03/02/2015

Duran vol allunyar Unió del full de ruta independentista

3 min
Josep Antoni Duran i Lleida va votar sí-no a la doble pregunta del 9-N i no se sentiria “còmode” amb un programa independentista.

BarcelonaA mesura que s’acostin les eleccions del 27 de setembre, el debat intern a Unió sobre si ha d’assumir o no un programa electoral que aposti nítidament per la independència anirà pujant d’intensitat. I la decisió que acabin prenent els democristians condicionarà el futur de la federació de CiU. Fins ara, la direcció d’Unió s’ha mogut amb cautela, conscient dels fràgils equilibris interns en el debat sobiranista. A la cita del 9-N, la disparitat de criteris sobre l’horitzó nacional es va traduir en una solució mixta: defensar el sí a la primera pregunta i oferir llibertat de vot en la que plantejava si Catalunya havia d’esdevenir un estat independent. Però per al 27-S Convergència pretén abanderar un missatge inequívocament independentista i això obligarà Unió a decidir si s’hi suma i fa pinya amb Artur Mas o si se’n distancia i es presenta als comicis per separat.

Ahir el president del comitè de govern d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va voler marcar territori i va deixar entreveure que, quan arribi el moment de debatre-ho amb els seus companys de partit, ell no pensa apostar per la secessió. “Per coherència, si un dia hi ha un programa electoral que inclogui la independència, jo no m’hi puc trobar còmode”, va reconèixer en una entrevista a RAC1. “Jo no acostumo a presentar-me amb programes que continguin compromisos que crec que no puc assumir”, va reblar. Dit això, va deixar clar que no és ell qui es desmarca del relat que històricament ha defensat CiU. “Jo sóc on era, [en l’aposta pel dret a decidir]”, va subratllar. En canvi, va fer notar que el camí de la independència que tria ara CDC “no és el que al seu dia es va establir” al programa amb què CiU es va presentar a les eleccions del 2012.

Confederal de “tota la vida”

Duran es posicionarà, per tant, en contra de fer virar el seu partit cap a l’independentisme. Va admetre la hipòtesi que s’acabi quedant en minoria i Unió “democràticament” abraci el full de ruta que arribin a pactar les forces partidàries de la independència, però va remarcar que en aquest cas el partit estaria adoptant “unes posicions que no són les que ha assumit durant tota la vida”. Des dels seus orígens, va recordar, Unió reivindica el model confederal.

Què farà Duran en el supòsit que Unió triï sumar-se al projecte independentista que plantegi la candidatura de Mas per al 27-S? “Jo sé què he de fer: no presentar-me contra el meu partit”, es va respondre. Aquest serà el límit que Duran s’imposa: si les seves posicions són derrotades per la majoria del partit, no crearà una escissió per plantar-hi cara.

Després d’una setmana de tibantors entre el Govern i ERC pel fet que els republicans s’unissin amb la resta de l’oposició per forçar Mas a comparèixer al Parlament pel cas Pujol, ahir Duran no es va mossegar la llengua: “ERC no és lleial, això no és un soci”, va etzibar. I va llançar un retret implícit a CDC per la condescendència amb què fins ara tractava els republicans: “Som unes germanetes de la caritat”.

ERC va evitar el cos a cos. La seva portaveu, Anna Simó, es va limitar a dir que aquestes polèmiques formen part del “soroll ambiental” i “destorben”. Això sí, va recalcar que ERC, a diferència d’Unió, “no és soci del Govern”. Mentrestant, la portaveu de CDC, Mercè Conesa, va recordar que el seu partit ja es va marcar l’objectiu de l’estat propi en el congrés que els convergents van celebrar el 2012. Ara Conesa espera que Unió segueixi al costat de Mas “fins al final” del procés.

stats