Francisco Durán: “Amb na Marga no pas gens de pena per temes de corrupció”

Francisco Durán és d’aquestes persones que, només de trobar-les, sembla que et coneguin de tota la vida. Obert, franc i xerrador, el pare de Marga Durán, candidata pel PP a la batlia de Palma, fa passar pena a la filla i a la dona de tant que xerra. No hi ha por, perquè Francisco Durán, com la immensa majoria dels pares, està entregat a la cap de llista popular de Palma i fins ara presidenta del Parlament. Només li retreu una cosa, i ho fa en reiterades ocasions: d’ençà que es dedica a la política amb càrrec, pràcticament ha deixat de veure-la. No hi estava avesat.

Vós sou de Sant Jordi, viviu a Llucmajor i teniu negoci a Cala Pi. Per començar, per què no ens aclareix d’on és Marga Durán? Ho dic perquè, venint de la política de Llucmajor, se li va retreure no conèixer prou Palma com per ser batlessa.

Na Marga és de Palma. Jo em vaig casar amb la seva mare a l’església de Sant Miquel, a la zona on vivíem i on va néixer ella. Jo era policia municipal de Palma. Després, quan ella tenia devers 9 anys, ens n’anàrem a viure a la Cabaneta. La mare de na Marga i de la seva germana petita estava molt malalta i va quedar invàlida. Va morir a 37 anys, quan ella només en tenia 15. Més tard, ens canviàrem a Llucmajor i a Cala Pi. Na Marga ara viu a Palma, al mateix barri on va néixer. Ves si coneix Palma, és d’aquí. Qui pot dir que no la coneix?

Què va suposar a la vostra filla perdre la mare tan jove?

Ella va haver d’agafar una gran responsabilitat de molt nina. La seva mare es va posar malalta quan ella tenia 8 anys, així que ella havia d’ajudar a tenir cura de la seva germana i aprendre a fer moltes coses que són pròpies d’una persona més gran. No va tenir gaire temps per jugar. Això sí, va créixer com una nina responsable, a qui no vaig haver de renyar quasi mai i que, quan li manaves una feina, ja l’havia feta. Quan jo em vaig tornar a casar amb la meva dona actual (hi duc 32 anys), ella tenia dos fills, que s’estimen com germans amb els meus. Per mi, el més important ha estat tornar a formar una família i que estigui tan unida. I és precisament a na Marga a qui els altres sempre demanen consell. Els ajuda a tots.

Què vàreu intentar transmetre a la vostra filla?

Sempre he dit a les meves filles quefacin les coses bé. A ca els meus pares érem molt religiosos, resàvem el rosari i fèiem els set diumenges de Sant Josep. Encara que aquestes pràctiques s’han anat perdent, els he intentat inculcar els valors que du implícita la nostra religió. I de fet, na Marga no té maldat, és una persona molt senzilla i sana. Jo amb ella no pas gens de pena per temes de corrupció. A ca nostra ho hem tingut sempre clar. Mon pare, a foravila, ens mostrava els arbres de ca el veí que tenien una part dins ca nostra i sempre ens deia que la fruita és d’allà on l’arbre està sembrat. Són normes velles que convé saber.

Heu pensat que potser la corrupció no té res a veure amb ella però que n’hi pugui haver als seus voltants? No passau pena per això?

No ha tingut cap problema al Parlament, no. I jo sé ben cert que, en ser batlessa, els regidors i tots els que facin feina amb ella no faran el que vulguin. Na Marga té caràcter i els marcarà molt i, si no fan les coses bé, els ho farà a saber tot d’una.Té les idees molt clares.

Marga Durán, la vostra filla, substitueix Mateu Isern, que es volia tornar a presentar per a batle i no el deixaren. Què en pensau?

Que serà batlessa, perquè na Marga aconsegueix tot allò que es proposa. De fet, ara dedica tot el seu temps a la política. Els de la família pensam que està capacitada per fer-ho molt bé i estic segur que mirarà per a tothom, votin el que votin. També que, en ser batlessa, no fugirà de la línia de Mateu Isern, però també sé que la millorarà. Això es diu amor de pare.

A vosaltres us diuen de Ca el Reiet. Per què?

Ve de les primeres famílies de Sant Jordi. Conten que el meu padrí i la resta es reuniren a sopar i que cadascú explicà la seva vida. Quan li tocà a ell, digué: “No tenc gaire per contar, la meva vida ha estat un poc desgraciada. Vaig quedar vidu jove, em vaig tornar a casar i he tingut 13 fills. He hagut de pujar la família i he comprat tres horts”. Els altres li contestaren: “Has tingut més dones que nosaltres, més fills i més quarterades. Tu has estat el rei!”. Així que a tots ens ha quedat això del Reiet. A mi a l’escola em deien Xisco Reiet.