“Gràcies per no oblidar-nos”

BarcelonaAvis, mares, fills, germans i pares. Tots ells, familiars dels consellers i dels líders de la societat civil empresonats, van avançar ahir pas a pas al llarg del carrer Marina amb centenars de milers de persones al darrere sota el crit unànime de “No esteu sols”. No eren cares conegudes, aquest cop, les que capitanejaven la manifestació sinó persones que comparteixen una mateixa situació: la justícia espanyola ha empresonat el seu entorn més proper arran del procés d’independència. Ahir els protagonistes van ser els fills, els companys, les parelles o els pares dels consellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Carles Mundó; del vicepresident, Oriol Junqueras, dels líders de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Les famílies van encapçalar la manifestació sota el lema “Llibertat presos polítics, som República” des de les cinc de la tarda a la cruïlla del carrer Marina amb Pujades fins a l’avinguda Icària. Els clams de “Llibertat”, “No esteu sols” i “Puigdemont és el nostre president” es van repetir al llarg de tota la marxa però el silenci va imperar al final del recorregut donant pas al moment més emotiu. Centenars de milers de persones van il·luminar tot el carrer Marina amb els telèfons mòbils formant un camí de llum quan la nit ja s’havia imposat a Barcelona. Una escena acompanyada d’ El cant dels ocells i les paraules de Pau Casals davant les Nacions Unides que van emocionar els presents.

Però aquest no va ser l’únic moment en què els sentiments van aflorar en la mobilització. Els familiars van rebre l’escalf de la gent quan van pujar a l’escenari per traslladar els missatges dels empresonats. La primera va ser Anna Forn, la filla del conseller d’Interior, Joaquim Forn, encarregada de llegir unes paraules farcides d’èpica però també d’actualitat política: “Per molts murs que ens posin, el vostre alè ens arriba i ens fa viure amb esperança. Estem tots junts a la presó, ara és el moment de la màxima unitat”.

“Us imploro unitat”

No va ser l’únic conseller que implícitament es va referir a les eleccions i en la manera com hi ha de concórrer l’independentisme. El conseller Turull, a través d’una carta que va llegir la seva filla Marta, va demanar als partits que malgrat els comicis del 21-D mantinguessin l’acció unitària. “Us imploro unitat, la nostra divisió és l’esperança de l’Estat”, va considerar. Forn també va intentar explicar com és el dia a dia a la presó i com canvia l’escala de valors a dins: “Les coses essencials de la vida agafen una dimensió brutal”. El vicepresident, Oriol Junqueras, en canvi, va enviar un missatge centrat en el combat contra la repressió i a seguir endavant. A través del seu amic Francesc Riera, el vicepresident es va expressar en els següents termes: “Som el cap de turc com una advertència a tothom: si no sou submisos i obedients, arruïnarem les vostres vides”. I va animar a seguir endavant: “Som la llavor de la república”. Un missatge que també es desprenia de les paraules de Mundó, que assegurava que per molt que s’empresonin persones, no podran fer el mateix amb les idees. El conseller Josep Rull, a través de la seva dona, Meritxell, va enviar un missatge de determinació -“Som el Govern legítim de Catalunya perquè ho van decidir els catalans a les urnes”-, mentre que Romeva va demanar tirar endavant sempre amb mà estesa i diàleg.

A més dels missatges polítics, les paraules d’agraïment van ser compartides per tots els consellers i els líders de les entitats. Les conselleres Meritxell Borràs i Dolors Bassa, que comparteixen cel·la a Alcalá Meco, van agrair l’escalf dels últims dies traduït en centenars de cartes que “fan un dia a dia més plàcid en la duresa de la presó”. Des de la llunyania de Brussel·les, els consellers exiliats també es van fer presents a la mobilització en missatges enregistrats. El president, Carles Puigdemont, va ser clar: “Expressem amb un clam clar que volem llibertat i democràcia i que tothom que és a la presó torni a casa”. També les conselleres Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig van reclamar la llibertat dels presos i la lluita contra la repressió. Però qui va enviar un missatge més directe als familiars dels presos va ser el conseller Toni Comín. Titllant de “salvatjada” l’empresonament, va afirmar que se sentia “orgullós” dels consellers que estan entre reixes tot i que va lamentar la seva absència. Ara bé, va asseverar que el “testimoni de valentia i noblesa” que estan donant als seus fills és el “patrimoni més gran” que se’ls pot donar.

La filla petita de Jordi Sànchez, l’Abril, va ser l’encarregada de llegir les paraules que el seu pare enviava des de Soto del Real, “Gràcies per no oblidar-nos”, a l’hora que cridava a guanyar les urnes el 21 de desembre. Jordi Cuixart, a través de la seva companya Txell Bonet, constatava que l’Estat ha aconseguit el contrari del que pretenia: “Ens volia aïllar i ens ha unit encara més”. I va reblar: “El poble no falla i tampoc ha fallat avui”. Un cop més, el sobiranisme torna a desbordar els carrers de Barcelona i es compromet a fer-ho fins que no hi hagi ningú a la presó. Ahir el clam es va expressar amb un llaç groc i una riuada de llum quan ja era fosc als carrers de Barcelona.