha sigut fluida.
Plena confiança de Sánchez
Fonts de la coalició independentista insisteixen que la Generalitat busca una “negociació entre governs”, però confien que Iceta “ajudi el PSOE a entendre què passa a Catalunya”. El primer secretari del PSC ja fa temps que hi treballa, i el nou president espanyol ha assumit el seu discurs i propostes per resoldre la manca d’encaix de Catalunya a Espanya. Quan va defensar la moció de censura contra Mariano Rajoy, de fet, va voler destacar-ho citant la Declaració de Barcelona, el document que el PSC i el PSOE van acordar l’estiu passat com a full de ruta de la tercera via. “El Pedro confia en el Miquel. El que decideixi [en relació a Catalunya] serà el que marqui el Miquel. Ell és qui marca la línia”, assegura un dels dirigents consultats.
En públic, però, Iceta, evita fer grans posicionaments des que Sánchez és al govern espanyol: “La mera especulació sobre determinades qüestions pot ser mal entesa o contraproduent”, es justificava fa uns dies preguntat per l’acostament dels presos. La prudència en les declaracions no només té a veure amb el “moment processal” de la causa al Tribunal Suprem, com va dir llavors, sinó que també actua com a escut davant les eventuals crítiques que pugui rebre dels sectors més reaccionaris de l’unionisme o dels mateixos barons del PSOE. És per això que a cada ocasió també recorda que els “gestos” del govern espanyol cap a Catalunya s’hauran de correspondre amb un compromís de la Generalitat amb el marc legal.
Iceta assumeix un rol d’equilibris constants a nivell mediàtic i de molta feina lluny del focus amb l’objectiu de mantenir el bon clima amb l’Estat, clau per a un PSC amb la vista posada en les municipals. Una veu del partit feia aquesta setmana un símil futbolístic per resumir el seu paper en aquesta nova etapa. “Serà un Iniesta o un Xavi. Al centre del camp, a prop de la pilota i repartint joc, però amb llibertat de moviment”. La llibertat que li dona el fet de no computar com a mediador i de treballar com a arquitecte del diàleg entre bambolines.
