Publicitat
Publicitat

EL CONFLICTE VIST DES DE FORA

El 'Financial Times' reclama diàleg i Madrid mira cap a una altra banda

El PP i el PSOE es neguen a encetar qualsevol negociació que pugui trastocar la unitat d'Espanya

Els editorials dels rotatius més influents del món només es tindran en compte quan es tractin qüestions que afecten directament el futur de l'economia espanyola. Aquesta és la premissa que sembla que hi ha en el subconscient dels dirigents espanyols. El Financial Times, el diari més influent d'Europa, va reclamar ahir una "solució negociada" al "problema polític" català, però Madrid va mirar cap a una altra banda. El PP va optar per la política habitual de tancar la porta al diàleg amb un "la unitat d'Espanya no és negociable", i el PSOE va acabar dient el mateix però ho va adornar acceptant que el rerefons del plantejament del diari conté la base de la tesi socialista.

Una part de l'editorial, titulat La pròxima crisi d'Espanya, podria estar perfectament escrita pel PSOE, i d'això en presumia un alt dirigent socialista ahir, perquè el Financial Times advocava per "més federalisme en una Espanya que necessita urgentment una renovació institucional". El problema, un cop més, és que ni Alfredo Pérez Rubalcaba ni cap dels seus volen encetar un diàleg amb Catalunya que pugui acabar permetent una consulta sobiranista, mentre que el diari britànic apuntava que el referèndum amb dues preguntes proposat pels partits catalans "té els ingredients per a una solució".

En tot cas, el cop de porta a les reflexions britàniques va arribar des del PP. Ningú del govern espanyol ni del PP va admetre haver llegit l'editorial, que en altres ocasions s'ha utilitzat per justificar una decisió econòmica impopular. Després, la número dos del partit, María Dolores de Cospedal, va deixar sense efecte el convit al diàleg del rotatiu: "No és negociable la unitat d'Espanya ni el dret de tots els espanyols de decidir el seu futur, ni tampoc que els catalans hagin de tenir tots els drets que els corresponen com a espanyols i europeus". Per si hi havia algun dubte, va recordar que aquesta postura no era només la seva, sinó també la del president espanyol, Mariano Rajoy.

El diari britànic no exclou cap actor a l'hora de resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. "No només són els catalans, sinó també els principals partits espanyols, el PP de Rajoy i els socialistes, els que han d'estar a l'altura de la situació". Però els partits estatals no estan disposats a fer-ho si no és amb les regles que marca l'actual Constitució, i amb la interpretació que ells fan de tots els articles, un fet que també critica el Financial Times amb la següent reflexió: "Més que liderar el seu poble, Mas està sent conduït per ell, i Rajoy l'ha posat entre l'espasa i la paret amb la insistència que la Constitució postfranquista -que consagra la indissoluble unitat d'Espanya- és immutable".

El ministre possibilista

El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, que representa l'única ala del PP disposada -amb molts matisos- a explorar un diàleg amb Catalunya sempre que no es tradueixi en la independència, va parlar ahir de l'opció que Catalunya formalitzi una petició per reingressar a la UE si el procés sobiranista acabés en un estat català.

La reflexió de Margallo, feta des de Brussel·les, és que "el vessant internacional i el vessant europeu són consideracions que els catalans han de tenir en compte en prendre una decisió". Ell sempre parteix de la base que el conflicte català "és una qüestió estrictament espanyola que s'ha de resoldre a Espanya", però va puntualitzar que "això no vol dir que els catalans no tinguin dret a saber quines serien les conseqüències d'una opció o l'altra".

Aznar exigeix a Rajoy més contundència contra la consulta

"L'estat de dret ha de reaccionar amb eficàcia i de manera proporcionada a la gravetat del desafiament, que és molta". José María Aznar no s'hi posa per poc. L'expresident del govern espanyol i cap de la fundació FAES va tancar ahir files amb l'executiu de Mariano Rajoy "quan s'enfronta a aquesta pretensió disgregadora, antidemocràtica i institucional". Per això, des de Granada, Aznar va fer una crida perquè la societat espanyola tingui clar que "no està en joc un projecte polític partidista, sinó la integritat de la nació i la seva continuïtat històrica i democràtica". Poc més d'un any després que articulés aquell "només es trencarà Espanya si Catalunya patís abans la seva pròpia ruptura com a societat", Aznar va assegurar ahir que ja ara comença a haver-hi fissures i esquerdes a la societat catalana. Per Aznar, la Constitució "s'enfronta a una estratègia de destrucció frontal i il·legal". I va advocar per "reconstruir consensos".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF