EUSKADI BUSCA LA PAU
Misc 21/04/2014

ETA demana unitat en un Aberri Eguna marcat per la desunió abertzale

El PNB emplaça Rajoy i Rubalcaba a establir una “convivència amable” entre Euskadi i Espanya

Oskar Bañuelos
4 min

VitòriaLes dues grans sensibilitats polítiques de l’abertzalisme -PNB i EH Bildu- van tornar a celebrar ahir per separat l’Aberri Eguna. Els jeltzales (penebistes), mirant a Europa i amb un alt component electoral, van convocar les seves bases a Bilbao, mentre que l’esquerra abertzale es va sumar a la marxa de Pamplona organitzada per la plataforma Independentistak. Per la seva banda, ETA, en el seu comunicat habitual amb motiu del Dia de la Pàtria Basca, va advocar per la col·laboració entre abertzales, tot i reconèixer que hi ha molts “ponts trencats” que, al seu parer, encara s’han de reparar.

En el comunicat, remès en euskera al diari Gara, ETA afirma que es donen condicions objectives per avançar cap a la sobirania, però en la mateixa mesura alerta de la necessitat de fer nous passos “desconeguts per tots”. El text incideix que en aquest “moment històric” és a l’abertzalisme en conjunt a qui correspon “la responsabilitat principal de dirigir el procés sobiranista”. Després de reconèixer que han estat “més freqüents els ponts trencats que la col·laboració en els objectius bàsics” compartits, ETA es mostra convençuda que “cal fer passos significatius en la col·laboració entre abertzales, des de l’àmbit nacional fins als pobles, per aconseguir en els pròxims anys la sobirania política i econòmica, la unitat territorial i l’euskaldunització. Així mateix, l’organització terrorista defensa que Euskal Herria hauria de sortir al marc internacional amb tots els recursos possibles, i apunta: “Caldria formar una representació popular àmplia, per actuar com a nació i amb una sola veu davant el món i per rebre el reconeixement polític que ens cal”.

Malgrat aquesta reflexió, la veritat és que ni la fi de l’activitat armada ni un cert contagi de la via catalana o el procés escocès són encara suficients perquè el sobiranisme basc pugui anar unit, almenys durant una jornada tan especial com la del Dia de la Pàtria Basca. Un cop més, el PNB i l’esquerra abertzale van demostrar que la unitat política que tant aplaudeixen les seves bases en el cas català està encara molt lluny de ser una realitat a Euskadi.

Acord amb l’Estat

El PNB, que va convocar centenars de seguidors a Bilbao, es va continuar apartant del concepte asimètric del pla Ibarretxe, que es basava en el fet que la Constitució espanyola havia de respondre al dret dels bascos a decidir el seu futur i, si no podia, el que calia canviar era la Constitució i no la voluntat del poble basc. Ahir el president del PNB, Andoni Ortuzar, va tornar a ensenyar les seves cartes i va emplaçar Rajoy i Rubalcaba a teixir “una convivència amable” entre Euskadi i Espanya. El mateix camí possibilista que manté en la ponència parlamentària d’actualització de l’autogovern en què busca l’entesa, no entre abertzales sobre el dret a decidir, sinó amb almenys un dels partits unionistes, PP o PSE. Un plantejament, per cert, similar al que es va donar a Catalunya fa uns anys amb el nou Estatut.

Ortuzar va apel·lar al fet que Catalunya i Euskadi, “amb realitats tan pròximes, però tan diferents”, reclamen un acord amb l’Estat “d’acord amb els temps i amb la voluntat de les persones”. “Un model que necessàriament serà millor per a tots, també per a Espanya”, basat en “el respecte mutu”, va afegir. En la mateixa línia, el lehendakari Urkullu va assenyalar que l’“Espanya «una, gran i lliure» ha quedat enrere” i va instar a reconèixer “la realitat nacional basca”. Per això va fer una crida a abordar “la fórmula democràtica del diàleg, la negociació, l’acord i la ratificació”, que és l’“alternativa d’Euskadi, Catalunya, Escòcia i Flandes a Europa”.

La independència, l’única via

A més de cent cinquanta quilòmetres de distància, a Pamplona, l’esquerra abertzale es manifestava darrere d’una pancarta amb un lema explícit: “ Independentzia ”. Una marxa en què van participar, segons la plataforma Independentistak, unes 25.000 persones i en què van enviar salutacions representants de l’Assemblea Nacional Catalana i el Partit Nacional Escocès. A la marxa, que va estar controlada per un fort dispositiu policial, els manifestants portaven ikurriñes i banderes independentistes catalanes i escoceses.

Després de recórrer els principals carrers del centre de Pamplona, la marxa va acabar al passeig Sarasate amb l’himne de Navarra. En l’acte final, Txutxi Ariznabarreta, en nom dels organitzadors, va afirmar que els estats espanyol i francès “mai han respectat ni respectaran la diversitat, perquè neguen la identitat nacional basca i imposen únicament i exclusivament l’espanyola i la francesa, així com la seva llengua i la seva cultura, i menyspreen i ataquen totes les altres”.

Pel portaveu d’Independentistak, només la independència garanteix el respecte a aquesta diversitat. Per aquest motiu, va fer una crida a tots els ciutadans bascos a participar, “per sobre de sensibilitats polítiques i sentiments concrets, en la construcció de l’estat basc”, perquè -va afirmar-“és la millor alternativa per a totes i tots”.

El PP replica que Europa s’oposa als nacionalismes

Davant els “somnis” dels partits nacionalistes, el PP recorda que Europa “no vol que se separi ningú, sinó ser cada dia més gran i influent”. La presidenta dels populars a Euskadi, Arantza Quiroga, va carregar ahir contra els missatges llançats en els actes de celebració de l’Aberri Eguna del PNB i l’esquerra abertzale, que van posar l’accent en el reconeixement europeu de la nació basca. Uns missatges “caducs i vells”, va dir. Així ho va afirmar també el portaveu d’UPyD al País Basc, Gorka Maneiro, que va situar “els drets dels ciutadans i el valor de cada individu” al davant de “l’Euskal Herria gran i lliure dels nacionalistes”. En un comunicat, Maneiro va deslegitimar “tot el que envolta” l’Aberri Eguna: des de la defensa del dret a decidir fins a l’últim comunicat d’ETA, el qual -va considerar-és “la mateixa porqueria de sempre”. Tot i que el PSE no va fer cap declaració amb motiu del Dia de la Pàtria Basca, el líder del partit, Patxi López, va aprofitar aquest dissabte per expressar el seu rebuig a les “sobiranies excloents”. Segons ell, molts abandonarien la independència si coneguessin els seus costos, i va insistir a acordar un “nou marc estatutari que defineixi l’autogovern” del País Basc.

stats